Museu de les Mines de Cercs

dimecres, 24 de desembre de 2014

La "Pau de Nadal"




Nit del 24 de desembre de 1984. El Martí acarona amb suavitat el caparró del petit Joan. Fa pocs mesos que ell i la Marjanne han estat pares per primer cop i  des de que el té no pot deixar de mirar-lo bocabadat. Havia escoltat als seus amics que ja havien passat per aquesta experiència dir que canviava la teva vida per complert però mai hagués pensat que a ell li podria passar el mateix o encara de forma més exagerada. A la taula les converses entre els pares de la Marjanne i la Maria segueixen animades i fins i tot el tiet Enric entona algunes velles cançons de Nadal acompanyades d’altres de mina. El Martí però resta absort de tot el que l’envolta i només té ulls pel seu petit nadó que mig endormiscat emet algun balbuceig. Com cada nit l’orgullós pare l’hi explicarà algun conte o fins i tot alguna història. A vegades l’hi explica que es diu Joan en homenatge al seu besavi revolucionari que va lluitar tota la seva vida amb orgull per tenir un futur més just. A vegades simplement un conte infantil., Avui però a decidit explicar-li una història que el seu avui Jaume havia enviat a la Margarida des de l’oblit d’un camp de batalla francès. La carta diu així:

Estimada Margarida, avui és la nit de Nadal i jo resto lluny de tu, massa lluny. El fred s’ha apoderat de nosaltres i sembla que l’enemic cada dia que passa són més, però avui no t’escric per explicar-te desgracies, ja tindrem temps per compadir-nos, avui és la nit de Nadal i com a tal et vull fer un regal, no serà un regal material i tampoc el meu desitjat retorn, però si espero que sigui un regal que t’ompli el cor d’esperança i perquè malgrat tot en la maleïda guerra apareixen històries meravelloses i que encara ens donen esperances sobre l’esser humà. La història que t’explicaré a continuació me la va explicar l’altre dia un noi anglès que parla un castellà força correcte degut al seu pas per les brigades internacionals i ara al igual que nosaltres segueix la lluita contra el feixisme a la Segona Guerra Mundial. La història data del desembre de 1914 i esta localitzada en una freda trinxera de la Primera Guerra Mundial. Margarida te l’explico tal i com la va llegir ell d’una carta que el seu avi havia enviat a la seva avia.

“Tot està en calma, la llum a marxat i el fred a permès que el fang es solidifiqui fent més habitable la maleïda trinxera on estem des de fa tant temps que crec que ja n’he perdut la noció. A mesura que la nit es feia més fosca hem començat a escoltar com des del bàndol alemany entonaven cançons de Nadal. A l’albada han començat a cantar en anglès i fins i tot a entonar el “Good save the queen”, ens hem quedat de pedra. Tot segueix en calma, fa hores que cap bala xiula per sobre nostre i només un corb negre trenca la pau d’aquest territori d’enlloc perquè és on estem, enlloc!. Les cançons han continuat i al cap de res nosaltres també ens hem afegit i sense adonar-nos poc a poc estàvem fora de la trinxera en front del alemanys. Els dos ens hem anat acostant fins a confluir. Timidesa al principi, que l’hi dius a una persona que has intentat i que ha intentat matar-te tants cops? Hem dic Klaus a murmurat una veu a prop meu! Jo Tommy he respost balbucejant. Al cap de res una munió de gent barrejada parlant de forma distesa, ensenyant fotos de les seves famílies, explicant com són els fills i quins són els anhels de quan tornem a casa. Per una estona ningú a pensat que possiblement no tornem mai. Algú a tret una pilota i ràpidament s’ha format un partit de futbol amb unes porteries improvisades, crits d’alegria, empentes i gols, que bella és la humanitat quan s’ho proposa i que estúpid és tot plegat. Si surto d’aquí esta clar que mai podré oblidar aquest Nadal, mai havia vist com l’esperit d’aquest s’apoderava tant de les persones com aquí!. La tarda a prosseguit entre tertúlies i cançons, fins i tot amb alemany hem provat de cantar, quina vergonya!.
Sense adonar-nos de l’hora que era un soroll eixordador d’una explosió ens ha deixat a tots desconcertats, fins que ens hem adonat on érem realment. Estem en una guerra i a la guerra exploten coses. Poc a poc tornem a les trinxeres sense ganes de tornar-hi, abans però les darreres paraules, els darrers bons desitjos. Ens hem quedat amb el Klaus un davant de l’altre una estona aturats i sense dir-nos res, que dius a una noi que demà hauràs de disparar? Que pots dir-li? Ell m’ha dit amb un to amigable “Happy Christmas Tommy” y jo totalment trencat per dins he respost “Frohe Weihnachten Klaus” ens hem abraçat i cadascú a tornat a la seva casa de fang i mort.”

Aquí tens el meu modest regal Margarida, espero que aviat els meus passos em portin a prop de casa.

Sempre teu Jaume.

El Martí aixeca la vista del paper i s’adona que el petit Joan s’ha sumit en un son profund i càlid. El taparà i acaronarà per darrer cop aquesta nit i s’afegirà de nou a les converses disteses de la família que s’allargaran durant hores fins adonar-se’n de que ja és Nadal al món.

Foto1: Trinxera de la IGM
Foto2 i 3: Treva de Nadal.
Música: The last Goodbye.