Museu de les Mines de Cercs

divendres, 14 de gener de 2011

De terres enllà.

Primavera de 1915. Avui com cada dia toca anar a la mina, toca anar al safareig a rentar la roba, però les bones temperatures dels últims dies fa que la gent afronti la jornada amb uns ànims diferents. Aquests dies la vida torna a renéixer pels marges dels camins i al costats de torrents i rierols. La foscor dels dies freds d’hivern ja ha quedat enrere, i sembla que la llum del sol també arriba a l’interior de les galeries. Però aquests dies a la colònia de Sant Corneli, la primavera no és la única cosa nova que arriba. Ja fa setmanes que als pisos s’hi van instal·lant nouvinguts, procedents sobretot d’Astúries i d’Aragó.

L’augment de la demanda de carbó per part dels països enfrontats en la Primera Guerra Mundial segueix creixent i les previsions de que el conflicte no tingui un final proper fa que l’amo necessiti urgentment mà d’obra. Molta de la gent nouvinguda procedeix de Mequinensa, Utrilles, Alcorisa, Turón , i de diferents pobles d’Astúries. Pobles on l’activitat econòmica principal és l’explotació de carbó a l’igual que a la nostra colònia. I és que al senyor Olano té cert interès en què la gent que arribi estigui avesada a treballar en explotacions mineres.

Aquests nouvinguts ràpidament s’integraran a la vida quotidiana de la colònia i sobretot a la vida dins de la mina. Són gent treballadora i seran considerats miners per excel·lència , el millors. Ensenyaran ràpidament l’ofici de miner, un ofici que molta de la gent de Sant Corneli havia après a còpia de disgustos i encerts.

Paral·lelament a l’arribada de gent treballadora els senyor José Enrique de Olano s’anava envoltant d’un equip tècnic de facultatius, geòlegs, topògrafs i enginyers. Una classe d’elit, en mig d’una massa social analfabeta i poc preparada.

La Carme, la filla petita dels Caballol, ha tingut de sort i amb deu anys ha estat contractada per la família Suárez del Villar com a minyona. Aquesta família procedeix d’Astúries i ha arribat a la conca minera de Fígols perquè el pare, el senyor Antonio que és topògraf , ha estat contractat pel senyor Olano. La feina li comporta passar-se pràcticament tot el dia a la casa però a canvi no ha de treballar dotze hores a l’empresa tèxtil com la seva germana gran, la Maria, que ja fa dos anys que hi treballa, amb unes condicions laborals un pèl precàries. La Carme, que en el fons encara és una nena, treballa per una casa amb un cert luxe. S’imagina que un dia s’enamorarà d’un noi atractiu i que juntament amb aquest viuran en una casa com aquella. Un somni que la mare sempre li fa treure del cap perquè té clar que el seu camí va traçat a l’entorn de la mina, però malgrat tot és un somni i somiar no costa res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada