Nit del 24 de desembre de
1984. El Martí acarona amb suavitat el caparró del petit Joan. Fa pocs mesos
que ell i la Marjanne han estat pares per primer cop i des de que el té no pot deixar de mirar-lo
bocabadat. Havia escoltat als seus amics que ja havien passat per aquesta
experiència dir que canviava la teva vida per complert però mai hagués pensat
que a ell li podria passar el mateix o encara de forma més exagerada. A la
taula les converses entre els pares de la Marjanne i la Maria segueixen
animades i fins i tot el tiet Enric entona algunes velles cançons de Nadal
acompanyades d’altres de mina. El Martí però resta absort de tot el que
l’envolta i només té ulls pel seu petit nadó que mig endormiscat emet algun
balbuceig. Com cada nit l’orgullós pare l’hi explicarà algun conte o fins i tot
alguna història. A vegades l’hi explica que es diu Joan en homenatge al seu
besavi revolucionari que va lluitar tota la seva vida amb orgull per tenir un
futur més just. A vegades simplement un conte infantil., Avui però a decidit
explicar-li una història que el seu avui Jaume havia enviat a la Margarida des
de l’oblit d’un camp de batalla francès. La carta diu així:
Estimada Margarida, avui és la nit de Nadal i jo resto lluny
de tu, massa lluny. El fred s’ha apoderat de nosaltres i sembla que l’enemic
cada dia que passa són més, però avui no t’escric per explicar-te desgracies,
ja tindrem temps per compadir-nos, avui és la nit de Nadal i com a tal et vull
fer un regal, no serà un regal material i tampoc el meu desitjat retorn, però
si espero que sigui un regal que t’ompli el cor d’esperança i perquè malgrat
tot en la maleïda guerra apareixen històries meravelloses i que encara ens
donen esperances sobre l’esser humà. La història que t’explicaré a continuació
me la va explicar l’altre dia un noi anglès que parla un castellà força
correcte degut al seu pas per les brigades internacionals i ara al igual que
nosaltres segueix la lluita contra el feixisme a la Segona Guerra Mundial. La
història data del desembre de 1914 i esta localitzada en una freda trinxera de
la Primera Guerra Mundial. Margarida te l’explico tal i com la va llegir ell
d’una carta que el seu avi havia enviat a la seva avia.
“Tot està en calma, la llum a marxat i el fred a permès que
el fang es solidifiqui fent més habitable la maleïda trinxera on estem des de
fa tant temps que crec que ja n’he perdut la noció. A mesura que la nit es feia
més fosca hem començat a escoltar com des del bàndol alemany entonaven cançons
de Nadal. A l’albada han començat a cantar en anglès i fins i tot a entonar el
“Good save the queen”, ens hem quedat de pedra. Tot segueix en calma, fa hores
que cap bala xiula per sobre nostre i només un corb negre trenca la pau
d’aquest territori d’enlloc perquè és on estem, enlloc!. Les cançons han
continuat i al cap de res nosaltres també ens hem afegit i sense adonar-nos poc
a poc estàvem fora de la trinxera en front del alemanys. Els dos ens hem anat
acostant fins a confluir. Timidesa al principi, que l’hi dius a una persona que
has intentat i que ha intentat matar-te tants cops? Hem dic Klaus a murmurat
una veu a prop meu! Jo Tommy he respost balbucejant. Al cap de res una munió de
gent barrejada parlant de forma distesa, ensenyant fotos de les seves famílies,
explicant com són els fills i quins són els anhels de quan tornem a casa. Per
una estona ningú a pensat que possiblement no tornem mai. Algú a tret una
pilota i ràpidament s’ha format un partit de futbol amb unes porteries
improvisades, crits d’alegria, empentes i gols, que bella és la humanitat quan
s’ho proposa i que estúpid és tot plegat. Si surto d’aquí esta clar que mai
podré oblidar aquest Nadal, mai havia vist com l’esperit d’aquest s’apoderava
tant de les persones com aquí!. La tarda a prosseguit entre tertúlies i
cançons, fins i tot amb alemany hem provat de cantar, quina vergonya!. 
Sense adonar-nos de l’hora que era un soroll eixordador
d’una explosió ens ha deixat a tots desconcertats, fins que ens hem adonat on
érem realment. Estem en una guerra i a la guerra exploten coses. Poc a poc tornem
a les trinxeres sense ganes de tornar-hi, abans però les darreres paraules, els
darrers bons desitjos. Ens hem quedat amb el Klaus un davant de l’altre una
estona aturats i sense dir-nos res, que dius a una noi que demà hauràs de
disparar? Que pots dir-li? Ell m’ha dit amb un to amigable “Happy Christmas
Tommy” y jo totalment trencat per dins he respost “Frohe Weihnachten Klaus” ens
hem abraçat i cadascú a tornat a la seva casa de fang i mort.”
Aquí tens el meu modest regal Margarida, espero que aviat
els meus passos em portin a prop de casa.
Sempre teu Jaume.
El Martí aixeca la vista del
paper i s’adona que el petit Joan s’ha sumit en un son profund i càlid. El
taparà i acaronarà per darrer cop aquesta nit i s’afegirà de nou a les
converses disteses de la família que s’allargaran durant hores fins adonar-se’n
de que ja és Nadal al món.
Foto1: Trinxera de la IGM
Foto2 i 3: Treva de Nadal.
Música: The last Goodbye.
