tag:blogger.com,1999:blog-90010992721425700092024-03-13T12:15:51.167+01:00LA MEMÒRIA DEL MINERBlog del Museu de les Mines de Cercs. Aquest blog té l'objectiu de recuperar la memòria de totes aquelles persones que van treballar i van viure al peu de la mina.Unknownnoreply@blogger.comBlogger57125tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-24533958076798760392021-02-05T11:16:00.001+01:002021-02-05T11:19:59.735+01:00LA FI DEL MÓN <p><i style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">“La fi del món és una idea que ens
persegueix des dels inicis del temps, una por tant antiga com la mateixa raça
humana. Les més remotes civilitzacions han imaginat de forma similar una nit on
la natura i els Déus descarregaven la seva ira per l’extermini global i ho van
escriure en sinistres profecies convençuts de que aquest moment arribaria més
aviat o més tard. És a partir del segle XX, durant l’era de la tècnica i
l’exploració espacial, quan l’inconscient col·lectiu idea un altre final
diferent i més aterrador. Un cataclisme, on qualsevol ateisme de vida ha estat
extirpat d’arrel gràcies a forces que viuen al límit de la física i que no
acabem d’entendre ni dominar. L’ombra amenaçadora de la guerra nuclear ens fa
imaginar ciutats devastades, on el bategar de la nostra espècie ha desaparegut
en un obrir i tancar d’ulls.”</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Diumenge
4 de maig de 1986. El Martí respira de forma pausada mentre la petita Maria
dorm arraulida entre els seus braços. El respirar tranquil i el batec constant
del seu cor ha esdevingut una de les formes més eficaces de calmar la petita
fera. Avui tota la família resta junta i immòbil davant del televisor
visualitzant les informacions que arriben de l’Europa de l’est i d’un indret
que fins a les hores no era massa conegut però, que sense que ho sàpiguen
quedarà marcat per sempre més al mapa mundial: Txernòbil!.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><u><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">La
Central<o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">La
central nuclear de Txernòbil es troba a 18 Km de la ciutat de Prípiat al nord
d’Ucraïna i a 134 Km de la capital Kiev. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">La
planta disposava de quatre reactors RBMK-1000 amb capacitat de produir 1000MW
cada un. Entre els anys 1977 i 1983 es van posar en marxa de forma progressiva
aquests quatre reactors i l’accident de 1986 va frustrar la posada en marxa
dels altres dos que faltaven. Segons els experts, els reactors no complien els
requisits de l’època ja que no disposaven d’un edifici de contenció. El nucli
del reactor estava format per un cilindre de grafit de 1700 tones dins del qual
1661 forats cilíndrics resistents a la pressió, allotjaven 190 tones de diòxid
d’urani en forma de barres cilíndriques. Pels tubs, circulava l’aigua a alta
pressió, que en escalfar-se feia moure la turbina de vapor de roda lliure.
Entre els conductes de combustible es trobaven 180 tubs de grafit i bor que
ajudaven a controlar la reacció en cadena.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-83VtFrigQJ0/YB0WFanEd-I/AAAAAAAABFM/ijBIFcQQUJU_T3fz_HHG6m9T4Pp_v_3BACLcBGAsYHQ/s1036/txernobil.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1036" data-original-width="950" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-83VtFrigQJ0/YB0WFanEd-I/AAAAAAAABFM/ijBIFcQQUJU_T3fz_HHG6m9T4Pp_v_3BACLcBGAsYHQ/s320/txernobil.jpg" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><u><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">L’accident<o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">A les
01:23:04 de la matinada del 26 d’abril va començar la prova al reactor número
quatre. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">A les
01:23:40 les barres de control van començar a penetrar al nucli del reactor,
però les barres de grafit van augmentar la reactivitat en la seva part
inferior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">A les
01:23:43 s’activen els sistema de protecció d’emergència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">A les
01:23:49 senyals d’augment de la pressió en l’espai del reactor. Error en els
controladors d’alimentació automàtics. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">A les
01:23:58 segons el diari d’operacions del enginyer en cap: Forts cops, les
barres RPC van deixar de moure’s abans d’arribar al límit inferior,
l’interruptor d’encesa del mecanisme d’embragatge està apagat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Minuts
després de l’accident, tots els bombers de Txernòbil ja estaven desplegats
intentant controlar l’incendi que afectava tot l’edifici del reactor número 4 i
que amenaçava d’arribar fins al 3. Un comportament heroic o per desconeixement
del que tenien a sobre va evitar que la catàstrofe fos encara més gran ja que
van evitar que les flames arribessin a la resta de la central. Malgrat tot
l’esforç, va ser necessari el desplegament de bombers de Kiev. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">El cap
de servei Aleksanrd Akimov va començar a realitzar els mesuraments pertinents
però cap dels aparells de que disposava la central era capaç de detectar més de
3’6 röntgens per hora. A les 4.30h va arribar un nou dosímetre però, la seva
lectura va ser desestimada perquè van considerar que aquelles xifres no podien
ser certes. Akimov i la resta d’operaris del torn es van quedar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’edifici del reactor sense protecció
intentant bombejar aigua. Tots ells van morir al llarg de les tres setmanes
posteriors. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Els
nivells de radiació es van estimar de 5’6 röntgens per segon, el que equival a
20.000 röntgens per hora. Es considera com a dosis mortal 100 röntgens per
hora, la qual cosa va suposar que molts dels que van arribar durant els primers
moments rebessin dosis mortals en qüestió de minuts. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">El
primer acostament amb helicòpter va evidenciar la magnitud de tot plegat. El nucli
obert i exposat a l’atmosfera, el grafit cremant, mentre que el combustible i
la resta de metalls s’havia convertit en una massa líquida. La temperatura era
d’uns 2.500ºC i expulsava una columna d’un fum negre radioactiu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">És en
aquest moment que les autoritats locals comencen a plantejar una evacuació de
les zones més properes a la central. La primera evacuació es va produir al cap
de 36 hores de l’accident i sobretot va afectar a la ciutat de Prípiat i 10 km
a la rodona de la central. L’evacuació massiva dels 30 km a la rodona no va
concloure fins al 2 de maig motiu que va portar a que milers de persones<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quedessin afectades per la mort invisible de
la radiació. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">En
paral·lel a l’evacuació, els responsables començaran a dissenyar el pla de xoc
per fer front a la tragèdia i intentar frenar una reacció en cadena que encara
hagués estat pitjor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><u><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Herois
anònims<o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Diferents
helicòpters de l’exercit soviètic es van preparar per llençar sobre el nucli
una barreja de materials de sorra, argila, plom, dolomita i bor. El bor havia
de servir per absorbir els neutrons, el plom per contenir la radiació gamma, la
dolomita per acabar amb el foc i la sorra i argila havia de servir per mantenir
la resta de materials units impedint així la fuga de partícules. Després de més
de 1800 vols es van adonar que cap de les accions havia encertat el punt i que
la operació no havia donat els fruits esperats. En paral·lel, milers
d’exterminadors van començar a treballar de manera silenciosa sobre la teulada
de la central i sota terra per intentar frenar i minimitzar la tragèdia. <o:p></o:p></span><a href="https://1.bp.blogspot.com/-bE3XHt0CEoo/YB0WIMg9WsI/AAAAAAAABFQ/TYTL9n0Ky1EWO1raL7S0-uTH84uh-O2bgCLcBGAsYHQ/s1250/exterminadors.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="1250" height="270" src="https://1.bp.blogspot.com/-bE3XHt0CEoo/YB0WIMg9WsI/AAAAAAAABFQ/TYTL9n0Ky1EWO1raL7S0-uTH84uh-O2bgCLcBGAsYHQ/w460-h270/exterminadors.jpg" width="460" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Protegits
amb uns vestits de plom de 35 kg i unes mascares anomenades “morro de porc”,
pujaven ràpidament al sostre del reactor 4 per llençar a la boca oberta del
nucli tot aquell material que fossin capaços de recollir. Una acció que durava
només tres minuts. Tres minuts que els separava indefectiblement de la vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LZ9uw8CO_Jk/YB0WLV7mmkI/AAAAAAAABFU/MrVZ1xzpY3E2mQTUT3pl8iyAPH8aSYCswCLcBGAsYHQ/s1024/fotospropies_20190720_190935.jpg" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="302" src="https://1.bp.blogspot.com/-LZ9uw8CO_Jk/YB0WLV7mmkI/AAAAAAAABFU/MrVZ1xzpY3E2mQTUT3pl8iyAPH8aSYCswCLcBGAsYHQ/w454-h302/fotospropies_20190720_190935.jpg" width="454" /></a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Altres
joves, sobretot miners de la zona del Donbass, van ser els encarregats de construir
un túnel sota del reactor per aconseguir implantar un sistema de refrigeració.
Finalment però, el túnel va ser omplert de formigó per evitar que l’edifici del
reactor s’enfonsés. El túnel va ser construït en un mes i quatre dies. Un cop
finalitzat es va construir una gran estructura anomenada sarcòfag que permetria
envoltar el reactor i aïllar-lo de l’exterior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Alguns
experts calculen que en les diferents tasques de contenció i aïllament van
participar unes 700.000 persones. Militars, miners, reservistes i camperols.
Milers de persones anònimes, que per obligació o compromís van donar la seva
vida per evitar una tragèdia més gran i que hagués omplert gran part del
planeta de la mort invisible de la radiació. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><u><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Les
conseqüències <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">En un
primer moment desenes de persones hospitalitzades i mortes. Milers de persones
evacuades de les seves cases a correcuita i deixant per sempre més les seves
pertinences en habitacions que mai més tornaran a tenir vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A mig termini restriccions alimentaries,
destrucció de camps de conreu i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>controls
de radiació en la llet. A quatre quilometres de la central, els boscos van
adquirir un color marró daurat. Actualment es conegut com el “bosc roig”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">A
llarg termini preocupa l’augment de diferents tipus de càncers sobretot en les
zones de Bielorússia, Ucraïna i Rússia. Alguns experts calculen que la radiació
afectarà durant segles a les poblacions de la zona i que la radiació no
desapareixerà de la zona “morta” fins d’aquí a 300.000 anys.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ivTpcB4OMzM/YB0WLY4mNSI/AAAAAAAABFY/d9hRWqZxxG43KXLkyLD10-nlNUKveO3CwCLcBGAsYHQ/s1126/img_20190809-110054_txernobil-k2DD-U463948566409dYD-1126x636%2540RAC1-Web.jpg" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="636" data-original-width="1126" height="282" src="https://1.bp.blogspot.com/-ivTpcB4OMzM/YB0WLY4mNSI/AAAAAAAABFY/d9hRWqZxxG43KXLkyLD10-nlNUKveO3CwCLcBGAsYHQ/w500-h282/img_20190809-110054_txernobil-k2DD-U463948566409dYD-1126x636%2540RAC1-Web.jpg" width="500" /></a></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><u><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Txernòbil
en l’actualitat<o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Diferents
països van donar ajuda a les “víctimes” de l’accident i sobretot a les
conseqüències que aquest a tingut al llarg del anys. Un dels països que es va
implicar des del principi i que encara avui dona ajuda és Cuba. A través d’un
programa d’ajuda unes 24000 persones de Bielorússia, Armènia, Rússia, etc, han
passat per l’hospital pediàtric de Tararà, a les afores de l’Habana. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Ucraïna
va continuar produint electricitat a la Central de Txernòbil aprofitant els
reactors no accidentats. Finalment i després del “memoràndum d’Ottawa”, Ucraïna
va apagar el darrer reactor el 15 de desembre de l’any 2000. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-s2Q-FKlP3lc/YB0WNQ7Na_I/AAAAAAAABFc/m8cu1KK5y-knH_jryhCVAe5rjgjnTDmRACLcBGAsYHQ/s2048/noria%2BTxernobil.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1320" data-original-width="2048" height="314" src="https://1.bp.blogspot.com/-s2Q-FKlP3lc/YB0WNQ7Na_I/AAAAAAAABFc/m8cu1KK5y-knH_jryhCVAe5rjgjnTDmRACLcBGAsYHQ/w488-h314/noria%2BTxernobil.jpeg" width="488" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Al
novembre de 2016 s’inaugura el nou sarcòfag NSC que diuen que tindrà una durada
de 100 anys. Aquesta cúpula va ser construïda a 180 metres del reactor i després
mitjançant un sofisticat sistema de rails va ser dipositat a sobre de la mateixa.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">El
Martí acarona el petit cap de la Maria i mira la Marjanne amb una mirada de
complicitat. És hora de tornar a la quotidianitat de Sant Corneli i les
preocupacions per les amenaces del tancament de les mines malgrat la preocupació
pel què passa a milers de quilometres de distància.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Radioactive
- Imagine Dragons | Music Video Chernobyl<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="371" src="https://www.youtube.com/embed/0m2sfadqa7w" width="447" youtube-src-id="0m2sfadqa7w"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-10687423467531353882018-04-20T12:54:00.000+02:002018-04-20T12:55:38.035+02:00Fumanya, el principi del final.<br />
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: white; font-size: large;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: "arial" , sans-serif;">Peores consecuencias que la sangre y el fuego
de la guerra tuvo la implantación de una economía minera. Las minas exigían
grandes desplazamientos de población y desarticulaban las unidades agrícolas
comunitarias; no sólo extinguían vidas innumerables a través del trabajo
forzado, sino que además, indirectamente, abatían el sistema colectivo de
cultivos. </span><span class="refref"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><span style="box-sizing: border-box; text-align: start;">"</span></span></span><strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">Las venas abiertas de América Latina</span></strong><span class="refref"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">" (1971), </span></span><strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">Eduardo
Galeano</span></strong></span></i></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: large;">2 de gener de 1986. El Martí, amb la mirada clavada al no-res, es
tapa la cara per protegir-se del fred gèlid que baixa sense descans de la Serra
d’Ensija. Ha estat un Nadal força fred i les previsions més optimistes no donen
temperatures suaus en dies, així que a la colònia tothom es prepara per passar
els dies de reis amb fred i segurament amb neu. Però el fred meteorològic no és
l’únic que omple la majoria de les cases dels miners. Una fred més difícil de
combatre fa temps que s’ha apoderat de les seves llars i, sobretot, del seu
cor. Feia anys que els més pessimistes ja parlaven de que dies com aquests
arribarien i que poc a poc tot el treball quedaria només en el record.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="184" data-original-width="274" height="214" src="https://4.bp.blogspot.com/-x375hGryvrs/Wtm1r97BVoI/AAAAAAAAAyw/pws0LF90UKs2Y7b1eSoulgNMVPjknlKDwCLcBGAs/s320/images.jpg" width="320" /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">El Martí no pot deixar d’observar l’esvoranc enorme que s’obre
sota els seus peus. Mira i remira la mina de Fumanya. Una de les cinc mines a
cel obert que un bon dia de l’any 1975 es van obrir al Berguedà. Tot va venir
provocat per una de les crisi al Golf Pèrsic i sobretot per l’augment del preu
del barril de Brent. Països consumidors de petroli no disposats a pagar aquell
preu van decidir augmentar la demanda de carbó i, així, zones com les de l’alt
berguedà ràpidament es van veure afavorides. L’empresa va demanar permís al
govern espanyol, en aquell temps encara franquista, per explotar mines a cel
obert. Així, l’any 1975, centenars de milers de tones de terra eren remogudes
per començar les mastodòntiques explotacions. Primer va ser la de Fumanya Sud,
però ràpidament es van obrir les de Fumanya Nord, Mina Esquirol, Mina Tumí i
Mina Tumí 2. Cinc mines a cel obert que permetien a l’empresa aconseguir les
tant preuades tones de carbó. En aquell moment la majoria va veure aquelles
mines com la salvació de l’empresa i, per tant, dels seus llocs de treball.
Alguns pocs, però, van veure que allò no era res més que la darrera revifada
que fa un malalt just abans de morir.</span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">Durant deu anys, milers de tones de carbó van ser extretes de les
serralades berguedanes modificant així i per sempre més la seva geomorfologia. </span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-8EX4VI4rw7c/Wtm17vyzkGI/AAAAAAAAAy0/RvJULQlAD44CJ5qzZTbTk3ABf_IwKUUeACLcBGAs/s1600/resumen%2Bmineria%2Bcielo%2Babierto.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="579" data-original-width="960" height="193" src="https://3.bp.blogspot.com/-8EX4VI4rw7c/Wtm17vyzkGI/AAAAAAAAAy0/RvJULQlAD44CJ5qzZTbTk3ABf_IwKUUeACLcBGAs/s320/resumen%2Bmineria%2Bcielo%2Babierto.jpg" width="320" /></span></a><span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">Una mina a cel obert o mina de tall obert és aquella on el procés
extractiu es realitza a la superfície del terreny i amb maquinàries mineres
molt grans. Les tasques característiques d’aquest sistema d’explotació són els
bancs, pista, talús, talús final, talús de treball, plaça, etc. L’excavació es
produeix a l’aire lliure, aprofundint a la terra i originant una fondalada de
dimensions considerables. Alguns exemples de mina a cel obert són: Mines de Río
Tinto, a la província de Huelva, on l’extracció de materials va començar fa
3.000 anys, o les mines del Cerrejón, a Colòmbia, que són considerades les
mines més grans del món en aquest tipus de sistema extractiu. Estem parlant
d’una extensió de 69.000 hectàrees i d’una capacitat d’extracció de carbó
estimada de 31,1 milions de tones mètriques. </span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">Lluny, molt lluny, però, semblen aquells dies. Avui tot resta en
calma, un silenci fins i tot molest s’ha apoderat de la mina a cel obert. Cap
màquina, cap miner, res, només terra remoguda i aigua glaçada omplen tot aquell
espai. Feia uns anys que les mines feien equilibris per sobreviure, l’accident
del 3 de novembre de 1975, les inundacions de l’any 1982 i algunes protestes no
feien presagiar res de bo, però el 14 de juny de 1985 realment es va firmar la
seva sentencia definitiva. Aquell dia Portugal i Espanya firmaven l’acord per
entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea que finalment es faria
efectiu dia 1 de gener de 1986.</span></span></div>
<br />
<br />
<span style="color: white; font-size: large;"> </span><br />
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-j5CLXEytQIA/Wtm2DxIb25I/AAAAAAAAAy4/-7c1ouN5-UQUha8HWfyizUM9i71gcf80QCLcBGAs/s1600/98971567.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="689" data-original-width="1024" height="215" src="https://4.bp.blogspot.com/-j5CLXEytQIA/Wtm2DxIb25I/AAAAAAAAAy4/-7c1ouN5-UQUha8HWfyizUM9i71gcf80QCLcBGAs/s320/98971567.jpg" width="320" /></span></a><span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">En entrar a la Comunitat Econòmica Europea, Espanya adquiria una
sèrie de compromisos, entre ells alguns de mediambientals. Feia anys que tothom
sabia que els lignits berguedans anaven acompanyats de sofre i que aquest sense
voler es cremava a la Central Tèrmica de Cercs provocant la tan coneguda “pluja
àcida”. Un altre defecte del carbó de la comarca era que, un cop cremat,
generava un 40% de cendra, la qual cosa deixava boscos i pobles adjacents
coberts de pols grisa. Als problemes mediambientals també calia sumar els
costos cada cop més elevats d’extracció del carbó local en comparació a altres
zones del planeta, que malgrat haver de sumar el transport gaudia de costos
molt més assumibles. </span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">El Martí gira cua i empren la carretera que el retornarà a Sant
Corneli. Els ànims no són els millors, però sap que en arribar a casa l’espera
la Marjanne, el petit Joan i la Montse, la filla que tot just acaba de néixer,
motiu suficient per no defallir. El Martí tampoc sap quin futur els depararà
als seus fills ni com aquests acabaran esdevenint d’importants dins de la
societat berguedana. </span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">Fotos 1 i 2: Mina cel obert de Fumanya</span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: large;">Foto 3: Esquema d'una mina cel obert. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/IpEWz4qNJ-M/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/IpEWz4qNJ-M?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-25351023910487518582014-12-24T14:41:00.000+01:002014-12-24T14:41:18.902+01:00La "Pau de Nadal" <br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Nit del 24 de desembre de
1984. El Martí acarona amb suavitat el caparró del petit Joan. Fa pocs mesos
que ell i la Marjanne han estat pares per primer cop i des de que el té no pot deixar de mirar-lo
bocabadat. Havia escoltat als seus amics que ja havien passat per aquesta
experiència dir que canviava la teva vida per complert però mai hagués pensat
que a ell li podria passar el mateix o encara de forma més exagerada. A la
taula les converses entre els pares de la Marjanne i la Maria segueixen
animades i fins i tot el tiet Enric entona algunes velles cançons de Nadal
acompanyades d’altres de mina. El Martí però resta absort de tot el que
l’envolta i només té ulls pel seu petit nadó que mig endormiscat emet algun
balbuceig. Com cada nit l’orgullós pare l’hi explicarà algun conte o fins i tot
alguna història. A vegades l’hi explica que es diu Joan en homenatge al seu
besavi revolucionari que va lluitar tota la seva vida amb orgull per tenir un
futur més just. A vegades simplement un conte infantil., Avui però a decidit
explicar-li una història que el seu avui Jaume havia enviat a la Margarida des
de l’oblit d’un camp de batalla francès. La carta diu així:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-5c0Zg6ZsVlw/VJrArpbCZkI/AAAAAAAAAgc/FmeQUtYMJ_A/s1600/576_1389095059bigparade.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-5c0Zg6ZsVlw/VJrArpbCZkI/AAAAAAAAAgc/FmeQUtYMJ_A/s1600/576_1389095059bigparade.jpg" height="187" width="320" /></a><i><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Estimada Margarida, avui és la nit de Nadal i jo resto lluny
de tu, massa lluny. El fred s’ha apoderat de nosaltres i sembla que l’enemic
cada dia que passa són més, però avui no t’escric per explicar-te desgracies,
ja tindrem temps per compadir-nos, avui és la nit de Nadal i com a tal et vull
fer un regal, no serà un regal material i tampoc el meu desitjat retorn, però
si espero que sigui un regal que t’ompli el cor d’esperança i perquè malgrat
tot en la maleïda guerra apareixen històries meravelloses i que encara ens
donen esperances sobre l’esser humà. La història que t’explicaré a continuació
me la va explicar l’altre dia un noi anglès que parla un castellà força
correcte degut al seu pas per les brigades internacionals i ara al igual que
nosaltres segueix la lluita contra el feixisme a la Segona Guerra Mundial. La
història data del desembre de 1914 i esta localitzada en una freda trinxera de
la Primera Guerra Mundial. Margarida te l’explico tal i com la va llegir ell
d’una carta que el seu avi havia enviat a la seva avia.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-oUf14rYDEOg/VJrAuREGsGI/AAAAAAAAAgk/xOLWfeEM-Pc/s1600/tregua-de-navidad-1914-primera-guerra-mundial.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-oUf14rYDEOg/VJrAuREGsGI/AAAAAAAAAgk/xOLWfeEM-Pc/s1600/tregua-de-navidad-1914-primera-guerra-mundial.jpg" height="230" width="320" /></a><i><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">“Tot està en calma, la llum a marxat i el fred a permès que
el fang es solidifiqui fent més habitable la maleïda trinxera on estem des de
fa tant temps que crec que ja n’he perdut la noció. A mesura que la nit es feia
més fosca hem començat a escoltar com des del bàndol alemany entonaven cançons
de Nadal. A l’albada han començat a cantar en anglès i fins i tot a entonar el
“Good save the queen”, ens hem quedat de pedra. Tot segueix en calma, fa hores
que cap bala xiula per sobre nostre i només un corb negre trenca la pau
d’aquest territori d’enlloc perquè és on estem, enlloc!. Les cançons han
continuat i al cap de res nosaltres també ens hem afegit i sense adonar-nos poc
a poc estàvem fora de la trinxera en front del alemanys. Els dos ens hem anat
acostant fins a confluir. Timidesa al principi, que l’hi dius a una persona que
has intentat i que ha intentat matar-te tants cops? Hem dic Klaus a murmurat
una veu a prop meu! Jo Tommy he respost balbucejant. Al cap de res una munió de
gent barrejada parlant de forma distesa, ensenyant fotos de les seves famílies,
explicant com són els fills i quins són els anhels de quan tornem a casa. Per
una estona ningú a pensat que possiblement no tornem mai. Algú a tret una
pilota i ràpidament s’ha format un partit de futbol amb unes porteries
improvisades, crits d’alegria, empentes i gols, que bella és la humanitat quan
s’ho proposa i que estúpid és tot plegat. Si surto d’aquí esta clar que mai
podré oblidar aquest Nadal, mai havia vist com l’esperit d’aquest s’apoderava
tant de les persones com aquí!. La tarda a prosseguit entre tertúlies i
cançons, fins i tot amb alemany hem provat de cantar, quina vergonya!. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-x3gDGHYgNGs/VJrAuz9tC7I/AAAAAAAAAgo/yMf4A55sugU/s1600/tregua-de-navidad-1914.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-x3gDGHYgNGs/VJrAuz9tC7I/AAAAAAAAAgo/yMf4A55sugU/s1600/tregua-de-navidad-1914.png" /></a><i><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Sense adonar-nos de l’hora que era un soroll eixordador
d’una explosió ens ha deixat a tots desconcertats, fins que ens hem adonat on
érem realment. Estem en una guerra i a la guerra exploten coses. Poc a poc tornem
a les trinxeres sense ganes de tornar-hi, abans però les darreres paraules, els
darrers bons desitjos. Ens hem quedat amb el Klaus un davant de l’altre una
estona aturats i sense dir-nos res, que dius a una noi que demà hauràs de
disparar? Que pots dir-li? Ell m’ha dit amb un to amigable “Happy Christmas
Tommy” y jo totalment trencat per dins he respost “Frohe Weihnachten Klaus” ens
hem abraçat i cadascú a tornat a la seva casa de fang i mort.”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Aquí tens el meu modest regal Margarida, espero que aviat
els meus passos em portin a prop de casa.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Sempre teu Jaume.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí aixeca la vista del
paper i s’adona que el petit Joan s’ha sumit en un son profund i càlid. El
taparà i acaronarà per darrer cop aquesta nit i s’afegirà de nou a les
converses disteses de la família que s’allargaran durant hores fins adonar-se’n
de que ja és Nadal al món. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto1: Trinxera de la IGM</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto2 i 3: Treva de Nadal.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/B9rQKliKvfk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Música: The last Goodbye. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-61033873609283017252014-10-27T19:15:00.001+01:002014-10-27T19:15:40.238+01:00La caça de la bèstia. <div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i>Con la vergüenza de lo que el hombre, creado a imagen y semejanza de Dios, fue capaz de hacer. Con la vergüenza de que el hombre se haya hecho dueño del mal. Con la vergüenza de que el hombre, creyéndose Dios, haya sacrificado, así, a sus hermanos. Nunca más, nunca más. </i>( escrit del Papa francesc al museu de l'holocaust). </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Dimecres 26 de gener de
1983. Tot i la intensa nevada que fa hores que cau el Martí recorre els carrers
direcció el cafè. Fa fred però des de petit sempre s’ha sentit atret per la
lleugeresa de la neu i la seva bellesa. Les tardes d’hivern a la colònia són
poc actives i després de treballar dur durant el torn de matí l’hi agrada
gaudir d’una tassa de cafè o de te tot llegint la premsa. Com sempre els
parroquians habituals jugant al domino tot fumant aquells “caliquenyos” que
omplen l’espai d’un aroma carregat però alhora quotidià. Entre noticies
nacionals, i algunes d’esports una breu notícia que crida l’atenció: “Detenido
en Bolívia Klaus Barbie, conocido com el carnizero de Lion”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Per uns moments algun dubte
sobre el sobrenom, ràpidament descobrint la veritat. Carnisser no era la
professió, sinó el sobrenom que el poble francès i europeu havia atorgat aquest
alemany durant la seva estada a Lió en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Però qui era aquest personatge i sobretot perquè havia trigat tant a ser jutjat
a diferència d’altres monstres que ho havien estat durant els judicis de
Nuremberg.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-8YwptggjVcY/VE6A7yX7YqI/AAAAAAAAAfQ/1A8-jwHUhSw/s1600/Klaus_Barbie.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-8YwptggjVcY/VE6A7yX7YqI/AAAAAAAAAfQ/1A8-jwHUhSw/s1600/Klaus_Barbie.jpg" height="320" width="202" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Klaus Barbie havia nascut en
un poblet, fill d’un mestre autoritari. De profund caràcter religiós tenia
l’objectiu de dedicar-se a una vida eclesiàstica però la mort prematura del seu
pare l’hi va fer canviar el rumb. Poc a poc es va anar acostant al Partit
Nacional Socialista dels treballadors Alemanys (NSDAP) entrant definitivament
al finalitzar els estudis universitaris. L’any 1934 va entrar a les
Schutzstaffel més conegudes com les “SS”. Durant la guerra va ser destinat a
l’oficina d’assumptes jueus i primer va ser enviat a Amsterdam a la seva caça.
L’any 1942 arribava a Lió on només arribar segons les cròniques va dir “Ich
kam, um zu töten” (he vingut a matar). Va ser el període de màxima crueltat de
Barbie sembrant el terror al seu pas. Segons és calcula va enviar unes 7500
persones als camps de concentració, va fer matar unes 4.432 persones i va fer
practicar més de 14.000 tortures. Entre totes les bestieses però destaquen la
captura de 44 nens jueus i la tortura i assassinat de Jean Moulin un dels
membres destacats de la resistència francesa. Per aquests motius i d’altres va
rebre el sobrenom de “Carnisser de Lió”. De totes formes fins aquí res de
diferent que molts dels seus companys de partit, les diferencies però comencen
a la fi de la Segona Guerra Mundial. Mentre d’altres eren jutjats, altres
fugien, però ell va ser protegit i reclutat per l’agència d’intel·ligència
britànica i per la CIA que van veure amb ell un geni policial. Amb la seva
ajuda van reprimir la resistència d’esquerres a l’entrada dels americans i
britànics a Alemanya. Un cop acabada la feina a Europa va fugir en un dels vols
de “Rat lines” traduït literalment com vols de rates. Eren vols organitzats des
de la fi de la Segona Guerra Mundial per facilitar la fugida a criminals de
guerra nacionalsocialistes i feixistes per evitar de ser jutjats. El que
segurament es més greu que el seu i d’altres van ser organitzats pel Vaticà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Primer de tot es va
instal·lar a l’Argentina però poc després va passar a Bolívia i més
concretament fins a la Paz. Allà i sota el nom de Klaus Altmann es va dedicar
al narcotràfic i fins i tot va participar i ser un dels promotors del cop
d’estat de Luis Garcia Meza. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-QsNsjb8eb98/VE6A9O9hP0I/AAAAAAAAAfY/AyfzqHbpm7M/s1600/klaus-barbie-der-feind-meines-feindes-4867882.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-QsNsjb8eb98/VE6A9O9hP0I/AAAAAAAAAfY/AyfzqHbpm7M/s1600/klaus-barbie-der-feind-meines-feindes-4867882.jpg" height="178" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Segons algunes informacions
parlen de que la captura i posterior assassinat de Ernesto Guevara el “Che” en
mans de la CIA va ser possible gràcies a un pla ideat per Barbie. Cal recordar
que el Che Guevara un cop consolidada la revolució cubana va renunciar a tots
els seus càrrecs i havia intentat traslladar l’experiència positiva primer
l’any 1965 al Congo i posteriorment a Bolívia l’any 1966. Allà tot i els seus
intents l’èxit revolucionari no va quallar tant ràpid com a Cuba i l’exèrcit
bolivià amb ajuda de la CIA el van capturar l’any <st1:metricconverter productid="1967 a" w:st="on">1967 a</st1:metricconverter> Balderrama i
posteriorment el van assassinar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">L’any 1971 Klaus Barbie va
ser descobert pels “caça – nazis” Seger i Beate Klarsfeld com ja havien fet amb
altres però no van aconseguir l’extradició fins l’any 1983. Durant el judici el
seu advocat defensor va fer servir l’argument de que Barbie no havia fet res
diferent que molts colonitzadors europeus com per exemple els francesos en
molts països africans i que com ells no havien estat jutjats ell tampoc ho
havia de ser. Finalment però el jutge si que el va aconseguir jutjar i va ser
condemnat a cadena perpetua. Després d’uns anys a la presó l’any 1991 moria de
càncer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-vOCdyc2OWnQ/VE6A-Q4E-XI/AAAAAAAAAfg/41pLCNzjXSA/s1600/312630_orig.jpg%2Bcamp%2Bde%2Bconcentraci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-vOCdyc2OWnQ/VE6A-Q4E-XI/AAAAAAAAAfg/41pLCNzjXSA/s1600/312630_orig.jpg%2Bcamp%2Bde%2Bconcentraci%C3%B3.jpg" height="251" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">En els anys posteriors i
encara avui en l’actualitat la cacera i descobriment d’ex membres del partit
nacionalsocialisme continua i encara que
molts ja no puguin ser jutjats per edat o pel simple fet d’haver mort
tranquil·lament com a mínim amb el seu descobriment es posa en evidencia un
munt de governs col·laboracionistes amb el feixisme i amb la barbàrie humana
així com la recuperació moral i històrica de totes les seves víctimes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/--rem5aETzQo/VE6A_nO5QmI/AAAAAAAAAfo/sgntcXGtaTg/s1600/1901028.jpg%2Baus.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--rem5aETzQo/VE6A_nO5QmI/AAAAAAAAAfo/sgntcXGtaTg/s1600/1901028.jpg%2Baus.jpg" height="233" style="cursor: move;" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí s’aixeca
tranquil·lament de la taula i després d’acomiadar amigablement a tots els
presents empren el camí de casa. A fora fa fred, molt fred. És la fredor de
després de la nevada intensa. Amb els peus mig congelats i sense deixar de
pensar en la notícia no pot deixar d’imaginar-se el dolor i el patiment que van
haver de sofrir milers de persones en els camps glaçats de Mauthausen,
Ravensbrück, Treblinka etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto1: </span><span style="font-family: Arial; font-size: 19px;">Klaus Barbie</span><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"> </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Foto2: Cadàver d'Ernesto Guevara.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Foto3: Imatges de camps de concentració.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Foto4: Entrada al camp de concentració Auschwitz.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Música: Balderrama de Mercedes Sosa. </span></span></div>
<br />
<br />
<br />
<o:p></o:p><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/k4LJDTlviKw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-43859052568421833662014-09-06T12:22:00.002+02:002014-09-06T12:22:36.023+02:00Riu avall, terra endins.
<em>"</em><span style="font-size: large;"><em>L'aigua no baixava tan sols del cel sinó que brollava també de la terra"</em> (dita popular al berguedà.)</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Matí del 8 de
novembre de 1982. El Martí mira per la finestra com la pluja cau sense
aturador. De fet fa moltes hores que aquesta fa acte de presencia i la majoria
de rieretes i torrents secs durant molts períodes brollen de forma contundent.
El noi sempre havia escoltat al seu tiet Enric que l’aigua era un regal del cel
fins que es convertia en una venjança. Una frase que durant molts anys no
acabava de comprendre però que en aquestes darreres hores entenia millor tot
veient com els camps de correu estaven abnegats d’aigua.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Malgrat el temporal,
avui és dilluns i la feina no s’atura encara que molts preferirien passar el
matí mandrejant entre els llençols tot escoltant com les gotes colpegen contra
les teulades i les fulles de tardor dels plataners. Com qualsevol matí el Martí
agafa el seu Renault 5 i després de recollir al Joan i al Federico empren la
carretera fins a les portes de la “Consolació”<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que espera una nova tongada de miners. Però avui quelcom es diferent, al
arribar els joves veuen com els encarregats atrafegats van d’un cantó a l’altre
i com els enginyers i directius amb paraigües parlen nerviosos tot fumant les
seves cigarretes. Al entrar als vestidors altres miners més veterans els i
comenten que l’explotació esta inundada i que és impossible d’entrar a
treballar, com a mínim durant les properes hores. El Martí sorprès per la
situació li costa d’imaginar la situació sobretot tenint present les bombes
d’extracció d’aigua que treballen sense aturador a les diferents explotacions i
pensa per dins seu com es possible que hagi passat això.<o:p></o:p></span></div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-SDplGpZokPI/VArVYULmNxI/AAAAAAAAAew/bWrd8sR-fik/s1600/mapa%2Bisovariques.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-SDplGpZokPI/VArVYULmNxI/AAAAAAAAAew/bWrd8sR-fik/s1600/mapa%2Bisovariques.jpg" height="253" width="320" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Tot va començar la
nit del 6 de novembre quan va començar a ploure de forma normal a la part alta
del berguedà, fins aquí tot dins de la normalitat però a mesura que les hores
passaven les pluges s’anaven intensificant i sobretot no deixaven cap estona de
descans a una terra que amb prou feines podia absorbir més aigua. En total es
calcula que van caure de promig uns 400 l per m2 a tots els pobles de l’alt
berguedà provocant que tota la conca alta del Llobregat aportes una enorme
quantitat d’aigua a un riu poc acostumat aquest cabdal al seu naixement. Les
riuades més recordades de Catalunya daten de l’any 1962 a Terrassa i Sabadell
on varies persones van perdre la vida, però de totes maneres estem davant d’un
tram on el curs del riu ja es més ample i molt més abundant on totes les rieres
i rius han anat aportant ja grans quantitats d’aigua, per tant que aquest fet
es produís a la part alta no deixa de ser un fet poc habitual i fins i tot
extraordinari. Els habitants de la Pobla de Lillet o els de Guardiola de
Berguedà per exemple veien atonits com el seu riu omplia les seves ribes i
s’emportava camps de conreu, horts, ponts,carreteres i fins i tot omplia
diferents fàbriques de fang brossa i aigua. Només els més vells de la contrada
parlen de dues riuades similars que daten de 1910 i de 1936, però que de totes
formes no foren tants contundents com les viscudes al 1982. <o:p></o:p></span></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-PFsXCuwhFpo/VArVXH2OUkI/AAAAAAAAAeo/y89p0I1Owqk/s1600/aigua.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-PFsXCuwhFpo/VArVXH2OUkI/AAAAAAAAAeo/y89p0I1Owqk/s1600/aigua.jpg" height="253" width="320" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Per sort no va fer
falta lamentar cap víctima mortal però a nivell econòmic les riuades si que van
causar un gran impacte a diferents poblacions berguedanes. A nivell de percentatges
el sector més afectat va ser la mineria amb un 49% de les pèrdues totals seguit
de la indústria amb un 41%, de l’agricultura amb 8% i del comerç amb un 2%.
Poden semblar uns percentatges sorprenents sobretot tenint present que a nivell
visual les coses més afectades van ser camps de conreu i les ribes del riu,
però s’ha de tenir present que a l’any 1982 al berguedà només el 10% de la
població activa es dedicava a l’agricultura degut a les condicions del terreny
i sobretot que estem davant d’una comarca de profund caràcter industrial. Pel
que fa a pèrdues econòmiques els municipis més afectats van ser Cercs amb 1500
milions de pessetes, Puig – Reig amb 737 milions, Gironella 180, Casserres amb
144. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Pel que fa a les
mines la més afectada va ser la “Consolació” que es trobava a la cota 707m i
que des del pla de Santa Isabel es constitueix l’autèntica columna vertebral
del conjunt miner. Entraven i sortien materials, minerals i persones. En el
moment de les inundacions funcionaven les ramals 015 i 016, l’extracció de
carbó es feia mitjançant el raspall en fronts de 250m i el sosteniment amb
estivacions hidràuliques autoavançables. El transport mitjançant els “panzers”
blindats fins a les galeries de nivell i d’aquí fins les galeries generals de transport
que portaven el preuat mineral fins a l’exterior. Hem de tenir present que
l’estructura de les mines es troba a l’interior d’un massís muntanyós partit
per una falla i ple de torrents, rieres i barrancs. Aquest fet va provocar que
les quaranta hores seguides de pluja així com la seva virulència fes que les
màquines d’extracció d’aigua no donessin a l’abast i que les explotacions
quedessin abnegades fent desaparèixer una gran part de la milionària
maquinaria. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">A l’exterior el Martí
conversa tranquil·lament amb els companys aprofitant uns petits rajos de sol
que han decidit aparèixer després de tanta negror. La notícia ja esta
confirmada, impossible baixar a la mina, tot esta ple d’aigua i els llocs de
treball ara mateix reposen sota litres i litres d’aigua. Ara els dubtes són
clars, quan podran tornar a treballar, i sobretot com afectarà això a l’empresa
i per tant a ells mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Per culpa de les
inundacions l’empresa “Carbones de Berga S.A.” va perdre molts milions de
pessetes per la impossibilitat d’extreure carbó així com per la pèrdua de
maquinaria relativament nova. Això va provocar que durant més d’una setmana i
mitja la mina quedes tancada i només es treballava en l’extracció d’aigua i de
fang. Per aquest motiu l’empresa va decidir realitzar un expedient de regulació
de tres mesos i en torns rotatius fins que els comptes tornessin a quedar
regularitzats. En un primer moment aquesta mesura havia d’afectar a 776
treballadors però al final només va afectar a 300.<o:p></o:p></span></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-TXwHqHYjazs/VArVVxg_hqI/AAAAAAAAAeg/A6TIaQpfdzo/s1600/pedret.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-TXwHqHYjazs/VArVVxg_hqI/AAAAAAAAAeg/A6TIaQpfdzo/s1600/pedret.jpg" height="242" width="400" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">El Martí torna a casa
ja sense pluja, els aiguats han finalitzat, però les seves conseqüències no han
fet res més que començar. Les mines han patit grans destrosses però altres
punts del berguedà encara les estan patint. La presa de la Baells gran
reguladora del cabal del riu Llobregat a aconseguit frenar durant hores els
efectes devastadors de la pluja, però un embassament preparat per aguantar
l’entrada de 650m3 per segon i d’extreure la mateixa quantitat havia vist com
entraven 1400m3 per segon de manera que les comportes es van haver d’obrir de
bat a bat oferint un espectacle d’una bellesa extraordinària i d’una devastació
riu avall, en especial a Cal Rosal, Gironella, Puig – Reig etc, però que hagués
estat molt superior de no existir la presa.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;">Música: Bob Dylan "<span style="font-family: Times New Roman;">A Hard Rains Gonna Fall" </span></span></span></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/-ex-m-eEKsg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-77995026810284967162014-06-17T00:38:00.000+02:002014-06-17T00:38:15.842+02:00El demà serà del poble, serà dels treballadors.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><i>"(...)En aquests moments
passen els avions. És possible que ens disparin. Però que sàpiguen que som
aquí, com a mínim amb el nostre exemple, que en aquest país hi ha homes que
saben complir amb l'obligació que tenen. Jo ho faré per mandat del poble i pel mandat
conscient d'un President que té la dignitat del càrrec entregat pel seu poble
en eleccions lliures i democràtiques. En nom dels interessos més sagrats del
poble, en nom de la Pàtria, us crido per a dir-vos que tingueu fe. La història
no s'atura ni amb la repressió ni amb el crim. És una etapa que serà superada.
Aquest és un moment dur i difícil: és possible que ens esclafin. Però el demà
serà del poble, serà dels treballadors. La Humanitat avança cap a la conquesta
d'una vida millor. (...)" </i>(Fragment del discurs de Salvador Allende al "Palacio de la Moneda" mentre aquest era atacat).</span></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Diumenge 24 de gener de
1982. El Martí pren un cafè tranquil·lament en una terrassa de la plaça de la
Mercè. Es tracta d’una placeta petita que es troba a tocar del mercat de
València, entre el carrer de les Carbasses i el carrer Popul. Sempre que el
servei militar li permet el jove s’escapa tot sol a voltar pels carrerons del
centre de la ciutat i com habitant de les muntanyes prepirinenques no pot
deixar d’observar tot sovint el mar. Sense tenir massa clar perquè li fascina
el barri del “Cabanyal”, un barri de pescadors que dia rere dia s’endinsen a la
mar a la recerca del pa dels fills, mentre les seves dones feinegen les xarxes
de manera que aquestes puguin estar apunt per suplir les que després de la
batalla queden mal ferides. No pot deixar de comparar el patiment d’aquelles
dones amb la de qualsevol mare, esposa que veu com el seu home, fill marxa cada
matinada camí de la foscor i del negre carbó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Cada diumenge de llibertat
el Martí segueix el mateix ritual, sortir de la caserna, comprar “la Vanguardia”
al quiosc del senyor Manel i llegir-la sense pressa tot prenent un bon cafè.
Avui però una de les notícies li crida l’atenció sense massa explicació.
Llegeix que el divendres dia 22 moria Eduardo Frei Montalva que havia estat
president de Xilè just abans de l’ascens al poder de Salvador Allende. En un
primer moment passa la notícia per sobre però poc després la torna a rellegir
adonant-se que el periodista de forma subtil deixa entreveure que potser no es
tracta d’una mort del tot natural. Aquelles paraules el transporten de nou a
l’any 1973 quan només amb deu anys havia vist a la seva mare plorar als braços
del seu tiet per la mort d’un tal Salvador Allende. Amb els anys havia entès el
perquè d’aquelles llàgrimes per un metge socialista que estava a quilometres i
quilometres de la colònia minera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-QVjxFDsePGw/U59tAXgnvMI/AAAAAAAAAdI/rPDw7t34jsc/s1600/Ultimo-discurso-Salvador-Allende-morir_TINVID20120911_0022_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-QVjxFDsePGw/U59tAXgnvMI/AAAAAAAAAdI/rPDw7t34jsc/s1600/Ultimo-discurso-Salvador-Allende-morir_TINVID20120911_0022_3.jpg" height="177" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Salvador Allende havia estat
escollit president de la república de Xilè el 4 de novembre de 1970 per una
majoria relativa després de diversos
intents anteriors. El seu govern va ser recolzat per la “Unidad Popular”, un
conglomerat de diferents partits d’esquerres. Les seves polítiques van
consistir en fer una transició no violenta cap un estat socialista “la via
chilena al socialismo”, una nacionalització del coure, un control d’estat en
les parts més importants de l’economia i sobretot una gran reforma agrària. Tot
un conjunt de polítiques d’esquerra en un context de crisis econòmica global i
en una guerra freda que seguia molt present, de manera que tot estat de caire
socialista era vist com un gra molest per als Estat Units. Richard Nixon
mitjançant la CIA va intentar frenar l’ascens al poder d’Allende, però la mort
del comandant en cap de l’exèrcit René Schneider en mans d’un grup d’ultra
dreta finançat amb diners americans va provocar un acord amb “Democràcia
Cristina” que va facilitar la seva elecció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Amb el pas del temps el
govern popular anava sumant adeptes gràcies a unes politiques de reformes
socials i econòmiques, un suport que es veu reflectit amb una majoria absoluta
a les eleccions municipals. És en aquest moment que la dreta veu clar que no
aconseguirà guanyar Allende a les urnes i poc a poc comença una campanya
desestabilitzadora per provocar un moviment de l’exèrcit. El propi Salvador
Allende esta disposat a sotmetre’s a un plebiscit per reforçar el seu govern o
per plegar si fos necessari, mesura que arriba a comunicar al llavors Comandant
en Cap de l’exèrcit Agusto Cesar Pinochet. (posat al càrrec pel propi Allende).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Tot però va quedar truncat
quan la matinada de l’onze de setembre de 1973 diversos militars van prendre
els carrers de Valparaiso després d’unes maniobres navals i els carrers de la
capital Santiago de Xile. Allende a les set i quinze del mati és informat de la
situació i amb tota serenitat i acompanyat d’un grup d’amics empren amb el seu
Fiat 125 el camí fins a la “Moneda” que és el palau presidencial. Un cop allà
col·locaran diferents metralladores mentre ell subjecte un fusell AK -47 regal
personal de Fidel Castro. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Els militars exigien la
rendició del govern mentre aquests és negaven amb fermesa. En tot moment el
president va estar en contacte amb el seu poble mitjançant “Radio Corporación i
Radio Magallanes” que eren les úniques que no estaven controlades pels
militars. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-PfjZoo83WC0/U59s_JtRcXI/AAAAAAAAAdA/YWoJ9DJnu38/s1600/chile1973.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-PfjZoo83WC0/U59s_JtRcXI/AAAAAAAAAdA/YWoJ9DJnu38/s1600/chile1973.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Després de diversos atacs al
Palau de la Moneda els militars van prendre la decisió d’enderrocar l’edifici.
En aquell moment el president decideix rendir el seu govern. Va fer sortir a
tots els seus acompanyants mentre ell va tornar a l’interior i segons el seu
metge Guijón es va suïcidar amb el seu fusell. A dia d’avui la seva mort
segueix despertant certs dubtes i alguns apunten a que va ser assassinat pels
militars. Sigui com sigui a les sis de la tarda es conformava la “Junta
Militar” que portaria a Cesar Augusto Pinochet al poder durant divuit anys. Període
durant el qual la repressió va ser duríssima i durant la qual més de dues mil
persones van trobar la mort fins i tot estan a l’exili gràcies a la coneguda
com “Operación Cóndor”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Allende va ser enterrat de
manera molt discreta i sense làpida en el cementiri de Viña Mar fins que l’any
1990 va rebre sepultura amb honors de president.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8zUYsbsEmpE/U59s9ABt5yI/AAAAAAAAAc4/ET52J6p-Z90/s1600/Allende+c009.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-8zUYsbsEmpE/U59s9ABt5yI/AAAAAAAAAc4/ET52J6p-Z90/s1600/Allende+c009.jpg" height="178" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí paga el cafè i
sense rumb passeja tranquil·lament pels carrerons empedrats sota l’atenta
mirada de les veïnes que feinegen sense presa tot fregant els portals. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El seu pensament s’allunya
de l’individu i es centra en quelcom més ampli. No pot entendre com el món esta
en mans de pocs i que aglutinen tant, i sobretot no pot entendre com aquella
justícia divina que el mossèn Víctor Sallent els i explicava durant les tardes
de catequesis permetia que les dictadures d’arreu seguessin la vida de milers
de persones i que la classe humil i treballadora fos trepitjada dia rere dia.
Pensa que potser ha arribat el moment d’intentar fer quelcom més i lluitar per
un futur millor, potser militància?, potser política?, potser... aviat decidirà
i res tornarà a ser igual per a ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto1: Salvador Allende.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto2: </span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.5pt;">Bombardeig al Palau de la Moneda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.5pt;">Foto 3: Rendició dels companys de Salvador Allende.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.5pt;">Música 1: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=juGmTglVQko">https://www.youtube.com/watch?v=juGmTglVQko</a> Poema de Miguel Hernández músicat i adaptat per Cesk Freixas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.5pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/n2GvWyqs6DU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.5pt;">Música 2: Yo pisaré las calles nuevamente: Cançó de Pablo Milanés dedicada a Miguel Henríquez metge i polític fundador del Movimiento de Izquierda Revolucionario (MIR) de Xile mort per la dictadura de Pinochet el 5 d'octubre de 1974. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-29644983913334476192014-02-26T18:01:00.000+01:002014-02-26T18:08:03.226+01:00 La nit dels transistors. <div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">"La
mentira más común es aquella con la que un hombre se engaña a sí mismo. Engañar
a los demás es un defecto relativamente vano. (Friedrich Nietzsche)"</span></i></div>
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Dilluns 23
de febrer de 1981. El Martí resta mut i quiet en mig d’un pati empedrat. Al seu
voltant centenars de nois amb cara de pubertat i que com ell no entenen massa
que estan fent. Ja fa un mes que el Martí va haver de marxar de Sant Corneli i
deixar temporalment el treball a la mina per marxar a fer el servei militar
obligatori “La mili”. El seu destí havia estat València, en part en el moment
de la partida va pensar que encara estava de sort ja que a diferència del seu
bon amic Pere ell com a mínim s’estalviaria l’avió o el vaixell, ja que el seu
destí havia estat Lanzarote. Cada dia era el mateix, al matí llevar-se a la
pujada de bandera, abans ja havien corregut uns quilometres, després un
esmorzar pastós que no tenia gust de res, seguidament practiques i maniobres
varies i així cada matí plogués o fes sol. Però avui quelcom avui canviat, el
“teniente” Alfonso de Castro Villa els havia llevat a crits, cosa tampoc tant
estranya, però avui no els havia fet córrer, i després de fer-los formar els hi
havia deixat anar un discurs sobre la pàtria i que eren afortunats perquè
podrien demostrar el seu compromís amb ella molt abans del que podien haver somiat<span style="color: red;"> </span>mai . Unes paraules que es clavaven com vidres
trencats al cap del Martí que no té gaire clar això del concepte “pàtria” i
sincerament una por li recorre tot el cos, com si d’un mal auguri es tractes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RS83GCwPVh0/Uw4axqyhXNI/AAAAAAAAAbY/I41NltSbdjo/s1600/23-f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-RS83GCwPVh0/Uw4axqyhXNI/AAAAAAAAAbY/I41NltSbdjo/s1600/23-f.jpg" height="224" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ja feia uns
anys que quelcom es removia a la reraguarda de la transició. L’almirall de
marina Pita da Veiga havia dimitit l’any 1977 per la legalització del PCE i
altres caps de l’exèrcit van mostrar el seu rebuig. Un any després al 78 es
desarticulava l’operació “Galaxia” que tenia com a objectiu un cop d’estat,
motiu pel qual va ser condemnat a set mesos de presó Antonio Tejero.
Mentrestant el govern anava fent fins que a principis de 1980 aquest ja patia
una crisis profunda amb diferents reestructuracions, pressions de l’oposició
(PSOE) i dimissions que acabarien amb la
del propi president del govern Alfonso Suárez el 29 de gener de 1981. El dia 10
de febrer UCD proposava com a candidat a president del govern a Leopoldo Calvo
Sotelo que hauria de ser ratificat al
congrés de diputats del 18 al 20 de febrer, però en la votació del dia 20 no va
aconseguir la majoria necessària obligant així a una segona ronda que es
produiria el dia 23 de febrer. Uns dies abans de la votació el periodista
Romero Gómez publicava a l’ABC unes<span style="color: red;"> </span>paraules duríssimes
contra el president Suárez i reclamant un cop de timó que reconduís la situació
i insinuant com a president el general Alfonso Armada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Amb tot
aquest caldo de cultiu, les intencions colpistes ja tenien el que volien i el 23
de febrer era el dia escollit. Malgrat tot dins dels propis colpistes hi havia
diferents corrents, la més dura en mans del capità general Jaime Milans del
Bosch i una de més tova pel general Alfonso Armada i home de confiança del rei
en aquell moment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Així el 23
de febrer a les sis de la tarda començava la votació nominal al congrés dels
diputats per escollir Calvo Sotelo de forma tranquil·la i normal, però a les
sis i vint i dos minuts s’iniciava l’operació “Duque de Ahumada”. L’acció
consistia en l’entrada a l’hemicicle de varis membres de la Guardia Civil amb
sub-fusells a les mans dirigits pel tinent coronel Antonio Tejero que al crit
de “Quieto todo el mundo” irrompia a la sala pistola en mà mentre als carrers
de Madrid la divisió “Acorazada Brunete” prenia punts claus de la capital entre
ells RTVE i algunes ràdios. Paral·lelament a València Milans del Bosch
desplegava la División Acorazada Maestrazjo” amb 1.800 efectius i 40 tancs als
carrers des de el port fins al centre de València i apuntant els edificis
oficials com l’ajuntament o les corts valencianes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La societat
espanyola mirava atònita aquelles imatges de diputats per terra mentre el
vicepresident del govern provisional el tinent general Gutiérrez Mellado
s’encarava amb Tejero i l’exigia l’entrega de la seva arma al ser un oficial de
més graduació. Després d’uns quants trets a l’aire la imatge desapareixia i la
majoria de la població va seguir tota la informació al costat de la “cadena
Ser” que va seguir emetent al llarg de tota la nit, motiu perquè amb el pas del
temps aquella nit seria coneguda popularment amb el nom de la “noche de los
transitores”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/hVHu3m-4keo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La humitat
de la nit poc a poc anava calant al cos del Martí que amb un sub – fusell a les
mans seguia fent guàrdia davant de les Corts valencianes. Mirava al seu voltant
i només veia cares de por i de desconcert. Tant sols portaven unes setmanes de
servei militar i ja estaven participant d’un assalt. Cap dels allà presents
s’ho podia creure. Les ordres eren clares “a quin se mueva le pego un tiro”
havia repetit amb força l’oficial, i observant<span style="color: red;"> </span>els
tancs i la situació ningú era capaç de moure un muscle. De cop algú crida per
una finestra que el rei esta sortint per la televisió. En un racó els oficials
escolten un vell transistor on el seu cap d’estat emet un comunicat vestit com
a capità general dels exercits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Zh3plm1pJq4/Uw4azUGwg4I/AAAAAAAAAbg/67QmakyMPB8/s1600/1298411534480+rwey+23+f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Zh3plm1pJq4/Uw4azUGwg4I/AAAAAAAAAbg/67QmakyMPB8/s1600/1298411534480+rwey+23+f.jpg" height="240" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan Carles
I va sortir a la una i catorze minuts de la matinada del 24 de febrer per
explicar que el cop d’estat havia fracassat i que convidava a que tots els
colpistes a retirar-se pacíficament i el més ràpidament possible. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La matinada
seguia sent freda i el Martí malgrat escoltar d’amagat com el cop semblava
fracassat ell i els seus companys
seguien desplegats a l’espera de rebre ordres. Per ell aquells moments eren els
pitjors de la nit perquè la por a la bogeria d’un general que no acceptes les
ordres rebudes els pogués dur a un enfrontament fratricida i inútil.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Lluny
d’allà la Maria en companyia de l’avia Margarida i el tiet Enric no apartaven
l’orella de la ràdio a l’espera de rebre qualsevol notícia de València i del
seu Martí. El cop semblava fracassat però la nit i els girs de guió encara no
havien finalitzat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">Imatge 1: Antonio Tejero.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">Vídeo: Antonio Tejero entrant al </span></span><span style="font-family: Arial; font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">congrés dels diputats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">Imatge 2: Discurs del rei Juan Carlos I.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">Música: "Chirigota" dedicada al 23F </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/xKGH5taV6cw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-59264002893167299572014-02-07T12:22:00.000+01:002014-02-07T12:22:33.856+01:00La nit dels clavells <div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><i>"Si l'eco de la seva veu s'afebleix, morirem" (Paul Éluard) </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Dimarts 19 de febrer de
1980. Una típica i freda tarda de febrer acompanya als habitants del petit
nucli miner. En un racó del “Hogar del minero”, un espai de bar dedicat al oci, la lectura, les converses dels
miner, es troba el Martí amb una tassa fumejant de cafè. Un cafè que inunda d’aquell aroma
tant familiar tot l’espai, fent d’aquest un lloc proper i agradable. Els seus
ulls no poden deixar de resseguir l’article de “la Vanguardia” dedicat al
judici per la denominada “Matança d’Atocha” que va començar el dia anterior a Madrid.
A mesura que avança en la lectura, la seva indignació, la seva ràbia, els seus
sentiments tornen aflorar com aquell matí de gener que el món s’assabentava del
que havia passat la nit anterior en un petit despatx de la capital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-0rFS5qadPLs/UvS8o1czbpI/AAAAAAAAAbI/jzh-YOdV_ho/s1600/images+atocha+el+pais.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-0rFS5qadPLs/UvS8o1czbpI/AAAAAAAAAbI/jzh-YOdV_ho/s1600/images+atocha+el+pais.jpg" height="320" width="216" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Era la nit del 24 de gener
de 1977 quan més o menys entre les 22.30 i les 22.45 el timbre del número 55
del carrer Atocha de Madrid sonava. Al obrir la porta, tres homes amb parques
de color verd irrompien en el despatx i sense cap avis començaven a disparar
les seves metralletes sembrant l’espai de dolor i de mort. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">En un primer moment
desconcert i frustració. Que havia passat i sobretot per què havia succeït tot allò?
En les hores posteriors els primers interrogants s’anaven aclarint. L’assalt
s’havia produït al despatx d’advocats especialistes en dret laboral de
Comissions Obreres (CCOO) i militants del Partit Comunista d’Espanya que en
aquells moments encara era il·legal, i havia estat perpetrat pel “Comando Hugo
Sosa de Alianza Apostòlica Anticomunista” més conegut com la “Triple A”. Pel que sembla
l’objectiu principal era el comunista
Joaquin Navarro, sindicat de transport de CCOO que havia estat el
promotor de diferents vagues que havien provocat la desarticulació de la
denominada “Màfia franquista del transport”. Al no trobar-lo dos dels
assaltants dispararen sense distinció a tots els que en aquell moment allà es
trobaven mentre un tercer membre tallava les connexions telefòniques i regirava
el despatx de d’alt a baix. Fruit dels trets van morir els advocats Enrique
Valdevira Ibañez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sahuquillo
Perez del Arco, l’estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio i
l’administratiu Angel Rodríguez Leal. També van resultar greument ferits Miguel
Sarabia Gil, Alejandro Ruiz Huertas, Luis Ramos Pardo i Dolores González Ruiz
casada amb Javier Sahuquillo i que degut a les ferides va perdre el fill que
esperaven. Al mateix moment que succeïen aquests fets uns altres desconeguts
assaltaven un despatx del sindicat UGT que en aquells moments es trobava buit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Els autors van sortir
tranquil·lament del lloc dels fets i no es van prendre ni la molèstia de fugir de Madrid convençuts de que els seus
contactes politics evitarien qualsevol investigació o que si més no alguna resolució
falsa o benèvola seria aplicada. El que no s’havien és que pel govern de Suárez
(UCD) era una prioritat atrapar els culpables per evitar així qualsevol pas
enrere en el procés de transició i en les converses de legalització de partits
com el PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">En pocs dies la policia va
detenir José Fernández Cerrá, Carlos García Juliá, Fernando Lerdo de Tejada com
autors materials dels fets, i a Francisco Albadalejo Corredera secretari
provincial del sindicat “Vertical” del transport com autor intel·lectual de l’operació.
També van ser detinguts Leocadio Jiménez Caravaca com a subministrador de les
armes i la xicota de Cerrá Gloria Herguedas com a còmplice. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-RDMQ2aOxXQQ/UvS8lImexeI/AAAAAAAAAa4/8Wkbfgl-5c8/s1600/535224-Imagen_del_funeral_Version2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-RDMQ2aOxXQQ/UvS8lImexeI/AAAAAAAAAa4/8Wkbfgl-5c8/s1600/535224-Imagen_del_funeral_Version2.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Durant les hores posteriors
els telèfons treien fum i la notícia s’expandia entre els sindicalistes, membres
de partits, universitaris. Això si una consigna clara i ferma. “Que tothom
mantingui la calma”! Era necessari que ningú perdés els nervis evitant així que
l’exèrcit tingues qualsevol excusa per tornar a sortir al carrer. Així els
líders sindicals van ser els encarregats de controlar la situació. El dia 26 de
gener segurament es va produir un dels fet més colpidors de la vida de molta
gent de Madrid. Els carrers estaven plens de milers i milers de persones que en
un silenci sepulcral acomiadaven als “morts d’Atocha”. Cap crit, cap proclama,
només silenci acompanyat de clavells vermells en senyal d’homenatge. Un silenci
que sense dir res deia més que qualsevol paraula. La demostració de força de diferents
col·lectius que no estaven disposats a cedir cap centímetre dels que havien
avançat, i un avís clar i ferm als dirigents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí aixeca els ulls del
diari i després d’acomiadar-se del senyor Miquel que com sempre l’acomiada amb
un “fes bondat”. Camina pels carrerons de la colònia fins a pas lent, sense
masses ganes de tornar a casa. No es pot treure del cap aquells fets, i no pot
deixar de pensar en el judici i la por que té que el culpables surtin indemnes.
Masses cops ha vist com els poderosos sortien impunes d’acusacions i com
aquests afavorien els seus amics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-vhKbK4Qnn_E/UvS8n6Zd8GI/AAAAAAAAAbA/OFioKpKa5bw/s1600/ajuan-yanes-el-abrazo-de-juan-genoves.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-vhKbK4Qnn_E/UvS8n6Zd8GI/AAAAAAAAAbA/OFioKpKa5bw/s1600/ajuan-yanes-el-abrazo-de-juan-genoves.jpg" height="230" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Sigui com sigui aquell
judici va suposar un punt i apart en la història recent d’Espanya. Malgrat les
camises blaves i la supèrbia dels acusats, aquests estaven asseguts al banc
dels acusats, i això suposava que per primer cop la dreta espanyola fos jutjada
i condemnada. Al final i després d’uns dies de judici l’Audiència Nacional va
imposar una pena de 464 anys de presó en total pels acusats. Tot i la
satisfacció per les condemnes, a mesura que els anys van anar passant, algunes
informacions anaven sortint a la llum i sobretot moltes incerteses de si no es
van deixar d’acusar algú més. Parlen d’alts càrrecs implicats en la matança,
però que a dia d’avui es fa difícil de demostrar. Un informe del “Cesis” italià
de l’any 1990 situa a Carlo Cicuttini, un membre de “Gladio” una xarxa italiana
anticomunista com a participant dels fets, cosa que demostraria les sospites de
molts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí apaga la llum de
l’habitació del carrer Porvenir, però els ulls li resten oberts com a plants
sense poder oblidar les imatges que acompanyaven el reportatge del diari. Amb
el pas de les hores i sense adonar-se’n s’adorm plàcidament fins a la sortida
d’un nou sol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Foto 1: El diari el País.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Foto2: Enterrament als carrers de Madrid.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Foto 3: Escultura d'homenatge a les víctimes. </span></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"></span></div>
Música: "A galopar"<br />
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/L_Ih8rcDziQ/0.jpg"><param name="movie" value="https://youtube.googleapis.com/v/L_Ih8rcDziQ&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://youtube.googleapis.com/v/L_Ih8rcDziQ&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object><br />
<o:p></o:p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-34799998925157927912013-12-24T20:38:00.004+01:002013-12-24T20:38:56.939+01:00Nit de reis. <div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-size: 19px;"><span style="font-family: Arial;"><i>"I will honor Christmas in my heart and try to keep it all year." (</i>-Charles Dickens)</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Nit del 24 de desembre de
1979. “Germans aneu-vos-en en pau”. Amb aquestes paraules el mossèn del poble
Víctor Sallent acomiada els seus estimats feligresos de Sant Corneli. Al sortir
un petit calabruix de neu cobreix els arbres i les teulades que s’estenen al
llarg de la colònia fent d’aquesta nit de Nadal una nit realment bella. Moltes
famílies aniran juntes cap a casa per acabar de compartir neules i torrons,
altres s’acostaran al “Cafè” i entre copa i copa recordaran batalles de quan eren
joves i aquells bons amics que ja no i són. El cafè de la colònia és un espai
que consta d’una sala relativament gran, amb una barra just davant de la porta
d’entrada. En motiu dels dies de festa, en un dels racons, una taula molt gran
serveix d’excusa perfecte per muntar-hi el pessebre que en guany a rebut el
segon premi. Ja fa un munt d’anys que al nucli miner, els carrers i les cases
competeixen per a veure qui realitza un pessebre millor. D’aquesta manera és
molt habitual de veure com en els dies previs, els pares i els fills recorren
les petites pinedes del voltant recollint tronquets, pinyes, escorça i una mica
de molsa per guarnir de forma adient la seva creació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí i la Marjanne
recorren amb pressa les escales que separen l’esplanada davant del safareig del
“carrer de la Font”. Agafats de la mà i sense fred intercalen el caminar
lleuger amb besades llargues que semblen no tenir aturador. Al arribar a les
golfes, la jove veu com el seu Martí a omplert l’estança amb unes espelmes
rodones que doten l’espai d’una llum tènue que dona sensació de calidesa. En un
racó, el sofà recobert amb una manta de l’avia Margarida i al mig de tot uns
palets que fan funció de taula amb una ampolla de vi de la “Bodega de Berga”.
El Martí a preparat tot amb molta cura per donar un Nadal a la seva estimada
totalment diferent. Mentre s’ajup per encendre l’estufa de llenya per acabar de
donar calor a la sala la Marjanne resta darrera seu, al girar-se el jove queda
sense alè. La noia resta pràcticament nua de peu amb les galtes vermelloses de
la vergonya. Faran falta uns quants segons i un bon glop de vi perquè el Martí recuperí l’esma i sigui capaç
d’articular uns sons semblants a les paraules. La Marjanne el besa suaument hi ha
cau d’orella i amb suavitat l’hi diu “ fa temps que somiï-ho en ser teva i que
tu siguis meu”. El pobre noi encara no les té totes i creu que esta somiant o
quelcom pitjor que es quedarà sense aire als pulmons. Mai recorda una sensació
tant forta dins del seu pit, sembla que aquest estigui apunt d’esclatar i que
el cor l’hi surti per la boca. Poc a poc però els petons i les carantoines de
la Marjanne el van tranquil·litzant i sense tant neguit es comença a deixar
portar hi ha trobar-se còmode amb la situació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">De cop i volta dos cossos
completament despullats un davant de l’altre. Una carícia suau al clatell, una
mà que amb por acarona tendrament un pit, dues mans que agafen amb força les
natges, i sense adonar-se’n dos cossos que en un res es converteixen en un de
sol. Una estona de cel que deixa pas a una explosió de sentiments difícil de
d’escriure que deixarà pas a més petons que confluiran amb la Marjanne adormida
tendrament als braços del Martí. Ell en canvi no pot dormir, el que sent és
tant estrany que difícilment el deixarà dormir. No pot deixar de mirar aquell
ésser tant perfecte que respira dolçament al seu costat. Creu que res en el món
el podria fer ser més feliç i pensa si allò que sent ell, és el mateix que
varen sentir la seva àvia Margarida i el seu avi Jaume aquella nit fugaç que
van fer seva la colònia desprès de tants dies al front lluitant per mantenir
vius uns ideals que amb el pas del temps continuaven vigents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-0XPvSJ8iF0w/UrngjKFogQI/AAAAAAAAAaM/kdPUEekkBtY/s1600/JosepBarautCarol.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://1.bp.blogspot.com/-0XPvSJ8iF0w/UrngjKFogQI/AAAAAAAAAaM/kdPUEekkBtY/s640/JosepBarautCarol.tif" width="462" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 6.5pt;">Fotografia
d'en Josep Baraut que ens ha deixat aquest any. Les seves fotografies esdevenen
un llegat únic per entendre millor com es vivia i com es treballava a l’interior
de les galeries berguedanes dels anys quaranta. Serveixi aquesta imatge per
retre-li un merescut homenatge. </span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br /><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Sense adonar-se’n el jove
veu com els primers rajos de l’alba entren dissimuladament per darrera del
porticó de fusta. S’aixeca i prepararà una cafetera de ferro carregada d’aquell
cafè de l’economat que tant bon aroma deixa a les cases. La jove tota
emmandrida poc a poc va tornat a la vida amb un somrís que l’hi omple tota la
cara. El Martí de nou bocabadat no entén com la Marjanne encara es més bonica
que a la nit anterior, això si té claríssim que mai permetrà que res ni ningú
pugui danyar aquell ésser tant perfecte. Per ell el Nadal sempre havia estat un
dia especial però a partir d’avui mai podrà oblidar com una nit de Nadal el seu
cos i la seva ànima havia quedat atrapada per sempre entre els braços llargs i
blancs d’aquella noia. Pel Martí cada nit al seu costat esdevindria una nit de
reis. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/4N-4cfJRGRE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-69170187252846758342013-11-22T15:02:00.002+01:002020-04-29T20:00:29.664+02:003 d'abril del 79, el dia de la "democràcia"? <div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="background-color: #f0f0f0; color: #333333; font-family: "georgia" , "times new roman" , "times" , serif; font-size: 17px; line-height: 20.390625px;"><i>"La democracia es una forma de gobierno en la que cada cuatro años se cambia de tirano" </i></span><i>(Vladimir llitx Uliànov "Lenin")</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Dimarts 3
d’abril de 1979. Fa ja unes quantes hores que el Martí mig ajupit batalla en la
reparació d’unes piles russes que fa dies que estan donant problemes. És un
sistema que l’empresa “Carbones de Berga S.A.” havia importat cap a principis
de la dècada dels setanta després d’enviar diferents enginyers de mines i
directius a Rússia i Alemanya a la recerca de noves formes d’extracció més
econòmiques i eficaces que fessin més rendibles les explotacions mineres
berguedanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-JZCU3gUDeyE/Uo9Z1whL78I/AAAAAAAAAZA/jGhsYIOHQl0/s1600/cartell+electoral.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://4.bp.blogspot.com/-JZCU3gUDeyE/Uo9Z1whL78I/AAAAAAAAAZA/jGhsYIOHQl0/s320/cartell+electoral.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La jornada
transcorre sense massa entrebancs. La mateixa humitat de sempre, el mateix aire fresquet del sistema de
ventilació que jornal rere jornal els i acarona la pell. Però en les converses
es nota que avui malgrat tot és un dia diferent. Un cert neguit acompanya als
miners que tenen més ganes que de costum d’escoltar la sirena que els allibera
de les entranyes de la muntanya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Avui per a
molts suposa una victòria, per altres una experiència totalment nova. I és que
avui la gent de la colònia al igual que els milions que habiten la resta del
territori podran escollir els seus representants mitjançant el sistema de
sufragi universal limitat a partir dels divuit anys. Un fet tant quotidià que
no tenia lloc des de abans del 18 de juliol de 1936 amb “El Alzamiento
Nacional” . Durant tots els anys de la dictadura franquista la representació
municipal era corporativa i l’alcalde era nomenat pel govern en el cas de les
capitals de provincia o bé pel governador civil o el cap provincial del
“movimento” en la resta dels municipis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La sirena
retrona en força per tota la vall. El Martí corre amb presa cap als vestidors.
Un espai rectangular envoltat de rajoles blanques precedit per diferents bancs
coronats amb uns ganxos que serveixen de penjadors. Després de penjar la
granota blava de l’empresa i de posar la llum de bateria a carregar, el Martí
s’endinsa en un dels extrems on és troben les dutxes comunitàries. Tot net i
polit, amb uns pantalons de pana acampanats i amb un jersei de “paleta” de
color blau marí surt amb dos companys més direcció a Sant Corneli amb un
Renault 5. L’espai escollit per albergar el col·legi electoral esta situat a
les escoles de la colònia a la plaça Sant Romà i al costat de la mina del
mateix nom. Una sola mesa presideix l’espai que malgrat només tenir tres
titulars esta ple de bat a bat per l’expectativa generada al llarg de dies. A
nivell general el partit més votat seria la “UCD” que ja havia guanyat les
eleccions generals del mateix any. Malgrat tot algunes de les ciutats
importants de l’estat espanyol havien vist com els candidats del partit
majoritari perdien les alcaldies a favor dels candidats del PSOE i del PCE. A
nivell català el partit més votat va esdevindré el PSOE seguit del PSUC, però
curiosament el partit amb més regidors a nivell nacional va ser CIU amb un
total de 1782.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-eRiDz7XxSZM/Uo9aCW-HmaI/AAAAAAAAAZY/O5FDnhXsGpg/s1600/la-vanguardia-1979-04-05.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-eRiDz7XxSZM/Uo9aCW-HmaI/AAAAAAAAAZY/O5FDnhXsGpg/s320/la-vanguardia-1979-04-05.jpg" width="212" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"> En el cas del municipi de Cercs només van
transcorre a les eleccions dos dels partits anteriorment esmentats,
Convergència i el partit dels socialistes. Els electors cridats a les urnes amb dret a vot eren 1911
dels quals al final varen votar el 67’2 % (1284) produint-se així un 32’8%
d’abstenció. Després del recompte exhaustiu de les paperetes el resultat va
donar que la força més votada amb un total de 844 vots fos CIU i que el PSC
quedes amb un total de 423 vots. De totes les butlletes escrutades 2 varen
quedar en blanc i 15 van ser considerades com a nul·les. D’aquesta manera el
primer alcalde democràtic de Cercs des de la segona república seria l’ Ignasi
Camps i Reverter que destacava per ser durant molts anys el director de la
central Tèrmica de Cercs construïda a la falda de la muntanya de Sant Corneli.
La seva construcció va finalitzar l’any 1971 després de tres anys on van
participar més de nou cents treballadors. La seva ubicació no va ser casual. La
proximitat amb el lignit berguedà i sobretot els grans afluents d’aigua feien
de la zona el lloc idoni. Durant uns anys la gent de la conca minera havia
conviscut amb la construcció que per als més grans de la zona semblava una obra
faraònica. Va ser necessari excavar part de la muntanya, aplanar el terreny,
desviar el canal industrial de Berga (promogut per diferents empresaris però
amb un ideòleg clar com va ser el senyor Boixader), canalitzar tota l’aigua de
la font de la Vedella i del torrent de la “Garganta”. Però la imatge que va
quedar en la retina de tots els berguedans de l’època va ser el transport de
peces gegantines que van obligar a desmuntar cantonades i balcons d’alguns dels
petits pobles de la comarca per on passava la carretera que portava a
</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-BM1rwnSwtDU/Uo9Z-p7tKrI/AAAAAAAAAZI/StJtqQEI3WQ/s1600/termica+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-BM1rwnSwtDU/Uo9Z-p7tKrI/AAAAAAAAAZI/StJtqQEI3WQ/s200/termica+1.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt; line-height: 115%; text-align: justify;">Barcelona.
D’aquesta manera l’any 1971 es donava per inaugurada la nova central Tèrmica
que substituïa a una de més petita de l’any </span><st1:metricconverter productid="1931. A" style="font-family: Arial; font-size: 14pt; line-height: 115%; text-align: justify;" w:st="on">1931. A</st1:metricconverter><span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt; line-height: 115%; text-align: justify;"> partir d’aquell
moment la postal visual del berguedà va continuar sent muntanyes com el
Pedraforca però per a molts ja mai més es</span><span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt; line-height: 115%; text-align: justify;">
</span><span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt; line-height: 115%; text-align: justify;">podria separar la comarca de la xemeneia i de la enorme torre de
refrigeració que nit i dia abocava al cel berguedà tones de vapor d’aigua. </span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8PaXbo1p7Tc/Uo9Z--dHfYI/AAAAAAAAAZM/NYwGAB2ZKWE/s1600/termica+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="254" src="https://3.bp.blogspot.com/-8PaXbo1p7Tc/Uo9Z--dHfYI/AAAAAAAAAZM/NYwGAB2ZKWE/s320/termica+2.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El Martí
espera impacient l’escrutini que la seva mare, el Joan de “cal Menut” i la
Roser havien de fer amb l’atenta mirada del jutge de pau i d’una parella de
guàrdia civils. Al cap i a la fi el resultat acabaria sent el de menys, per a
molts dels assistents aquell dia quedaria marcat en vermell al calendari per
ser el primer en que en “democràcia” podien escollir qui els representava a nivell
local. Internament però la Maria pensa que allò no significa massa i que encara
queda molt camí per recórrer en la recuperació de les llibertats perdudes en
anys passats. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Foto1: Propaganda sobre les eleccions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Foto2: La Vanguardia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Foto 3 i 4: Vistes de la central tèrmica de Cercs, on podem observar la Torre de refrigeració, la xemeneia, així com l'edifici de la turbina. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Música: Le meteque "George Moustaki" <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/MV8fGf-N06A/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/MV8fGf-N06A?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-68789355092647845892013-07-27T16:57:00.000+02:002013-07-27T16:57:37.367+02:00Les mares de la dignitat<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt;
mso-para-margin:0pt;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><i>"Y mañana seguirán con fuego en los pies quemando olvido, silencio y
perdón, van saltando todos los charcos del dolor que sangró,
desparramando fe, las madres del amor." (León Gieco) </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Vespre del 25 de juny de 1978. Una brisa suau acarona
amb suavitat la bella cara de la Marjane que subjecta amb força la mà del Martí
mentre avancen pels carrerons de la colònia minera. Les mirades indiscretes i
els parlars a l’esquena han deixat pas a mirades plenes de complicitat i
paraules de benedicció. Aquest serà el primer estiu que el Julià s’instal·larà
a la seva vella casa, en companyia, de moment, de la seva néta i més endavant
de la resta de la
família. Aquest acte tan quotidià fa només un parell d’anys
encara era impensable per a totes aquelles persones no afins al règim. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Els dos joves arriben a l’edifici de la Cantina, on
el Martí i uns amics han adaptat unes golfes com a local d’esbarjo i reunions.
L’espai no és massa gran, un sofà atrotinat, unes cadires velles, una ràdio i
sobretot un televisor que han pogut comprar amb els sous de les mines. A les
parets s'hi veuen diferents pòsters, un del “Che Guevara”, i al seu costat un
amb un lema clar “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. És el seu espai, un
espai on parlen i debaten durant hores sobre la llibertat i sobretot el seu
significat o, com a mínim, com creuen ells que és o hauria de ser.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3FGSb2fNjuA/UfPXixIK8JI/AAAAAAAAATw/HYuuXCNIxCE/s1600/1307200760209.jpg+clavells.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-3FGSb2fNjuA/UfPXixIK8JI/AAAAAAAAATw/HYuuXCNIxCE/s1600/1307200760209.jpg+clavells.jpg" height="240" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">En entrar, els rep amb dolçor la cançó “Abril 74” de Lluís Llach dedicada a la “Revolució dels Clavells”
de Portugal (el cop d’estat militar a la dictadura de més de quaranta anys de
Salazar, amb la particularitat que a cada fusell hi havia un clavell). Al cantó
del sofà, el Joan i la seva companya Fina que ja estan preparats, miren per la
finestra el Pepet, encara falten per arribar la Mercè i l’Antoni. Tots ells han
quedat per veure i gaudir de la final del mundial de 1978 que es celebra a
Argentina i que enfronta al país organitzador contra la selecció d’Holanda.
Sobretot els nois són amants del futbol, però avui aquest partit té un rerefons
que va més enllà de la pilota. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-aVvZ7UvDuBg/UfPXlFi_ELI/AAAAAAAAAT4/T0e8YDOiAjM/s1600/images.jpg+gauchito.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-aVvZ7UvDuBg/UfPXlFi_ELI/AAAAAAAAAT4/T0e8YDOiAjM/s1600/images.jpg+gauchito.jpg" height="320" width="252" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-4s1m3Ny1c3U/UfPXreJCaKI/AAAAAAAAAUI/AI8EFhL71lk/s1600/ddhh11-madres_linea_fundadora-6.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-4s1m3Ny1c3U/UfPXreJCaKI/AAAAAAAAAUI/AI8EFhL71lk/s1600/ddhh11-madres_linea_fundadora-6.jpg" height="179" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Argentina havia vist com el 24 de març de 1976 un
grup de militars feia un cop d’estat que enderrocava el govern de Maria Estela
Martínez de Perón. En el seu lloc, una junta militar encapçalada per Jorge
Rafael Videla es feia amb el control del país. Per a molts allò simplement era
un cop d’estat més com els que s’havien anat succeint a Europa i a Amèrica
llatina al llarg de tot el segle XX, i fins i tot gran part del món no i va parar
massa atenció. Amb l’arribada del mundial de futbol, i sobretot amb el massiu
desplegament de mitjans informatius per cobrir l’acte, el món va començar a
veure atònit com la dictadura anava més enllà del control polític i social.
Mitjans d’arreu començaren a informar més dels drames humans que no pas els del
futbol. Informacions de milers de desapareguts, els denominats “vols de la
mort” consistents en llençar persones en ple vol al mar per assassinar-les, es
van començar a fer freqüents als diferents informatius. I sobretot notícies
cada cop més al voltant d’unes dones que cada dijous es reunien davant de la “Casa Rosada” (seu de
la presidència d’Argentina) per protestar i per demanar on estaven els seus
fills. El món les acabaria coneixent com les “Madres de la Plaza de Mayo”.
Aquesta associació va néixer el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>30 de
maig de 1977, quan un grup de mares esperava infructuosament poder-se reunir
amb el secretari del “Vicario Castrense” i posteriorment amb el president
Videla. El seu objectiu conèixer on estaven presos els seus fills als quals
encara consideraven vius. Va ser en aquest moment quan una de les mares,
Azuzena Villaflor de Devincenti, proposà anar totes juntes a la plaça com a
mostra de força i amb l’esperança que d’aquesta manera el president es veuria
forçat a reunir-se amb elles. Aquell mateix dia es produïa la primera
concentració de catorze mares, Azucena Villaflor de Devincenti, Berta
Braverman, Haydée García Buelas, María Adela Gard de Antokoletz, Julia Gard,
María Mercedes Gard i Cándida Gard, Delicia González, Pepa Noia, Mirta
Baravalle, Kety Neuhaus, Raquel Arcushin, Sra. De Caimi i una jove que no va
donar el seu nom</span><span lang="CA">.</span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> El símbol que totes elles compartirien seria un
mocador blanc al cap, el mateix que segons elles havien utilitzat com a bolquers
pels seus fills. A mesura que passaven els dies més mares s’anaven sumant a la
protesta i començaven aparèixer les primeres traves i represàlies. Les dones
cada dijous voltaven durant hores el monòlit construït al mig de la “Plaza de Mayo” perquè els
militars els havien prohibit la concentració al crit de “circulen”, per aquest
motiu totes elles mai restarien quietes en un mateix punt i donarien voltes i
més voltes. Durant el mateix any 1977, la seva promotora, Azuzena de Villaflor,
va ser segrestada a la sortida de l’església de la Santa Cruz del barri de
Sant Cristóbal pel grup “Tareas 3.3.2 de l’Escola de Mecànica de l’armada, el
seu cos va restar desaparegut fins l’any 2005. Lluny d'espantar-se, cada cop
més mares s’anaven sumant a la protesta i, aprofitant el mundial de futbol, el
seu crit es feu global i poc a poc etern. El que al principi fou una demanda de
recuperació dels seus fills, poc a poc es convertí en un crit de justícia pels
botxins i sobretot un crit ferm de que el món no oblidés els fets criminals que
havien succeït a Argentina i que els culpables paguessin per tot. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-KEvBqR-M6b0/UfPXoRafufI/AAAAAAAAAUA/llTElMP2X6o/s1600/madres-de-plaza-de-mayo-primera-marcha1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-KEvBqR-M6b0/UfPXoRafufI/AAAAAAAAAUA/llTElMP2X6o/s1600/madres-de-plaza-de-mayo-primera-marcha1.jpg" height="208" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Avui dia l'associació de les “Madres de la Plaza de
Mayo” s’ha convertit en un referent i ha obtingut diferents reconeixements a
nivell internacional, però el més important per a elles continua sent que el
nom de tots els seus fills no desaparegui de la història.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-9WG0web204U/UfPXggAYGnI/AAAAAAAAATo/1O-FYxgggL4/s1600/tumblr_lq2o3m1Hk31r0lbjzo1_400.jpg+videla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-9WG0web204U/UfPXggAYGnI/AAAAAAAAATo/1O-FYxgggL4/s1600/tumblr_lq2o3m1Hk31r0lbjzo1_400.jpg+videla.jpg" height="320" width="240" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Minut 82, Nanninga fa emmudir l’estadi “Monumental de
Buenos Aires. Suposava el gol de l’empat d’Holanda i que el partit anés
encaminat a una pròrroga. A les golfes de la vella cantina, un crit d’alegria.
Finalment un segon gol de Mario “Matador” Kempes (que ja havia fet el primer) i
un tercer de Daniel Bertoni, donarien la victòria i el primer mundial per
Argentina que esclataria d’alegria. Malgrat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la victòria que per a molts suposava un triomf per als militars i la
seva política, quelcom s’havia trencat de manera irreparable. El món havia
seguit amb interès les notícies de milers de desapareguts i sobretot el món
havia vist com tots els jugadors i tècnics de la selecció holandesa l’hi
negaven la salutació a un Jorge Rafael Videla atònit i amb cara desencaixada. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Els joves retornen a les seves cases aprofitant
l’aire suau de la nit.
El Martí acarona amb suavitat les natges fermes de la Marjane
i amb un llarg petó s’acomiada fins al proper vespre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Imatge 1: Soldats portuguesos en la denominada "Revolta dels Clavells".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Imatge 2: "Gauchito" mascota del Mundial Argentina 78.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Imatge 3: Madres de la Plaza de Mayo caminat al voltant de la la plaça.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Imatge 4: Madres de la Plaza de Mayo. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Imatge 5: Jorge Rafael Videla. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Música: "Madres" Ismael Serrano</span></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/ASMVwhdGAPM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-16344235675237909722013-05-08T11:15:00.001+02:002013-05-08T11:15:33.565+02:00Diaris d'una revolta <br />
<h2>
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: inherit;"><i>"No es este el relato de unos años impresionantes, es un trozo de dos
vidas tomado en un momento en que cursaron juntas un determinado trecho, con
identidades,... y conjunciones de sueños. ¿Fue nuestra vision demasiado
estrecha, demasiado parcial, demasiado apresurada? ¿Fueron nuestras
conclusiones demasiado rigidas? Tal vez...Pero ese vagar sin rumbo por nuestra
mayuscula America me ha cambiado más de lo que crei. Yo, ya no soy yo. Por lo
menos no soy el mismo yo interior." (Fragment de Diarios de una motocicleta de Ernesto Guevara "Che"). </i></span></span></h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">11 de desembre de 1977. Una
llum tènue es reflecteix en una finestra del carrer Porvenir. A fora fa fred,
molt fred i per primer cop aquesta tardor el Martí veu com cauen els primers
flocs de neu. No sap massa per què, però veure nevar sempre li ha donat una
sensació de confort i de pau. Sense adonar-se’n s’ha quedat totalment bocabadat
veient com aquelles volves blanques es van dipositant lentament sobre les
branques dels cirerers que el seu avi havia plantat quan era petit. Tota la
casa està en silenci, tan sols el respirar fort del Pelut, un gos pastor que
els estralls dels anys han fet que vagi coix d’una cama i que amb certes
dificultats mantingui la vista. L’acarona gairebé de forma instintiva. Són
tants els moments compartits, les nits de confidències quan era un nen... Ha
estat el seu company de viatge, un company de viatge fidel que mai ha tingut un
mal gest cap a ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-gyPDC6bXGxs/UYoUL8oBXOI/AAAAAAAAASg/zt3531yuuhY/s1600/cercs+(2).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-gyPDC6bXGxs/UYoUL8oBXOI/AAAAAAAAASg/zt3531yuuhY/s1600/cercs+(2).JPG" height="240" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí avui no pot dormir,
ho intenta però no pot. Fa unes hores que ha abandonat les galeries de la mina
Consolació, tan sols fa unes hores que amb dos-cents seixanta companys han
abandonat aquell interior que s’havia convertit en el seu refugi durant tots
aquests dies de protesta. Han estat uns dies on en cap moment ha estat sol, sempre
hi havia algú amb qui debatre, amb qui compartir i ara, de cop i volta silenci,
un silenci que l’atrapa, que s’apodera d’ell. L’agafa amb tanta força que sent un
buit enorme dins del seu pit i una sensació de solitud difícil d’entendre. Han
estat moments tan intensos, tanta informació rebuda, tantes explicacions
d’injustícia que el retorn a la vida quotidiana se li fa molt costa amunt.
Dintre seu, sent com quelcom ha canviat, que mai més tornarà a ser el mateix,
que aquell nen enjogassat i innocent ha desaparegut per sempre més. Dóna voltes
i més voltes a tot el que ha passat, i sense adonar-se’n comença a escriure una
carta a la Marjane. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-tTCvJaVfXGE/UYoUODyHNxI/AAAAAAAAASo/JhZSJHgqe7E/s1600/Minas+de+F%C3%ADgols.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-tTCvJaVfXGE/UYoUODyHNxI/AAAAAAAAASo/JhZSJHgqe7E/s1600/Minas+de+F%C3%ADgols.JPG" height="232" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">“Estimada Marjane, quan
rebis això segurament no entendràs absolutament res, però la veritat és que ni
jo mateix ho acabo d’entendre. No sóc capaç d’assimilar tot el que ha succeït
en aquests darrers dies. Sé que el teu avi va parlar amb la meva mare i que per
tant ja deus estar assabentada de la revolta i de les protestes. Al principi
quan em vaig trobar enmig de la revolta, quan em van dir o et quedes a dins o no
cal ni que entris a treballar, no tenia gens clar que fer. Sempre penses que
seràs valent, que en el moment oportú estaràs a l’alçada de les circumstàncies
i que ningú et podrà aturar, però la veritat és que estava mort de por. Tenia
por de represàlies i del que podia passar. Per un moment em vaig plantejar
quedar-me a l’exterior, estava completament paralitzat i encara que volgués no
podia moure un sol múscul del meu cos. En aquell moment, però, el Bernat, un
home que ronda els cinquanta però que després de tanta foscor, pols de carbó i
humitat sembla molt més gran, m’ha recordat que era nét del Jaume Caballol i
que el meu besavi era el Joan. Marjane, mai els vaig arribar a conèixer però el seu nom encara ressona amb molta força
entre les parets de la mina. Per molts miners que avui piquen i repiquen a les
galeries berguedanes, aquella gent que un 18 de gener de 1932 van voler fer
gairebé tot sols la revolució són uns herois i un exemple a seguir. Després
d’això, el pes de la història va caure sobre mi com una llosa. Com podia
negar-me a entrar a la mina? Com trair tots els esforços i lluites per la
igualtat dels meus avantpassats. Si ho hagués fet estic segur que mai no m’ho
hagués pogut perdonar. Així que mort de por vaig entrar en companyia de dos-cents
seixanta miners més. En entrar tot semblava diferent. No hi havia res de nou,
la mateixa maquinària, les mateixes vagonetes, les mateixes vetes. Però no sé
perquè, el carbó tenia quelcom diferent, semblava posseir una brillantor poc
habitual, fins i tot era capaç de percebre el degotar de l’aigua sobre la via
rovellada. Suposo que tenia els sentits molt més aguditzats per la situació,
però em va semblar que entrava en un món completament nou. I és que en
definitiva, Marjane, això és el que hem d’aconseguir, construir un món nou! Com
pot ser que uns pocs visquin amb tant i que tants visquem amb tan poc. La
protesta és per evitar l’acomiadament d’una part més que notable de companys
però el rere fons ha de ser un altre. Si avui permetem això, demà ens abaixaran
el sou, ens empitjoraran les condicions laborals i no només haurem perdut les
lluites vençudes pels nostres avantpassats sinó que a més acabarem amb la mina
tancada i amb part de les nostres llibertats trepitjades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Aquests dies a la mina hem
debatut amb vehemència, hem conversat del passat i del present, però, sobretot,
he après el què significa ser miner i la responsabilitat moral que això suposa.
Mai abaixem el cap davant de res i de ningú, mai ens sotmetem i sobretot siguem
els primers a plantar cara a les injustícies. Aquesta, Marjane, és la nostra
herència, aquesta és la meva herència. El llegat que m’ha transmès el meu pare
que va morir per treure carbó, un avi abatut pel franquisme i un besavi que va
caure al camp de la Bota. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ghyH8LT83PY/UYoUOu2E9PI/AAAAAAAAASs/yDoA6TylaN4/s1600/Pedraforca+2008+241a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-ghyH8LT83PY/UYoUOu2E9PI/AAAAAAAAASs/yDoA6TylaN4/s1600/Pedraforca+2008+241a.jpg" height="160" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Després de cinc dies i de
quatre nits torno a ser casa Marjane, torno a la vida normal i a la rutina però
quelcom dins meu ha canviat. En certa manera, jo ja no sóc jo! Alguna part del
meu jo anterior ha quedat per sempre més a la mina Consolació. Vaig entrar a la
revolta essent un nen enamorat de tu i de la vida en general i he sortit amb
cara jove però amb cap d’adult. En certa manera tinc la sensació que el món ha
decidit canviar-me del tot perquè jo sigui capaç de canviar el món que
m’envolta.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El Martí aixeca el cap i veu
com per la finestra les primeres llums de l’alba trenquen la foscor i
il·luminen un paisatge completament blanc. Ha estat tota la nit despert donant
voltes i més voltes a les hores passades, però no sembla que tingui cap sintoma
de cansament, l’excitació segueix a flor de pell. Guarda la carta en un calaix
i pensa que ja l’acabarà d’escriure. Al seu costat, el pelut mig tremolós es
desperta i llepa la mà del seu amic. L’hora de tornar a la realitat ha arribat,
la revolta ja és un fet més per la història i el treball a la mina segueix.
Malgrat tot, el Martí sap que avui no serà un dia més, avui és el primer dia de
molts dels que vindran.</span></div>
<br />
Foto 1 i 2: Mina Consolació.<br />
Foto 3: Panoràmica de la central Tèrmica de Cercs.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/OFjrlT2SWFc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
Música: Al otro lado del río de Jorge Drexler.<br />
<br />
<o:p></o:p><br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-2781154145888347832013-01-29T15:13:00.002+01:002020-04-26T20:04:22.096+02:00Mina tancada, comarca acabada! <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><i>"La justicia, la igualdad del mérito, el trato respetuoso del hombre, la igualdad plena del derecho: eso es la revolución".</i> (José Martí). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">7 de desembre de 1977. La
tarda freda de tardor poc a poc va perdent la llum del sol entre les valls de
la conca minera de Fígols. A l’exterior de la mina Consolació, ubicada a la
part baixa de la muntanya, s’acumula un nombre considerable de gent. Un número
poc habitual en aquelles contrades i més a aquelles hores de la tarda. La
notícia ha corregut lleugera per tota la zona i fins i tot ja arribat a les
poblacions veïnes de la comarca. Els miners s’han declarat en vaga i dos cents
vint i cinc s’han tancat durant el torn del matí a la mina de la Consolació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-CkxYmEBsmQw/UQfUo2TlOdI/AAAAAAAAASE/RuJ1EXmLTBw/s1600/tancada+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://2.bp.blogspot.com/-CkxYmEBsmQw/UQfUo2TlOdI/AAAAAAAAASE/RuJ1EXmLTBw/s320/tancada+2.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">A l’interior d’una galeria
humida i entre dues vagonetes mig rovellades, seu el Martí que escolta amb cara
de preocupació com el seu tiet debat amb altres miners les mesures que han de
prendre i com s’han d’organitzar. El noi només fa dos mesos que ha començat a
aprendre el mateix ofici que havia portat al seu pare a la mort i que també
havien fet els seus avis i avantpassats. Ell en sap poc encara de la vida a
l’interior de la mina, però té una cosa molt clara i és que només amb la unitat
de tots els que en ella es guanyen el pa de la vida, podrà treballar amb dignitat.
Ha escoltat com els més vells parlen de revoltes passades i com el seu besavi
va esdevenir un exemple de lideratge durant la famosa revolta llibertaria de
1932 que per uns pocs dies va omplir d’il·lusions i d’esperances la bona gent
de Sant Corneli. Malgrat tot, té clar que la tancada es necessària, però no
tots els motius que han portat als miners a emprendre aquest camí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">FECSA feia temps que estava
redactant un informe amb el qual volia aconseguir que l’explotació minera fos
més rendible i que, per altra banda, alliberés a l’empresa del <span style="background-color: black;">jou </span>de tants sous.
D’aquesta manera i en el rerefons de tant informe s’amagava un expedient de
regulació que volia acomiadar uns 497 miners dels 1650 que l’empresa <i>Carbones de Berga S.A.</i> tenia en aquell
moment. Els sindicats que van ser legalitzats el 28 d’abril de 1977 després de
vàries negociacions amb el president del govern espanyol Adolfo Suárez, es van
assabentar de les intencions de <i>Carbones
de Berga</i>. Ràpidament es mobilitzen i aconsegueixen, sense que l’empresa
estigui preparada, que 225 miners del torn del matí es tanquin a l’interior de
les galeries i que, a l’exterior, companys i amics es facin forts per impedir
que forces de l’Estat es puguin presentar a l’espai i obligar als de dins a
abandonar la seva causa. Els sindicats que secundaran l’acció seran: Comissions
Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Unió Sindical Obrera (USO)
i la Confederació Nacional del Treball (CNT) que històricament i abans del
franquisme havia esdevingut el sindicat majoritari a la conca. L’objectiu
principal dels miners i dels sindicats era que l’empresa fes marxa enrere, que
ningú perdés el seu lloc de treball i que les mines mantinguessin l’activitat
habitual. Alguns dels miners que varen dur les negociacions van ser: Eleuterio
Adelantado Vea, Manuel Alías González, Pedro Andrés Diaz, Josep Coromines
Andreu, Juan Sánchez Giménez, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-B27WXNUodpA/UQfUmU_IzXI/AAAAAAAAAR8/zlSa-_mWCNg/s1600/tancada+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="224" src="https://3.bp.blogspot.com/-B27WXNUodpA/UQfUmU_IzXI/AAAAAAAAAR8/zlSa-_mWCNg/s320/tancada+1.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Paral·lelament a les
reivindicacions a l’entorn de la mina, la solidaritat obrera es va anar
estenent per tota la comarca del Berguedà que també vivia amb incertesa l’esdevenir
del carbó i d’un tèxtil cada cop més amenaçat pel mercat global. Els sindicats
es van assegurar que cap racó del Berguedà no reflectís la protesta i es van
convocar manifestacions a Berga amb més d’un miler de persones rere el lema
“Mina tancada, comarca acabada”. Les imatges dels mítings de la plaça de Sant
Pere plena de bat a bat ja omplien pàgines i pàgines dels diaris i obrien els
informatius de les ràdios d’àmbit regional i fins i tot estatal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Un altre paper fonamental el
va jugar el comitè de dones (sobretot del USO) que es van organitzar durant els
dies que va durar la tancada per repartir pamflets per tota la comarca, per
encapçalar les protestes i sobretot perquè els seus homes, germans i fills que
estaven a l’interior de la mina poguessin fer àpats calents i per introduir-hi
roba d’abric i mantes per poder passar les hores en millors condicions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Fos com fos, l’organització
sindical obrera i popular va agafar totalment desprevinguts a uns empresaris i unes
forces de l’ordre que no esperaven una reacció tan ràpida i coordinada. Les
negociacions van ser constants i a contrarellotge. Els miners volien solucions
ràpides, però per altra banda estaven disposats a passar les festes de Nadal a
l’interior de les galeries si la situació no es revertia. I l’empresa i els
politics tenien por de que l’espurna revolucionària es pogués tornar a estendre
per la conca del Llobregat i que la flama arribés al Cardener i cap a la
capital catalana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-LfzwJz4FuyE/UQfUpeATt9I/AAAAAAAAASI/S8VPGzEBYSc/s1600/tancada+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://2.bp.blogspot.com/-LfzwJz4FuyE/UQfUpeATt9I/AAAAAAAAASI/S8VPGzEBYSc/s320/tancada+3.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Finalment, l’acord va
arribar a les sis del matí del diumenge 11 de desembre, un acord de mínims en
el qual l’empresa <i>Carbones de Berga S.A.</i>
retirava l’expedient de regulació i es comprometia a buscar conjuntament amb
els miners la manera perquè el lignit berguedà fos més rendible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">La notícia es va estendre
ràpidament per totes les contrades de la comarca, convertint el matí en un
autèntic peregrinatge de vehicles en direcció a la conca minera. La <span style="background-color: black;">boca mina </span>de la
consolació estava plena de gent i de membres de la guàrdia civil esperant el
moment en què aquells herois subterranis tornessin a veure la llum del dia. La
sortida es va produir amb unes vagonetes plenes d’història i de missatges de
protesta i d’esperança, moment en què la gent de l’exterior trencava l’emotivitat
amb aplaudiments i crits d’ànims. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">El Martí, mig encegat per
tanta llum, busca entre les figures borroses una cara amiga. Una veu el crida
amb força. És la mare que l’abraça i el besa amb dolçor. Ell, una mica evadit
de la realitat, subjecta una carta que ha escrit a la seva Marjane entre el
carbó i el silenci. La seva sensació, però, no és de victòria, està content per
haver aconseguit forçar un acord i poder seguir treballant com fins ara, però
per altra banda té una sensació de por. No creu que l’empresa es conformi amb
aquesta marxa enrere i té clar que aviat tornarà a la càrrega.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">El primer pols entre els
miners i l’empresa després del franquisme ha finalitzat. La lluita pel treball
i per la dignitat d’una comarca de tèxtil i carbó només ha fet que començar. La
lluita serà durà i la derrota propera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto1: Sant Corneli.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto2: Gent a la boca mina de la Consoloació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto 3: Tren a l'estació de Fígols les mines. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Música: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/NSl2sl-MoJI/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/NSl2sl-MoJI?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-58691347322798972612012-12-11T11:30:00.000+01:002012-12-11T11:30:00.157+01:00El Petit Príncep <br />
<i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)." Antoine de Saint-Exupéry. </span></i><br />
<br />
<div style="background-color: white; color: #222222; direction: ltr; font-size: 12pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; direction: ltr; font-size: 12pt; min-height: 12pt; padding: 0px; text-align: justify;">
</div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Diumenge
22 d’octubre de 1977. Uns cops a la porta trenquen amb l’harmonia en què
habitava el petit pis del carrer Porvenir. És una tarda suau de tardor. El sol
encara sembla resistir-se a deixar pas al fred i es manté ferm entre els cims
berguedans. El Martí s’aixeca de la cadira amb certa mandra per obrir la porta,
però de cop i volta, el cor li fa un sobresalt que el torna a la terra dels
vius. La Marjane ha tornat amb el seu avi a la colònia. Amb les dificultats
d’un principiant, el noi articula unes paraules tremoloses provocant un
somriure mig amagat al rostre de l’avi que, savi del temps, intueix
perfectament el que està succeint. </span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-xFEbZAtj4oM/UMcHWTg5YFI/AAAAAAAAARQ/qYXWvhCtkM4/s1600/tarradellas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-xFEbZAtj4oM/UMcHWTg5YFI/AAAAAAAAARQ/qYXWvhCtkM4/s320/tarradellas.jpg" width="241" /></a><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
Julià ha tornat a casa dels Caballol perquè es comença a dissipar el que ja
sembla un secret a crits: el retorn a Barcelona del president de la
Generalitat, Josep Tarradellas, i amb ell totes les dignitats perdudes en un
camí glaçat que portava a l’exili. L’avi mai s’hagués imaginat que aquest dia
arribaria. Massa esperances van tenir quan els aliats guanyaven la II Guerra
Mundial i tothom creia en una intervenció a la Península, massa esperances van
dipositar en el suposat boicot internacional i van veure com els Estats Units i
després les potències europees reconeixien el règim. Massa esperances havien
dipositat ja per a dia d’avui tenir esperança. </span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La
Maria ja ha preparat aquell cafè que omple tota l’estança d’olor a casa, a
confort. Els adults es passaran hores parlant del què pot suposar el retorn del
president i sobretot dels amics del passat, cosa que agrada la jove Marjane,
però que, de tant sentir-ho, ja sembla avorrir-se. Aprofitarà el moment per
dir-li al Martí a cau d’orella que la porti a fer un tomb per la colònia. De
nou, al jove se li trenca la veu i amb prou feines li’n surt un fil per
comentar a la mare que marxen a veure els amics. La Maria assenteix amb el cap
i, a l’igual que tots els presents, li torna a aparèixer un somriure.</span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Els
dos joves recorren els carrers de la colònia amb certa vergonya. La tarda dolça
de diumenge els guarda de mirades indiscretes. Són estones de sobretaula, de
cafès, de copes de conyac interminables i, sobretot, de silencis i de carrers
buits. Tan sols alguns nens que corren suats darrera una pilota trenquen amb una quietud pràcticament perfecta. </span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Poc
a poc les seves passes els han allunyat del nucli habitat fins arribar a la
font de la Perera, un racó ple de pollancres que dissimuladament envolta un
petit safareig que serveix a la gent de Fígols per rentar la roba. La remor
d’aigua, la brisa suau de tardor i una parella d’ocells que enjogassats es
rebolquen en la pols del camí serveixen de tema de conversa per als dos joves.
Asseguts en un dels murs que envolten l’espai, els nervis que omplen els seus
estómacs es fan poc a poc més evidents, fins que les seves cares queden una
davant de l’altra. El temps s’atura, tots els elements que els envolten es difuminen.
Només hi són ells dos, res del que passa al món té cap mena d’importància. Poc
a poc els seus llavis es toquen tremolosos. Un calfred recorre l’espina dorsal
del Martí transportant-lo en un estat de felicitat difícil de descriure. Les
seves mans s’entrellacen i un petó rere un altre els va convertint en petits
experts de l’amor. El Martí acarona aquells cabells ondulats de color castany
com tantes nits havia somiat, ressegueix amb el nas aquell coll llarg i prim
fent èmfasi en els petons a prop de l’orella. Res, absolutament res, pot
trencar l’harmonia en què els dos joves amants s’han submergit per primer cop
en les seves vides. Només el baixar del sol els indica que l’hora de tornar a
casa ha arribat i la incertesa del demà torna a les seves ments. </span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-81GF2YM0mcU/UMcHXEf8edI/AAAAAAAAARY/LDJ7kl03Dgg/s1600/tarradellas+i+suarez.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="http://4.bp.blogspot.com/-81GF2YM0mcU/UMcHXEf8edI/AAAAAAAAARY/LDJ7kl03Dgg/s320/tarradellas+i+suarez.jpg" width="320" /></a><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
camí de retorn serà lent i tranquil, els petons es van succeint i els dubtes
afloren. La Marjane demana al Martí si creu que el retorn del president del que
tant parla el seu avi pot realment suposar un canvi important per a Catalunya i
que això impliqui que la seva situació es pugui normalitzar. El Martí només ha
escoltat la seva mare parlar amb les amigues i amb el tiet de Tarradellas, però
el record de la manifestació de Barcelona el fa ser realment optimista. Amb
fermesa, li respon que, veient el que va veure el passat onze de setembre, no
creu que el Govern espanyol impedeixi que la situació es normalitzi i que
Catalunya recuperi certes llibertats que havia perdut amb l’<i>Alzamiento</i>. </span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">En
arribar al pis, l’avi Julià ja espera a la Marjane a la porta per tornar a
emprendre el camí cap a França. Les famílies s’acomiaden amb un fins aviat,
cosa que omple d’alegria al Martí. En el moment de pujar al cotxe, la Marjane
corre de nou cap al Martí amb un paquet a la mà i a cau d’orella li diu: “Saps
com sabia que m’estimaves? Per una frase del Petit Príncep que diu que quan un
es posa vermell vol dir que sí, oi?, i tu sempre que te m’acostava t’hi
posaves. Sempre que llegeixo aquest llibre penso en tu i t’imagino com ell”.</span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
cotxe es perd darrera un núvol de pols. El Martí desembolica aquell regal i
descobreix un llibre del Petit Príncep d’un tal Antoine de Saint-Exúpery. En
obrir-lo un escrit de la Marjane: “Em pregunto si les estrelles estan
il·luminades perquè cadascú, algun dia, pugui trobar la seva”. </span></div>
<div class="normal">
<br /></div>
<div class="normal">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-HGNcW5wCtFM/UMcHZDGR2KI/AAAAAAAAARg/BFsxQ0Cl4Zo/s1600/the-little-prince.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="191" src="http://4.bp.blogspot.com/-HGNcW5wCtFM/UMcHZDGR2KI/AAAAAAAAARg/BFsxQ0Cl4Zo/s400/the-little-prince.jpg" width="400" /></a><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Una
llum tènue omple la petita habitació del pis miner. El Martí, entre lectura i
lectura, no pot oblidar el gust d’aquells llavis rosats i ara sí, cada cop més
seriós, pensa si el retorn de Tarradellas pot suposar el retorn de moltes
persones que encara resten a l’exili i si amb elles la família de la Marjane
retornarà a Catalunya i al seu costat. La llum s’apaga, igual que la incertesa
del dia de demà i la suposada transició. </span></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Foto1: Arribada de Tarradellas.</span></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Foto2: Tarradellas amb Alfonso Suárez.</span></div>
<div class="normal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Foto3: Imatge del llibre infantil el "Petit Príncep" </span></div>
<div class="normal">
<span style="font-family: Arial; font-size: 19px;">Enllaç: </span><a href="http://wikilivres.ca/wiki/Le_Petit_Prince" style="font-family: Arial; font-size: 19px;">text complet en francès del Petit Príncep.</a></div>
<div class="normal">
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/_66YTMj7hDA/0.jpg"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/_66YTMj7hDA&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/_66YTMj7hDA&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object><span style="font-family: Arial; font-size: 19px;">Música: Joan Dausà i Marta Pi "Si ens veiessis". </span></div>
<span style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"></span><br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-87247799250509613022012-09-09T15:14:00.000+02:002012-09-09T15:14:09.485+02:00Dies de victòria, dies de llibertat<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><i>"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a véncer" (Lluís Companys i Jover)</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Matí del diumenge 11 de
setembre de 1977. Els rajos de sol poc a poc arriben inexorables a les teulades
dels habitacles miners, conformant sense voler un espectacle de llums i ombres
ple de bellesa. Són dies de festa major a la colònia que encara batega al ritme
d’una mina cada cop més amenaçada per la conjuntura mundial, però són dies on
la gent canvia la seva rutina per anar als balls, a les litúrgies i els mes
joves a gaudir de les recents “discos mòbils”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-NZvMbTuKeH8/UEyRKsbbHwI/AAAAAAAAAQY/D80_07arr9I/s1600/Papers+020.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="299" src="http://1.bp.blogspot.com/-NZvMbTuKeH8/UEyRKsbbHwI/AAAAAAAAAQY/D80_07arr9I/s320/Papers+020.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<st1:personname productid="La Maria" w:st="on"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">La Maria</span></st1:personname><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> mira per la finestra amb la vista
fixada a l’horitzó, sembla hipnotitzada per una força major que l'ha extret de
tot el que l’envolta. Avui pensa en tots els anys viscuts fins ara en una
colònia humil i treballadora, pensa en tota la gent que ha viscut i ha
mort, amb la por al cos del vençuts, pensa en el seu pare, en tot el que
ell va perdre lluitant en una guerra i en una suposada pau. Avui és un dia
especial per a ella i per a molts catalans d’arreu dels Països Catalans. Avui,
a Barcelona, s’ha convocat i s’ha permès després de molts i molts anys una
concentració per celebrar la diada del país. Aquesta, agafa el relleu de la
celebrada l’any abans a Sant Boi de Llobregat que va esdevenir multitudinària i
el primer pols del catalanisme a la transició espanyola, però el fet que
per fi es pugui celebrar a la capital per a molts esdevé ja una victòria i una
cita ineludible. És per aquest motiu que <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> i el Martí marxaran en el que sembla una
processó catalanista de sant Corneli amb cinc cotxes carregats d’amics i
d’il·lusions. El viatge és llarg i pesat, s’ha de passar per una
carretera estreta i per la majoria de pobles de la comarca berguedana i per
pobles de comarques veïnes. A mesura que van passant per les diferents
poblacions s’adonen que avui no és un dia qualsevol, avui és un gran dia per a
molta gent. Han vist els petits carrers dels pobles plens de gent amb un
somriure a la cara i amb la senyera a l’esquena, han vist com un avi plorava
d’emoció en veure com de nou la bandera prohibida durant tants anys onejava al
turó corresponent. Avui no és un dia qualsevol, avui és el dia en que molta
gent comença a recuperar la dignitat que va quedar trepitjada en una trinxera
plena de fang del front de Madrid, d’Aragó, de l’Ebre o del camp de <st1:personname productid="la Bota." w:st="on">la Bota.</st1:personname> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3DY-vDjE7GI/UEyRNZHWoLI/AAAAAAAAAQk/I2pDil3jVWA/s1600/lf_portadaestatut.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-3DY-vDjE7GI/UEyRNZHWoLI/AAAAAAAAAQk/I2pDil3jVWA/s320/lf_portadaestatut.jpg" width="214" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Després d’unes quantes hores
l’expedició entra a Barcelona, aquí ja no queda cap dubte que estan davant d’un
dia històric, ningú s’ha quedat tancat a casa, la gent circula per tot arreu
carregada de simbolismes. Després d’aparcar els cotxes per damunt de <st1:personname productid="la Diagonal" w:st="on">la Diagonal</st1:personname>, la comitiva
prossegueix a peu en direcció el Passeig de Gràcia, gent pel carrer
abraçant-se, gent per tot arreu plena d’eufòria. Per uns moments <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> s’imagina si aquelles
mostres de felicitat són les mateixes que el seu pare es va trobar aquell 24 de
juliol del 36 quan en companyia del Ramonet entraven a Barcelona disposats a
defensar <st1:personname productid="la Repblica" w:st="on">la República</st1:personname>
amb el que fos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">En arribar al punt d’inici
ni els més optimistes es podien imaginar allò, Barcelona plena de bat a bat,
pares, nens i avis, junts sota el gran lema de la manifestació “Llibertat,
amnistia i Estatut d’autonomia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha13134Lny1RsWVOhMKNSSh26v-AdFXpPQ2ey27vbXK6034U4zuYlvOw4zqBhgfYaC4PCRWEjmcH4sLiindNPhpgek0XS_droYRE7TbI69OVdh7rFxKEJ5KlcvUolIdPLITOa4MzVS7F-A/s1600/xirinacs.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha13134Lny1RsWVOhMKNSSh26v-AdFXpPQ2ey27vbXK6034U4zuYlvOw4zqBhgfYaC4PCRWEjmcH4sLiindNPhpgek0XS_droYRE7TbI69OVdh7rFxKEJ5KlcvUolIdPLITOa4MzVS7F-A/s320/xirinacs.png" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">La manifestació venia
marcada per les converses entre el president del Govern central Adolfo Suárez i
el president català a l’exili Josep Tarradelles per intentar restaurar <st1:personname productid="la Generalitat" w:st="on">la Generalitat</st1:personname> que havia
estat prohibida igual que la resta de les institucions catalanes l’any 1938 per
Franco. Però el camí fins aquí no havia estat fàcil. El règim franquista havia
intentat esborrar qualsevol signe catalanista prohibint durant anys els
símbols, la llengua, les festes amb la voluntat de fer un estat unitari. Durant
molts anys la resistència catalanista se centrava en crepuscles semi - armats
(maquis, Front Nacional de Catalunya, etc.), però poc a poc la resistència
s’estenia a molts més àmbits arribant al 7 de novembre de 1971 quan 300
persones es reuniren a l’església de Sant Agustí al Raval de Barcelona per
constituir l’Assemblea de Catalunya. Ràpidament, en ella s’aglutinaren totes
les forces polítiques des de la dreta fins a l’extrema esquerra, els sindicats
i diferents intel·lectuals com per exemple Jordi Carbonell, Pere Portabella,
Lluís Maria Xirinacs, Rafael Ribó, etc. Les reivindicacions del principi ara ja
s’havien convertit en exigències, i no eren cap altres que la llibertat social
i política, amnistia per els presos polítics de la dictadura,
el restabliment de l’Estatut d’Autonomia del 1932 com a pas previ per a
l’autodeterminació i procurar coordinar totes aquestes accions amb les
organitzacions democràtiques de l’estat espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Amb aquestes premisses
l’assemblea havia fet concentracions pacifiques a Ripoll (1972), Sant Cugat i
Vic (1973), va crear una assemblea d’intel·lectuals i va començar a fer grans
manifestacions com les de l’1 i 8 de febrer del <st1:metricconverter productid="1976 a" w:st="on">1976 a</st1:metricconverter> Barcelona poc després
de la mort de Franco. Totes aquestes accions i mobilitzacions acabarien
desembocant en la gran manifestació de Sant Boi de Llobregat l’11 de setembre
de 1976 i finalment amb la del 1977. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Cxliy4wYK68/UEyRQ1OUbxI/AAAAAAAAAQw/qP5EzW5NomI/s1600/cartellcedoc_508.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="http://4.bp.blogspot.com/-Cxliy4wYK68/UEyRQ1OUbxI/AAAAAAAAAQw/qP5EzW5NomI/s320/cartellcedoc_508.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">És tal l’estat d’emoció que
fins i tot li costa caminar. La manifestació va esdevenir un èxit difícil d’amagar
per una premsa que parlava d’un milió de veus. Fins i tot el propi Vázquez
Montalban s’atrevia a parlar d’un milió i mig de persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<st1:personname productid="La Maria" w:st="on"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">La Maria</span></st1:personname><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> agafa fort la mà del Martí, un
calfred li recorre tota l’espina dorsal deixant-la gairebé paralitzada sense
poder avançar. Les emocions, però, s’acabaren de desbordar per a ella quan
trencant una cantonada del Born, s’aixecava imponent l’església del Mar que,
immòbil, resta vigilant al seu costat esquerre a tots els caiguts en la defensa
de Barcelona aquell 1714. El Fossar de les Moreres s’havia convertit en el lloc
escollit per a molts catalans per rebre un homenatge sentit a tots els que
perderen la vida en defensa del país durant tots els anys de foscor. Unes
llàgrimes cauen furtives per les galtes vermelloses de <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname>, els dies de foscor
semblen deixar pas al dies d’esperança i als dies de justícia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto1: Imatge de la manifestació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto2: Portada de la Vanguardia del dia després.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto3: Els "grisos" reprimint a uns manifestants d'entre els quals trobem a Lluís Maria Xirinacs, en el marc d'una manifestació l'any 1976 sota el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto4: Propaganda de l'Assemblea de Catalunya. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/JtLi-fJxolE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 19px;">Música: Lluís Llach "Abril 74" </span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-24430720303660067872012-03-28T18:32:00.000+02:002012-03-28T18:32:53.630+02:00Camises noves, velles costums.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Geneva, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; text-align: left;"><i>"Hay momentos en los que un hombre tiene que luchar, y hay momentos en los que debe aceptar que ha perdido su destino, que el barco a zarpado, que solo un iluso seguiría insistiendo. Lo cierto es que yo siempre fuí un iluso" (Big Fish Tim Burton). </i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Vesprada del 3 de març de 1976. <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">La Maria</st1:personname> i la seva mare preparen el sopar. És un dia com qualsevol altre però avui soparan en companyia d’uns bons amics que fa anys que no veuen. Avui els visita el Julià, un bon amic de l’avi Joan, que durant molts anys van treballar colze a colze a la mina i van lluitar puny a puny durant la revolta del 1932. Després d’estar junts a la presó de Villacisneros, l’esclat de <st1:personname productid="la Guerra Civil" w:st="on">la Guerra Civil</st1:personname> els va tornar a dur a un context de lluita fins que un mal dia al front els va separar. Ell, mai més va tornar a saber del seu amic. Primer l’exili, després un altre maleïda guerra i per acabar un exili permanent el va anar allunyant de la seva terra estimada. Amb el pas dels anys i de la rutina, l’esperança de tornar s’havia diluït del tot, però amb la mort de Franco i un permís temporal el somni de tornar si més no un darrer cop s’han acomplert. <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">La Maria</st1:personname> no coneix gaire l’amic del seu sogre però per a ella és un plaer poder acollir un home que ha viscut i patit tant i perquè no, segur que sap alguna història del seu Jaume i pot ser fins i tot de les temporades a França. Per a tota la família és un plaer i una emoció molt gran, però les casualitats de la vida fa que coincidint amb el seu retorn la colònia torni ha estar en peu de guerra, de fet tota la península esta en un procés de vagues permanents que fan que la tensió es pugui palpar a simple vista. El Martí s’entreté mirant la televisió, que queda en un racó de la cuina menjador. Va passant d’un canal a un altre, és a dir de <st1:personname productid="la Tv" w:st="on">la Tv</st1:personname>1 a <st1:personname productid="la Tv" w:st="on">la Tv</st1:personname>2, els dos únics canals que el règim havia permès fins aquell moment, quan de sobte una noticia el fa aturar i quedar gairebé paralitzat. “Hoy en Vitoria han muerto dos vaguistas!”. Una notícia tant impactant com incomplerta. El Martí, un noi de tretze anys, curiós i inquiet. Vol saber més, per què cinc treballadors han mort?, per què el telenotícies no explica res més que la capçalera?. Moltes preguntes l’hi recorren el cap i molt poques respostes el satisfan. L’hi demana a la mare, que indignada l’hi respon: “Fill en aquest país res no canvia, tot segueix igual des de l’any <st1:metricconverter productid="1939”" w:st="on">1939”</st1:metricconverter>. L’àvia, més insegura, ja pateix pels miners també en vaga i per les conseqüències que això pot tenir.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ZN7kWkHMyKg/T3M6OdMmHKI/AAAAAAAAAOM/BmC2w7SqTsw/s1600/53274002+enterra.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="236" src="http://4.bp.blogspot.com/-ZN7kWkHMyKg/T3M6OdMmHKI/AAAAAAAAAOM/BmC2w7SqTsw/s320/53274002+enterra.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Però què va passar aquell 3 de març de <st1:metricconverter productid="1976 a" w:st="on">1976 a</st1:metricconverter> Gasteitz i a la resta de la península?. Feia molt poc de la mort del dictador i les ganes de canviar les coses estaven a flor de pell. Durant el mes de gener uns sis mil treballadors iniciaven una vaga general en contra de l’estancament salarial i en defensa de millores en les condicions laborals. Eren protestes que s’estenien des de Galícia a Catalunya i del País Basc a Andalusia tenint més repercussió en les grans zones industrials i les conques mineres. En els dies posteriors més protestes i dues vagues generals, la darrera de les quals va ser la del 3 de març. Una vaga general que es va seguir de forma massiva a tota la península però que per motius desgraciats les notícies es centraren en la capital alabesa. Aquell dia una assemblea de treballadors començava de forma massiva i amb protecció del capella a l’església de Sant Francesc d’Asís. Res feia preveure que aquell dia fos diferent a totes les altres jornades de lluita obrera, però el govern i les forces policials tenien un pla diferent. No estaven disposats a que allò es prolongues i volien donar una lliçó a tot el moviment obrer perquè no oblidessin qui manava al país. Poc a poc les forces policials encerclaven la parròquia fent cas omís a les supliques del capellà per solucionar la situació sense violència. A dins del recinte el nervis i la indignació anaven pujant de temperatura. De cop i volta la policia va llençar gasos lacrimògens a l’interior de l’església provocant el caos i l’evacuació de l’espai. A fora, la policia esperava amb ganes els vaguistes que al sortir es van trobar amb una rebuda més digne de temps passats. Els obrers que sortien per les bandes van ser colpejats amb les porres com animals i els que anaven pel mig i de cara a la policia van veure incrèduls com la policia els rebia a trets. Ningú podia creure allò que estava veient, i creient que un govern que es volia proclamar democràtic permetés allò. El resultat va ser gravíssim i inconcebible per qualsevol democràcia europea. Cinc persones perdien la vida i cent cinquanta més quedaven ferides de diferents gravetats. Els morts van ser: Pedro Maria Martinez Ocio treballador de “Forjas Alabeses” de vint i set anys, Francisco Aznar Clemente forner i estudiant de disset anys, Romualdo Barroso Chaparro de Agrator de dinou anys, José Castillo de Basa de trenta-dos anys i Bienvenido Pereda de Grupos Diferenciales de trenta anys. De tots aquests morts, dos van morir a l’acte i els altres tres ho van fer durant els dies posteriors. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Les conseqüències no es van fer esperar. La indignació del moviment obrer era tal que ràpidament es van convocar mobilitzacions massives per les hores i dies posteriors. Aquestes mobilitzacions es van estendre per tot el territori però sobretot van tenir més repercussió les del cinturó de Madrid, una zona majoritàriament proletària i la de Vitòria-Gasteitz on la policia va tornar a carregar amb duresa. El secretari general de l’alemanya (SPD) cancel·lava la seva reunió amb Fraga que intentava vendre al món una reforma avalada per la monarquia. El govern, veient el què l’hi venia a sobre va intentar netejar la seva imatge amb la visita a l’hospital del propi Fraga Iribarne, que en aquells moments era el ministre de governació, de Rodolfo Martín Villa, ministre de relacions sindicals i del general Campano director general de <st1:personname productid="la Guàrdia Civil." w:st="on">la Guàrdia Civil.</st1:personname> Paral·lelament a aquest acte de maquillatge, el mateix Fraga pronunciava un discurs força desafortunat on demanava a tots els espanyols que els fets ocorreguts a Gasteitz servissin d’exemple per a tothom. Una manera molt clara de dir que la policia tenia tot el seu suport i que contra qualsevol mena de desestabilització del país només hi ha una resposta que és la mà dura i la força. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Fos com fos, alguns van veure aquests fets com una oportunitat per canviar les coses, la majoria però van veure que allò no era res més que una prova de que el règim i el franquisme de moment no havien mort i que els que ara volien demostrar que eren demòcrates no eren res més que els mateixos de sempre amb camises noves. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-7u9u_rpzKtM/T3M6PrqsArI/AAAAAAAAAOU/7eADYq5vfQo/s1600/fraga_palomares__478x270.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-7u9u_rpzKtM/T3M6PrqsArI/AAAAAAAAAOU/7eADYq5vfQo/s320/fraga_palomares__478x270.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Paral·lelament a tot això, diferents intel·lectuals de diferents disciplines van mostrar el seu rebuig i van alçar la seva veu. Un bon exemple és la composició de “Campanades a morts”, una cançó del cantautor català Lluís Llach, escrita i musicada la mateixa nit dels fets per la profunda indignació que sentia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-w_e-XD1cSHE/T3M61q9GZBI/AAAAAAAAAOc/XCYrRCqiWcE/s1600/3-DE-MARZO-1976-VITORIA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-w_e-XD1cSHE/T3M61q9GZBI/AAAAAAAAAOc/XCYrRCqiWcE/s320/3-DE-MARZO-1976-VITORIA.jpg" width="227" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Per fi arriba el Julià al petit habitacle del carrer Porvenir. Es tracta d’un home molt gran però amb una mirada extremadament tendre i que emociona a qualsevol que el miri. Va acompanyat d’una de les seves filles, <st1:personname productid="la Marie" w:st="on">la Marie</st1:personname> i de la filla d’aquesta, <st1:personname productid="la Margene" w:st="on">la Margene</st1:personname>, una noieta pèl-roja de 12 anys. Unes galtes rosades i uns ulls intensament verds fan quedar bocabadat al Martí que sense poder articular cap paraula seu a la taula amb la mirada fixada al plat i un grau de timidesa evident. Malgrat tots els temes del passat que cal i volen abordar, el sopar comença i sense voler-ho la conversa es centra amb la mort d’aquests joves a Vitòria , que són treballadors i obrers, com totes les famílies que habiten les llars de la colònia que malgrat estar a quilòmetres de distància, no oblidaran i faran seu el dolor de les famílies basques que en aquesta nit tenen el cor ple de buidor, de dolor i de ràbia.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El sopar comença amb el record per tots ells i els amics que s’han quedat pel camí, el sopar comença amb la fi del franquisme i amb l’inici de la gran mentida de la transició. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Foto1: Enterrament dels obrers assassinats.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Foto2: típica imatge de Fraga a Palomares.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Foto3: text explicant els fets.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Enllaç: <a href="http://izaeusblog.blogspot.com.es/2009/03/3-de-marzo-de-1976-vitoria-gasteiz.html">Bloc dedicat als fets.</a></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/Dz5cVlXcgYc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><span style="font-size: large;">Música: Campanades a Morts Lluís Llach. </span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-85886467627723022112012-03-13T23:51:00.001+01:002012-03-13T23:59:04.244+01:00La mort del botxí!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Matí del 20 de novembre de 1975. Fred molt fred omple els darrers dies de novembre. La vida a la colònia encara no ha recuperat el seu ritme habitual després del greu accident, quan de cop i volta una notícia recorre tots els carrers i racons del nucli. Es veu que a les deu del matí el president de govern espanyol Arias Navarro acaba d’anunciar per la televisió la mort del cap d’estat, el general Franco. El boca orella corre com la pólvora i sobretot en els punts neuràlgics de les xafarderies com ara el safareig o l’economat. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-h0zxHFFEDEo/T1_Lh3eRMmI/AAAAAAAAAN0/Q5xhM5vJYHw/s1600/Franco-Hiler.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-h0zxHFFEDEo/T1_Lh3eRMmI/AAAAAAAAAN0/Q5xhM5vJYHw/s1600/Franco-Hiler.jpg" /></a><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">La Maria espera asseguda en un banc de fusta envellit que la senyora Pepita té a l’economat des de que el seu pare l’hi va posar, cap allà a principis dels anys cinquanta. L’economat ha patit pocs canvis al llarg dels anys de la mina, i de fet conserva els mateixos prestatges i el mateix mostrador de marbre. La Maria recorda com era de gran quan ella era petita i com amb els anys les perspectives han anat canviat. Això sí, el què mai ha canviat són les olors. Olor a sabó en l’espai de neteja, olor a xai en el petit tros dedicat a la carn, i sobretot aquella olor de regalèssia que tantes hores l’havia fet salivar quan era petita. L’espera normalment és entretinguda perquè acostuma a trobar-se amb amigues de la infantesa o si més no dones que ha vist com amb els anys s’anaven envellint físicament però guanyant amb saviesa. La vida al peu de la mina és dura, són molt poques les famílies que no han patit una desgracia en les seves pròpies carns, i al final això et dona una consciència de grup i uns lligams difícils de trencar. Les converses transcorrien sense masses variacions fins que la porta de sobte sobre i amb els crits de la Dolores, una Malaguenya que malgrat portar més de trenta anys a la colònia no ha perdut n’hi gota del seu accent andalús, “Franco ha muerto, Franco ha muerto, lo acaban de decir por televisón! Franco ha muerto!”. Primer, el silenci omple l’antic recinte, poc a poc el murmuri de les presents. Algunes dones més grans i pessimistes tenen por de que això comporti un retorn als conflictes i a una possible segona guerra civil.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">La Maria immòbil i distant, resta petrificada en el banc. El seu cap ja s’ha evadit de tot allò que l’envolta. Franco ha mort, el dictador ha mort!. Tants anys, tants dies pensant en qui era aquest senyor que segons la mare era el que allunyava el pare d’elles i ara s’ha mort. Però qui era realment el general Franco, és a dir, qui era més enllà del que ella havia conegut i escoltat?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="background-color: black;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Francisco Franco Bahamonte va néixer a Ferrol un 4 de desembre de 1892 en el sí d’una família acomodada però amb problemes d’entesa entre el seu pare i la seva mare que acabarien en ruptura. Curiosament el seu pare era un lliurepensador més proper a les polítiques liberals que no pas a les autoritàries. Amb només dotze anys se’n va a una escola naval on després de molt intentar-ho no aconsegueix entrar a formar part de l’Acadèmia Naval, veient-se obligat a entrar a l’Acadèmia d’Infanteria militar de Toledo, on segons ell va rebre diferents novetades. </span><i><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial;">(«Triste acogida que ofrecían a los que veníamos llenos de ilusión a incorporarnos a la gran familia militar») <o:p></o:p></span></i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="background-color: black;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Després de molt insistir va ser destinat a l’Àfrica. La seva petició va ser denegada dos cops, segurament per les pèssimes puntuacions militars. Un cop allà però, la seva carrera va patir un ascens meteòric convertint-se en un dels generals més joves de tot Europa i guanyant-se l’admiració de les classes benestants. Serà a l’Àfrica on forjarà el seu esperit de “guia de la pàtria” com ell mateix reconeixia en una entrevista </span><i><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial;">(“</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Mis años en África vienen a mí con indudable fuerza. Allí nació la posibilidad de rescate de la España grande. Allí se fundó el ideal que hoy nos rinde. Sin África, yo apenas puedo explicarme a mí mismo, ni me explico cumplidamente a mis compañeros de armas.<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial;">”)</span></span></i><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">. Amb la proclamació de la República, Franco mostra el seu descontent en públic però serà frenat en el seu primer intent d’intervenir sobre Madrid per defensar el rei Alfons XIII. Durant “la Sanjurjada” de l’any 1932 es va mantenir tant ambigu que el propi Sanjurjo no s’havia si un cop fet el cop, aquest intervindria o no. Un dels actes més negres del senyor Francisco Franco va ser durant el setembre de 1934 quan va ser reclamat a Madrid per coordinar la repressió de la revolta asturiana. Va fer desplaçar les tropes regulars de l’Àfrica sota el comandament de Yagüe. La repressió es recorda cruenta i desmesurada i al final la xifra de morts entre uns i altres va arribar a mil cinc-cents morts. Aquest fet va suposar la gran fractura entre la dreta i l’esquerra que mai més es tornaria a cicatritzar.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-B09z41JcYqo/T1_Lj45t9tI/AAAAAAAAAN8/-E41y5oeWCA/s1600/franco_rey_discurso.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="192" src="http://3.bp.blogspot.com/-B09z41JcYqo/T1_Lj45t9tI/AAAAAAAAAN8/-E41y5oeWCA/s320/franco_rey_discurso.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Amb la victòria del “Frente Popular” durant les eleccions del febrer del 1936, Franco va començar una lenta però constant conspiració amb altres generals, fins arribar al 18 de juliol que el cop d’estat es va fer efectiu. En un primer moment el líder i guia espiritual del cop era el general Sanjurgo, però amb la mort d’aquest comencen a brollar diferents dubtes. Sembla que el general Mola serà l’encarregat. Amb els pas dels dies tornen els dubtes per la inoperància d’aquest al front de Madrid i pel seu rebuig frontal a la participació de l’hereu al tron “Juan de Borbón”. Tots aquests motius van fer que Franco tingués les simpaties dels monàrquics que sumades amb els seus èxits militars l’acabaran convertint amb l’únic líder del “movimiento”. Al finalitzar la guerra civil Franco ja era un símbol per a molts, i va rebre la màxima condecoració militar “<st1:personname productid="La Gran Cruz" w:st="on">La Gran Cruz</st1:personname> Laureada de San Fernando”. Heroi per uns, assassí per uns altres. El seu ascens al poder va suposar l’exili de més de quatre-cents mil republicans. El període de dictadura començava i amb ell el llarg període de repressió. Franco es va assegurar de deixar clar qui havia guanyat la guerra i es va assegurar i molt de minar les il·lusions i les esperances dels perdedors. Amb l’esclat de <st1:personname productid="la Segona Guerra" w:st="on"><st1:personname productid="la Segona" w:st="on">la Segona</st1:personname> Guerra</st1:personname> Mundial va jugar un paper clau com alguns volen veure, o va estar en mans del destí. El fet és que un país devastat per la guerra no podia participar en un conflicte a gran escala i la trobada d’Endaya la va utilitzar com un acte de propaganda perfecte. Va vendre que, gràcies a la seva intervenció Hitler i Mussolini no entrarien a Espanya i que no demanarien res d’ells, excepte mantenir un comerç de matèries primeres. El cert és però, que Hitler va veure en ell un home dèbil i insignificant amb el qual no valia la pena perdre el temps. Franco havia esdevingut un gran estratega per al seu país, per a la resta del món havia esdevingut un pusil·lànime el qual no mereixia la pena tenir en compte. Sigui com sigui, <st1:personname productid="la Segona Guerra" w:st="on"><st1:personname productid="la Segona" w:st="on">la Segona</st1:personname> Guerra</st1:personname> Mundial va acabar i tot i la por de Franco a una intervenció aliada, ell va seguir al poder. La por occidental a un comunisme avançant va ser més forta que no pas mantenir al poder un petit aprenent de dictador. Són anys de pobresa i d’una repressió incansable. Qualsevol persona sospitosa d’enemic al règim anant bé acabava a la presó, anant malament se l’hi aplicava la llei de fugues. No serà ben be fins els anys seixanta que el règim comença a notar una millora econòmica. El franquisme s’envolta de ministres tecnòcrates que abandonaran les polítiques autàrquiques dels més afins a un règim. Espanya creixerà a un ritme del set per cent. El motor econòmic serà la industria, les fabriques de cotxes i les inversions nord americanes a canvi d’instal·lació de bases militars com a posicionament estratègic per la latent Guerra Freda. Aquests anys però també seran els anys el que el franquisme veurà néixer una nova forma d’oposició. Fins aleshores la resistència havia vingut donada de forma directa i amb reductes que pertanyien encara a la guerra civil. En aquests anys apareix una resistència sindical, obrera i universitària a l’ombra, que comptarà amb la col·laboració de diferents intel·lectuals locals i de la resta del món. Per altre banda el naixement de grups armats com ETA (1959) FAC (Front d’alliberament Català l’any 1969) complicaven cada vegada més la imatge idíl·lica que el règim volia transmetre. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Al principi dels anys setanta ens trobem davant d’un Franco caduc, que espera una llarga agonia de mort. Malgrat tot, estem en els anys en què el personatge es mostrarà més recte i impassible. L’oposició cada cop és més forta, les critiques i accions ja l’hi arriben per tot arreu i mig món veu la figura del dictador com caduca i aferrat a una poltrona que ja no l’hi toca. Accions estudiantils, accions d’ETA (bomba a Carrero Blanco), vagues, manifestos d’intel·lectuals llegits a tot el món, etc, compliquen la seva política. Tot i això i davant del clamor popular, Franco encara va ser capaç de dictar diverses penes de mort com la de Salvador Puig Antich o la dels membres d’ETA i del GRAPO al setembre del 1975, dels que per exemple destaca Juan Paredes “Txiki”. Aquests actes l’hi van suposar una dura crítica de la resta del món i fins i tot el Vaticà es mostrà molt crític amb el règim. Franco lluny de sentir penediment encara va tenir temps de fer una darrera aparició pública a la plaça Oriente de Madrid davant dels seus seguidors més fidels on va pronunciar un discurs típic i tòpic que lluny de col·locar el país en una posició de maduresa, l’allunyava encara més de les democràcies normals i feia retrocedir als dies després de la guerra civil. Finalment i després d’una llarga agonia la matinada del 20 de novembre, el “Caudillo” deixava per sempre el poder i sucumbia a l’edat i la malaltia. Tot i això havia deixat i molt ben lligat el seu llegat. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/IbTcTnxGjVo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;"><o:p> </o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Un xivarri que puja de to, fa tornar a <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> a la realitat del seu voltant. L’economat s’ha convertit en el centre neuràlgic de debat. Tota la colònia va plena de la mort de Franco i moltes dones i avis xafardegen a l’entorn de l’establiment. Un sentiment d’alleujament envaeix el cos de <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname>, però ràpidament un altre de contradicció l’hi arriba. Franco ha mort, per fi! Però per altre banda l’hi sap greu, ja que no pagarà per tot el que ha fet, i es planteja si els anys i la justícia restablirà tot i a tots els que van perdre la vida en les seves mans. És un pensament que no es pot treure del cap i que la preocupa realment, i sobretot, què passarà demà. Aquest país serà capaç de canviar de guia o per contra es mantindrà dins les traces marcades pel dictador. S’aixeca del banc i surt del local amb la mirada fixada a l’horitzó. Franco ha mort, la lluita per la recuperació de la memòria de tots aquells que reposen en una fossa no ha fet més que començar. Dins el seu cap pensa: “Mala nit Sr. Paco” </span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Foto1: Trobada de Franco amb Hitler.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Foto2: Últim discurs de Franco a la Plaza Oriente de Madrid</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Vídeo: Discurs d'Arias Navarro anunciant la mort de Franco.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/gxxkO9-EBkw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Arial; font-size: 14pt;">Música: </span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-7425780131873500182012-03-05T14:06:00.000+01:002012-03-05T14:06:15.793+01:00El darrer adéu.<div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Mig segle fa que pel món</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">vaig, camina que camina,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">per escabrós viarany</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">vora el gran riu de la vida.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Veig anar i veig venir</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">les ones rodoladisses:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">les que vénen duen flors</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">i alguna fulla marcida,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">mes les ones que se'n van</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">totes s'enduen ruïnes.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">De les que vénen damunt</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">quina vindrà per les mies?</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Una barca va pel riu</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">d'una riba a l'altra riba;</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">fa cara de segador</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">la barquera que la guia.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Qui es deixa embarcar, mai més</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">torna a sa terra nadiua,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">i es desperta a l'altre món</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">quan ha feta una dormida.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Barquereta del bon Déu,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">no em faces la cara trista:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">si tanmateix vens per mi,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">embarca'm tot de seguida;</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">lo desterro se'm fa llarg,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">cuita a dur-me a l'altra riba,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">que mos ullets tenen son</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">i el caminar m'afadiga.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(Jacint Verdaguer del llibre "Al cel")</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Dijous 6 de novembre de 1975. El silenci omple els carrers d’una colònia minera que ha perdut el seu ritme, el seu bategar constant de rutina. En algunes finestres, encara tremoloses aguanten unes petites flames d’espelma que la majoria de famílies mineres ha col·locat en senyal de record al llarg de la nit. La majoria d’elles s’han consumit amb el passar de les hores, algunes sembla que vulguin resistir-se a desaparèixer per sempre més. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El xiular d’una cafetera, un ratolí que correteja pel terra irregular de la cuina, el degotar d’una aixeta mal tancada, són els únics indicis de vida en un petit pis del carrer Porvenir. El Martí seu en una cadira aliè a tots aquests elements que trenquen amb el dolor en que està sumit l’habitatge. Per inèrcia i gairebé sense adonar-se’n acarona el pelatge suau del “Toc”, un llebrer que mig arrupit mira a l’horitzó amb tristesa. Són dies de silenci a la casa i a moltes cases mineres. <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">La Maria</st1:personname> totalment vestida de negre acaba de preparar l’esmorza per ella i pel seu fill. Un esmorzar que menjaran junts perquè toca, però la gana es va quedar dins de la mina aquell matí del 3 de novembre. El Manuel, després de lluitar moltes hores per la seva vida a l’hospital, es va rendir la matinada del 5 de novembre. El seu cos no va poder suportar més les cremades i les ferides de la mina i la seva ànima caminarà per sempre més al costat de 29 companys més, que com ell restaran lligats per sempre al carbó de vida i al carbó de mort.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Al sortir de casa, moltes altres famílies els esperen per emprendre junts el camí fins a Sant Salvador on en una gran esplanada s’ha preparat un altar de campanya i diferents cadires per rebre els polítics de torn i als familiars. El camí és estret i força dret. És un camí que la bona gent del nucli ha realitzat infinitat de cops, però segurament mai per un motiu tant dolorós com el que estan patint aquestes dies. Una corrua de gent caminen en silenci fent una processó de figures vestides de negre que de lluny arriben a semblar un sol ésser que en perfecció i en harmonia avancen a ritme lent però constant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Al arribar a l’esplanada una munió de gent l’omplen de punta a punta. Gent de tota la comarca i de les comarques veïnes s’han adreçat sense dubtar-ho fins al lloc. Molts dels assistents no tenien cap familiar a l’accident i n’hi tant sols els coneixien, però la feina de miner és tant respectada i sobretot les seves reivindicacions que fa que, una desgracia així la sentin com a pròpia encara que els seus oficis no tinguin res a veure amb el treball sota terra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-7YsuO355evc/T1SzZcWNIBI/AAAAAAAAANk/jACCZJbMDP4/s1600/postal8_.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="225" src="http://3.bp.blogspot.com/-7YsuO355evc/T1SzZcWNIBI/AAAAAAAAANk/jACCZJbMDP4/s320/postal8_.JPG" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">La missa solemne començà puntual a la una del migdia i estava oficiada per l’administrador apostòlic de la diòcesis de Solsona Monsenyor Martí Alanis acompanyat de tots els capellans de les diferents parròquies de les que formaven part els miners finats. A la cerimònia també s’havien acostat diferents representants del govern com el vicepresident tercer i ministre de treball el senyor Fernando Suarez, el ministre de industria el senyor Alfonso Alvarez Miranda, el ministre de relacions sindicals el senyor Alejandor Fernández Sordo, i un llarg etc. Paraules de consol i paraules d’espiritualitat omplen l’esplanada i els cors de les famílies més creients. Per moltes altres famílies són paraules buides de valor i que en cap cas podran alleujar el dolor que porten a dins i que el seu cor ha de suportar per sempre més. Al acabar la cerimònia oficial cada família empren el seu propi camí. El darrer adéu del pare, del marit i del fill. Serà un acte més íntim i rodejat de la gent que realment els coneix. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><st1:personname productid="La Maria" w:st="on"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">La Maria</span></st1:personname><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"> és la primera d’entrar al recinte del cementiri de Sant Corneli, un recinte rectangular flanquejat en forma de u per tres parets de nínxols. Les tombes més antigues són les que reposen sota la gespa que cobreix el terra. Com tot al nucli, el cementiri i els nínxols són propietat de l’empresa “Carbones de Berga SA”, així totes les famílies tenen molt clar que pertanyen a l’empresa tant en la vida comen la mort. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Poc a poc els familiars i amics més directes del Manuel van entrant al petit espai. El capellà del nucli, bon amic del propi finat, abandona les típiques paraules de qualsevol enterrament per parlar d’una manera clara i directe del Manuel. Són paraules que realment arriben a <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> i al Martí. Un calfred els hi recorre l’espina dorsal i unes llàgrimes cada cop més abundants ressegueixen les seves galtes. El mossèn després del record, comença a parlar sense embuts de responsabilitats i no dubta en parlar de l’empresa com a possible culpable de l’accident. Cal buscar respostes a una de les pitjors desgracies que han passat mai a les mines del Berguedà i com diu ell, cal buscar-les sense deixar de mirar a ningú! De fet a mesura que passaran els dies, el dolor deixarà pas a la indignació. Tots els miners començaran a demanar responsabilitats, fins i tot planejarà sobre l’ambient la possibilitat d’una gran mobilització per exigir-les. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-N0JH3gz41SM/T1Szx8zYh5I/AAAAAAAAANs/WKeO5jc548E/s1600/2165816619_dbbd730aed_b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-N0JH3gz41SM/T1Szx8zYh5I/AAAAAAAAANs/WKeO5jc548E/s320/2165816619_dbbd730aed_b.jpg" width="296" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Entre dos homes introduiran poc a poc el taüt dins del nínxol. El paleta amb delicadesa va col·locant els maons i amb el morter els va recobrint. És la darrera visió, el darrer moment en què <st1:personname productid="La Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> veurà la caixa on per sempre més reposarà el seu Manuel. Segurament és el pitjor moment. Per la ment no pot deixar de pensar què dura ha estat la seva vida. Un pare que mai va conèixer, un infància marcada per tots aquells que van guanyar i que l’hi feien la vida impossible, i ara tot això. Però ella és forta, sempre ho ha estat i les promeses fetes a un pare que no va conèixer mai encara són vigents. Seguirà endavant, pel seu fill i per tot el que encara espera viure de justícia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Poc a poc la gent va sortint del cementiri. Només el Martí es queda una mica endarrerit observant per darrer cop l’espai on reposa el seu pare. Ara sí, el darrer adéu ha arribat, s’acomiada d’ell amb tristesa però amb l’orgull d’haver tingut la sort de tenir un pare miner, que ho va donar tot per la seva família i per uns ideals de justícia social i de compromís de classe. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto1: Postal de Sant Salvador de la Vedella.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto2: Carrers desant Corneli.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Música: </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/km6Hg1eaKmA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Enllaç: <a href="http://hemeroteca.abcdesevilla.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1975/11/05/046.html">http://hemeroteca.abcdesevilla.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1975/11/05/046.html</a></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-53223021601818801122012-02-20T20:35:00.000+01:002018-03-25T11:15:04.108+02:00El dia més trist.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><i></i></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span lang="EN-GB" style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">Furgaven mina endins a pic i pala<o:p></o:p></span></i></div>
<i> </i><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">talps que no veien mai la llum del sol<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">per a trobar-hi l’alba, el pa dels fills,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">la joia de l’esposa, no la mort<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">Amo, ja tens el que volies: dues<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">mil tones de carbó diàries, aquesta<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">vegada amb la torna i tot, trenta cadàvers<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">com trenta crims, ja trossos de lignit <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">despresos de la volta entre tapàs,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">fòssils anònims, restes vegetals<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">podrides de fa segles sota terra.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">Ah, no ploreu, que amb tant guspireig d’ulls<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">provocaríeu el grisú de l’odi<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">i esclataria l’univers en flames!<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">Orfes i vidues cobraran a dojo<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">de mans del Déu-Estat, que en aquests casos<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">sol ésser generós, i sortiran<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">a la primera plana dels diaris<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">entre la Sara i el Sahara, entre <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">noves d’avui que l’endemà s’obliden,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">però qui respondrà quan cridin:-Pare?<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">(Mossèn Climent Forner)</span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Dilluns 3 de novembre de 1975. Un matí suau de tardor acarona els rostres dels primers vianants que transiten pels carrers de la colònia. La rutina ha tornat ha omplir les vides de les famílies mineres després de dos dies de festa per celebrar la diada de “Tot Sants”. Una festivitat d’un marcat caràcter religiós que al nucli es viu amb força intensitat. Un dia normal i corrent en la vida de totes les persones vinculades a la mina. Els homes a l’explotació a barallar-se amb el martell, amb la roca dura i la veta de carbó; les dones a la fabrica tèxtil Carme a complir amb el filat. Res, absolutament res, feia presagiar que el dia 3 de novembre quedaria marcat en vermell per sempre més en la memòria de tota una generació i la dels seus descendents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-nhxoQbL5T50/T0KexcpKxGI/AAAAAAAAANQ/VN5KSgkMtK4/s1600/lf_figols.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="224" src="https://4.bp.blogspot.com/-nhxoQbL5T50/T0KexcpKxGI/AAAAAAAAANQ/VN5KSgkMtK4/s320/lf_figols.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Eren més o menys dos quarts de nou del matí quan una insignificant espurna, una espurna carregada de maldat feia encendre una bossa de grisú que s’acumulava sense previ avís en una explotació de dos-cents cinquanta metres i de dotze graus d’inclinació de la mina Consolació. De cop i volta el sector de la mina explotava i es convertia en un infern de temperatures insuportables per la vida humana, segant a l’instant la vida de vint i set miners i deixant ferits a diversos més del torn del matí. En un primer moment la confusió arrela amb força a la ment de la resta de miners que treballaven en altres explotacions i dels que feinejaven a l’exterior de la mina. Molts d’ells havien vist l’ensorrament de l’any 1972 i es temien una cosa similar. La brigada de salvament acompanyats del grup de bombers ràpidament feia acte de presència i acompanyats d’altres miners s’obrien pas fins a l’interior sense massa dificultat. L’estructura de la mina estava intacta i en cap cas dificultava l’accés, cosa que sorprenia a molts d’ells i que a mesura que avançaven, començaven a veure que allò no era un ensorrament sinó quelcom pitjor. Els primers que van arribar a la zona afectada es van adonar ràpidament de que estaven davant d’una tragèdia de magnituds inimaginables. Cossos humans estesos per terra immòbils i sense roba. La roba s’havia fos sobre la pròpia pell, fent indistingible què era carn i què era sintètic. Per uns moments cap dels assistents al rescat són capaços de moure’s, paralitzats observen aquella estampa com el pitjor dels seus malsons. Tots sabien que el grisú era perillós, havien escoltat com els més vells parlaven d’alguns accidents i més en concret del de la Mina Clarà Espà de Saldes de l’any 1944, però cap d’ells havia assistit en directe a una cosa així. Poc a poc la responsabilitat torna a les seves ments i comencen a buscar supervivents sense aturador. La veritat és que són molt pocs i estan greument ferits. Les tasques d’extracció no són fàcils ja que les cremades són de consideració hi no tenen clar n’hi com col·locar-los en les lliteres. A l’exterior, la resta de miners facultatius esperen impacients, així com la primera gent que s’ha assabentat de la noticia. A mesura que l’estona passa la llista i el grup de treball accidentat comencen a estar més clars. Per qualsevol miner és un dels moments més durs. Familiars, amics i companys es troben entre ells. A més, arriba el moment de fer grups per anar a buscar les famílies dels miners que han patit l’accident. Un grup de tres miners acompanyats d’un enginyer són els que a peu arribaran fins a la fàbrica “Carme” on treballen moltes dones dels miners. El camí és curt però per aquells quatre homes es farà etern. Com explicar que el seu home, que el seu fill, que el seu xicot mai més tornarà a casa, mai més les tornarà abraçar amb aquells braços forts de tantes picades a la mina. Cada passa és un record, cada passa és una fiblada d’un sentiment indescriptible de dolor. Al arribar a la porta de la fabrica, algunes llàgrimes comencen a recorre les seves galtes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">A l’interior les dones absents de tot el que està apunt de succeir continuen filant. La Maria, en un teler a prop de la porta treballa mentre parla amb una companya, de cop i volta veu com l’encarregat de torn s’acosta cap al grup de dones acompanyat dels quatre homes. En aquell moment un calfred omple el seu cos. Totes les dones són conscients del que succeeix. Són els pitjors moments: la incertesa, la confusió, la por de no saber si el seu estimat estarà bé o no. Són sense cap mena de dubte els pitjors moments d’una tragèdia. Poc a poc el grup de miners van parlant amb les dones afectades i se les emporten cap a la mina de la Consolació. La Maria amb els ulls plorosos marxa en una fila de dones on el silenci omple el trajecte. El Manuel, el seu Manuel treballava en aquell torn, són moments d’una buidor absoluta, i el no saber si està viu, si està mort, si el podrà tornar acaronar, l’enfonsa en la més profunda desesperació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Q4uhcknsDqI/T0KeyRzIrJI/AAAAAAAAANY/SaPGL63jF3o/s1600/mina030.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://2.bp.blogspot.com/-Q4uhcknsDqI/T0KeyRzIrJI/AAAAAAAAANY/SaPGL63jF3o/s320/mina030.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">En arribar a la boca mina de la Consolació l’estampa és indescriptible. Homes asseguts a terra amb el rostre desencaixat, facultatius de mina desfets per la tragèdia. Poc a poc els primers ferits surten amb llitera i amb rapidesa són carregats a l’ambulància. És el cas del Manuel, per un moment l’esperança de la Maria torna a créixer, però només per un moment ja que la gravetat de les ferides, fan preveure el pitjor. Per ella l’espectacle de la boca mina s’ha acabat, però per a molts no ha fet res més que començar. La resta de cossos van sortint de les entranyes de la terra coberts per mantes i provocant un dolor unànime. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">El balanç definitiu és de vint-i-set miners morts a l’instant i de tres més en els dies següents a l’hospital així com diversos ferits. L’accident més greu de la història de les mines del Berguedà ha finalitzat, però no les seves repercussions. Els trenta miners morts a la mina Consolació reposaran per sempre al costat del carbó que tanta vida els havia donat i al costat del grisú que aliè a tot mal els havia segat la vida. Per molts, després d’allò, la mina no serà igual, per molts la vida no serà igual, però el record de tots aquells que van perdre la vida per donar el pa als seus mai s’esborrarà de la memòria de tota la gent del Berguedà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto 1: Miners sortint de la mina Consolació amb un dels companys morts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto 2; Familiars de les víctimes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Música: </span></div>
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/xOtUuPW-s1A?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-36608274236342712192012-02-07T20:47:00.000+01:002018-03-25T11:18:33.696+02:00La nit més llarga!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-stapbMex-OA/TzF1JSZVkcI/AAAAAAAAAM0/xi5zDcoVBq0/s1600/salvador.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-stapbMex-OA/TzF1JSZVkcI/AAAAAAAAAM0/xi5zDcoVBq0/s200/salvador.jpg" width="188" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Nit de l’1 de març de 1974. Una onada de fred acompanyada d’una llevantada ha provocat una important nevada a tota la conca minera que dificulta amb escreix el bon esdevenir de la seva gent. La foscor i el silenci de la fosca nit només el trenca el bordar d’un gos llunyà que aliè al descans de les persones empenta per la neu un petit gatet que poruc corre com un boig. Malgrat el fred i la neu avui a casa de <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> i el Manuel un grup de miners i d’amics s’han reunit al costat de l’estufa per debatre. Avui serà una nit llarga i tensa. Estan davant de l’imminent ajusticiament d’un jove anomenat Salvador i entre els sindicats s’està parlant d’emprendre accions contra la darrera injustícia del règim. La reunió és clandestina però necessària i s’ha de decidir què fer si el govern no fa marxa enrere. Les hores passen i la decisió s’ha de prendre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Salvador Puig Antich va ser detingut el 25 de setembre 1973 en el bar el Funicular després d’una primera batussa. Salvador en companyia de Xavier Garriga van ser introduïts en el portal número 70 del carrer Girona, allà els cops i els fets es varen succeir. Salvador que anava armat va treure l’arma i va disparar dos trets. Els policies que estaven allà, els inspectors Bocigas i Santorum i el subinspector Anguas també van desenfundar resultant mort el darrer per més de dos trets i també ferit de gravetat en Salvador. Després de les cures pertinents i els posterior empresonament a <st1:personname productid="la Model" w:st="on">la Model</st1:personname> de Barcelona, Salvador va ser acusat d’homicidi i condemnat a dues penes de mort. Altres dels seus companys com Josep Lluís Pons va ser condemnat a diversos anys de presó. A partir de la sentència començava un autèntic compte enrere per la seva família, advocats, organitzacions i els MIL (el grup del qual formava part). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-7oLyxJ7WHBM/TzF1LiHsbUI/AAAAAAAAANA/ENdeZDOKLBw/s1600/1236006409960_f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-7oLyxJ7WHBM/TzF1LiHsbUI/AAAAAAAAANA/ENdeZDOKLBw/s320/1236006409960_f.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Salvador sempre havia estat un noi actiu i amb una ideologia forta però arran del maig francès de 1968 és quan realment es va plantejar la lluita armada com a tal. Primer va militar a Comissions Obreres i va formar part del Comitè d’estudiants de l’institut Maragall. La seva ideologia va anar derivant cap a l’anarquisme rebutjant qualsevol dirigisme i jerarquia. Així, un cop llicenciat del servei militar que va fer a Eivissa va entrar a formar part del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament). Ideològicament rebutjaven qualsevol direcció de qualsevol partit i consideraven la lluita armada com una eina per alliberar la classe obrera del capitalisme. Creien amb el comunisme de consell i amb el situacionisme com alternatives al marxisme – leninisme clàssic. El grup estava format per joves de la classe mitja barcelonina com Oriol Solé Sugranyes, Santi Soler Amigó , Josep Lluís Pons Llovet, etc. També formaven part del grup alguns joves llibertaris francesos com Jean Marc Rouillan. La primera acció es va produir el febrer de 1971 i va consistir en atracar una sucursal d’un banc. A partir d’aquest moment aquest tipus d’acció es va convertir en una tònica del grup. Amb els diners s’editaven les publicacions clandestines del MIL així com es finançaven els comitès de vaga i s’ajudava als obrers que patien represàlies. Al principi tot anava bé i cada atracament es convertia en un joc de nens, ningú s’interposava entre ells i els diners, però poc a poc la sort va anar canviant i la policia reduïa el cercle fins aconseguir detenir primer a Oriol Solé i Josep Lluís Pons al intentar creuar França el de setembre de 1973. El 25 de setembre es produïa la detenció de Salvador Puig Antich. A partir d’aquí i sobretot després de ser condemnat a pena de mort, la seva vida es va centrar en intentar frenar aquesta sentència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">El compte enrere estava engegat, la seva família i el bufet d’advocats que el representava va fer mans i mànigues per fer canviar la situació. Van parlar amb ambaixadors, diputats, amb el Vaticà, es van fer mobilitzacions, fins i tot els seus companys en llibertat van planejar un intent de fuga que mai es va poder dur a terme. Sigui com sigui el govern franquista no feia marxa endarrere i la bomba a Carrero Blanco encara va empitjorar les coses provocant en el règim un estat de venjança que s’emportaria a tot i a tothom que li suposés un problema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-KpRSNT5G-ao/TzF1Kmgfv4I/AAAAAAAAAM4/3j7mjsAgZuQ/s1600/salvador_antig_puich.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-KpRSNT5G-ao/TzF1Kmgfv4I/AAAAAAAAAM4/3j7mjsAgZuQ/s400/salvador_antig_puich.jpg" width="203" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Així, la matinada del 2 de març de 1974 es va convertir en tensa i desesperada, no només per als més propers sinó per a moltes famílies que veien incrèdules com el govern estava apunt de cometre una darrera injustícia. El perdó o la commutació de pena no va arribar i, a les 9,40 del 2 de març de 1974 Salvador Puig Antich va ser assassinat a “garrot vil” en una petita cel·la de la presó Model de Barcelona. El seu cos reposa al cementiri de Montjuïc a l’espera de que el seu cas sigui reobert i jutjat de nou, com a mínim per intentar impartir justícia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">A Sant Corneli el matí es desperta fred i trist. Una petita capa de boira omple tots el racons en senyal de tristesa. El miners que s’havien reunit a casa del Manuel i <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> ja han marxat cap a la mina amb la decisió de parar la producció durant una bona estona en senyal de protesta. No és un acte que serveixi per a molt però la profunda sensació d’injustícia és tant gran que no es volen quedar creuats de braços. Per uns moments aquell règim caduc i obsolet sembla que mai acabarà i que les vides de moltes persones tornaran a estar marcades per la derrota. Les ganes de lluitar per un moment es perden però el miner és una espècie forta i malgrat tot, avui encara no toca rendir-se, avui tocarà seguir lluitant i sobretot unint els llaços de tota la classe obrera. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto1: Salvador Puig Antich.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto2: Salvador Puig Antich.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Foto3: Escrit recordant la mort de Salvador.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/7Gzsv-PK0cY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Música: Margalida Joan Isaac <o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-69736450451090088322012-01-25T10:39:00.000+01:002012-01-25T10:39:41.776+01:00El salt de l'ogre<i> La ejecución en sí tenía un alcance y unos objetivos clarísimos. A partir de 1951 Carrero ocupó prácticamente la jefatura del Gobierno en el Régimen. Carrero simbolizaba mejor que nadie la figura del «franquismo puro». Por otra parte, llegó a ser insustituible por su experiencia y capacidad de maniobra y porque nadie lograba como él mantener el equilibrio interno del franquismo […]. (Declaracions d'un dels membres del comando d'ETA implicat en el cop contra Carrero Blanco).</i><br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="http://img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt;
mso-para-margin:0pt;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-w9cZ1X_a_EY/Tx_KqrxYEJI/AAAAAAAAAMU/fHt8q_86njo/s1600/Carreroblanco1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-w9cZ1X_a_EY/Tx_KqrxYEJI/AAAAAAAAAMU/fHt8q_86njo/s200/Carreroblanco1.jpg" width="138" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">Dilluns 24 de desembre de 1973. Malgrat el fred que omple la colònia minera de Sant Corneli els seus carrers estan plens de vida i de presses. Les dones que ja fa unes hores que han acomiadat els seus respectius miners s’afanyen a enllestir les tasques domèstiques més imprescindibles i amb corredisses s’acosten fins a la carnisseria i l’economat per fer les darreres compres pel sopar d’avui i pel dinar de Nadal de demà. També ha donat la casualitat que avui els nens tenen festa de l’escola, la qual cosa implica que la compra que normalment es fa amb calma avui sigui una mica més complicada, pel fet de tenir uns petits corcons impacients de poder cagar el tió al vespre. La Maria, amb un nen de deu anys que tot l’hi crea curiositat surt del petit habitacle miner. De nou la seva panxa delata el que ja és un secret a veus, espera el seu segon fill. Al arribar a l’economat la senyora Antònia, una dona d’uns cinquanta tres anys i extremadament xafardera, obsequia al Martí amb una regalèssia d’aquelles de rosegar i rosegar. L’economat és un espai que sembla que s’ha quedat aturat en el temps. El mostrador, les parets, els prestatges, són els mateixos que fa una pila d’anys. Són de color girs, tot i que l’edat els ha anat despintant. Ràpidament la conversa entre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les dones comença aflorar amb temes banals però poc a poc aquesta conversa es va reconduint cap al tema del moment, l’assassinat del president del govern Carrero Blanco, el dijous 20 de desembre. La majoria de dones no volen donar la seva opinió per por encara a una repressió d’un règim al límit de la seva decadència. Però de cop i volta la Maria sense cap mena de vergonya deixa anar “a mi no em fa cap pena!”. Algunes de les dones es mostren cor preses, però sobretot el petit Martí que no té massa consciencia de res l’hi sorprèn com la seva mare pot dir tal cosa. En aquell moment el nen es comença a preguntar internament “-però qui era aquest tal Carrero Blanco? I sobretot que ha fet per què l’hi passes això?”</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;">Luis Carrero Blanco va néixer a Santoña un petit poble de Cantabria l’any 1904. A l’esclatar la Guerra civil va haver de refugiar-se al consolat de Mèxic i de França per tal de no ser afusellat per les milícies republicanes. L’any 1937 va aconseguir creuar a la zona colpista i amb la graduació de capità es va posar al càrrec del “Destructor de Huesca” un vaixell inaugurat l’any 1914 i que ja havia participat a la Primera Guerra Mundial a Itàlia. Un cop finalitzada la guerra va passar a formar part del govern. L’any 1940 va redactar un informe intern recomanant la neutralitat espanyola en la Segona Guerra Mundial ( cal recordar que tampoc tenia moltes opcions al tractar-se d’un país devastat per la seva pròpia guerra civil). Aquest fet l’hi va suposar un gran reconeixement per part del general Franco que el va introduir dins el seu cercle de confiança. L’any 1941 va ser nomenat subsecretari, l’any 1951 ministre de la presidència i l’any 1967 vicepresident. A mesura que passaven els anys el seu pes específic en el partit anava pujant així com la seva influència. Sempre s’ha atribuït a la seva persona l’arraconament del sector falangista en el govern així com la successió monàrquica de Juan Carles. De totes formes el què sí que estava clar i més després de que al juny de 1973 fos declarat president del govern, que ell havia de ser el continuador del franquisme després de la mort de Franco. Però tots els plans del franquisme es van truncar el 20 de desembre de 1973 quan ETA decidia acabar amb la seva vida. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-9EluMae8744/Tx_KsAnPBaI/AAAAAAAAAMc/0FOQcnjFtvo/s1600/asesinato-carrero-blanco.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="208" src="http://3.bp.blogspot.com/-9EluMae8744/Tx_KsAnPBaI/AAAAAAAAAMc/0FOQcnjFtvo/s320/asesinato-carrero-blanco.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;">Era un matí fred de desembre a Madrid quan a les primeres hores un terrabastall sorprenia a la gent que estava pel voltant del carrer Claudio Coello. En un primer moment la confusió i la por a una explosió de gas omplia el cor de tots els veïns de la zona però poc a poc s’adonaven de que allò havia estat una bomba. Tota la operació “Ogro” com va ser batejada per ETA, havia començat un temps abans quan membres d’ETA s’havien desplaçat fins a Madrid llogant un semi-subterrani al bloc número 104 del carrer Claudio Coello. Durant dies van estar furgant sota terra fins aconseguir crear un túnel subterrani fins ben bé al mig del carrer. Allà van col·locar cent quilograms de Goma-2 i després d’un estudi exhaustiu dels moviments del president del govern van decidir que seria el matí del 20 de desembre de 1973. Així que aquell matí fred ETA acabava amb la vida d’un dels homes forts del franquisme i així posava traves evidents a la seva continuïtat. Alguns ràpidament van relacionar al govern Nord – Americà per estar molt pròxim a la seva ambaixada però aquest és un fet que mai s’ha pogut demostrar. De totes formes el govern americà havia tingut alguns problemes amb Carrero Blanco per negar-se a la utilització de les bases americanes per la denominada Guerra del Yom Kipur. També algun testimoni havia parlat d’un home amb gavardina blanca donant els horaris del president de govern. El que està clar és que estem davant d’un dels cops més ben planejats contra la dictadura. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-aKzsxdx2S0Y/Tx_Ku8_d22I/AAAAAAAAAMk/J1Q_KNIZd34/s1600/ETA_extorsion.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-aKzsxdx2S0Y/Tx_Ku8_d22I/AAAAAAAAAMk/J1Q_KNIZd34/s320/ETA_extorsion.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;">La resposta del govern no es va fer esperar i per no variar la seva costum va ser contundent i sense mesura. Cal recordar que a la Model de Barcelona un jove esperava que el govern rectifiques i l’hi commutés la pena de mort per una de menys contundent. Aquest jove s’anomenava Salvador Puig Antich i aquella bomba del carrer Coello de Madrid segurament l’hi va fer més mal que bé. Sigui com sigui aquell 20 de desembre el cotxe del president del govern saltava pels aires així com les esperances de molts franquistes de veure el règim sobrevivint a Franco.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;">El petit Martí surt de l’economat perseguint un gat que tranquil·lament mandrejava al costat de la vella estufa de carbó de l’establiment. Les compres finalitzen, ara toca tornar cap a casa a preparar el tiberi bo de la nit. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">Foto1. Carrero Blanco.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">Foto2. L'estat en que va quedar el carrer Claudio Coello després de l'explosió.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">Foto3. Anagrama Euskadi Ta Askatasuna.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/dHRrRrO7jvc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">Música:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"><br />
</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-3475610512008480572012-01-11T23:59:00.000+01:002012-01-11T23:59:53.579+01:00Entre pedres i carbó.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><i>"En la planta catorze en el pozo minero, en la tarde amarilla tres hombres no volvieron, hay sirenas lamentos, acompasados aies a la boca del pozo.</i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><i><br />
</i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><i>Dos mujeres de luto anelando dos cuerpos y una madre que rumía en silencio es el tercero" (Fragment de la cançó "En la planta 14" Víctor Manuel)" </i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Nit del 10 de juliol de 1972. És una vesprada suau a la conca minera de Fígols. Moltes famílies aprofiten aquestes hores de temperatures més benvolents per compartir converses a peu de carrer amb amics i veïns. També és el moment en què a moltes cases les dones, les mares i els fills acomiaden al miner del torn de nit. És un torn rotatiu que està una mica més ben pagat per tractar-se d’unes hores de foscor. Com cada nit, els miners es canvien als vestidors de davant de la boca de la consolació i al toc de sirena s’endinsen en un tren elèctric fins les entranyes de la terra. Malgrat ser una feina perillosa, la rutina i la monotonia ha fet oblidar a molts, que treballen sota tones i tones de roca i que qualsevol petita casualitat els hi pot canviar la vida per sempre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-oQuizyFZGpE/Tw3ghNdm3qI/AAAAAAAAAMI/JvkfTt_rxu4/s1600/5228252953_127bebd623.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-oQuizyFZGpE/Tw3ghNdm3qI/AAAAAAAAAMI/JvkfTt_rxu4/s320/5228252953_127bebd623.jpg" width="231" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">La jornada transcorria amb normalitat i amb els sorolls habituals d’una mina cada cop més mecanitzada, fins que un soroll inesperat irromp sobre els miners de l’explotació número cinc. De cop i volta uns espetecs i una mena de trons inunden la galeria. Sense temps de reacció els miners queden atrapats sota tones i tones de runa. A fora escenes de pànic omplen els cors de la resta de miners. A l’interior de la terra un miner desorientat comença a sentir crits de dolor i de desesperació. Poc a poc deixa de banda l’estat inconscient per adonar-se realment de la seva situació. Un munt de pedres, carbó i ferro el separen de la llibertat i sense espai per moure’s comença a preguntar-se si la petita bossa d’aire que l’envolta serà suficient per sobreviure. Cada cop més, la cama l’hi comença a fer un dolor insuportable, i creu que la té trencada. En un acte reflex crida demanant ajuda. En un primer moment no rep resposta però al cap d’uns minuts una veu tènue és comunica amb ell. És un altre dels companys soterrats, però n’hi rastre dels equips de salvament. Els moments d’angoixa i desesperació van deixant pas a la resignació i al conformisme. La seva vida l’hi recorre la ment. Pensa en els pares, en la seva jove esposa que espera en breu el seu primer fill. S’imagina ensumant-l’hi els cabells, abraçant-la, acaronant-la i com amb només una mirada seva el fa sentir petit i ple de por de perdre-la. Sense voler, una llàgrima s’escapa del seu llagrimer imaginat tot el què la seva mort suposaria a la seva família. De cop i volta el seu estat d’ànim torna a ser de lluita, ell mateix s’auto-convenç que ha de resistir, que ha de sobreviure. Són moments d’optimisme, creu que l’equip de salvament deu estar apunt d’accedir fins on es troben soterrats i que aviat tot aquest malson només quedarà amb això, un malson. Però les hores van passant i ràpidament el miner va perdent la noció del temps, no sap si porta nomes poques hores o si per contra les hores sota terra superen la desena. Cada cop al petit habitacle que l’envolta hi ha més pols i la respiració es dificulta amb cada nou glop d’oxigen. En aquest moment torna l’ansietat per por a la mort, que veu de forma imminent. Després de molta estona i malgrat el dolor, el miner s’adorm en un somni prim, fàcil de trencar i que amb cada nou espetec de la mina el cor l’hi dona un sobresalt. Definitivament el miner restarà en aquest estat de somnolència i un pèl evadit de la realitat fins que la mort el porti o les brigades de salvament el trobin. A partir d’ara el destí del miner atrapat només està en mans de la seva capacitat de resistència. De que els seus pulmons siguin capaços d’administrar amb saviesa el poc aire que resta al petit habitacle i que el seu cor aguanti el bombeig de sang.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Després de innumerables hores atrapat, el miner escolta com una veu el crida i gairebé sense poder obrir els ulls veu com una llum brillant l’inunda les pupil·les. Passa una bona estona abans no serà conscient de que la brigada de salvament ha arribat fins a ell. Unes llàgrimes l’hi acaronen les galtes, que amb dificultat van arrencant la pols enganxada a la pell. Finalment el seu malson de sota terra ha acabat, després de dos dies atrapat sota tones i tones de pedra i carbó ara la lluita per la vida que durant uns dies continuarà a l’hospital. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-bFs_g4CG7ZU/Tw3ggJZR1nI/AAAAAAAAAMA/HGAENh3qBsI/s1600/5225609901_43627bc342.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="http://2.bp.blogspot.com/-bFs_g4CG7ZU/Tw3ggJZR1nI/AAAAAAAAAMA/HGAENh3qBsI/s320/5225609901_43627bc342.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Al sortir amb la llitera, per la boca mina veu com el sol omple tots els racons de la vall, un sol que resulta insuportable per uns ulls que porten convivint masses hores amb la foscor absoluta. Entre el munt de gent que s’acumula al seu voltant, una veu l’hi resulta familiar i sense poder aturar veu com la seva dona plora de felicitat. Malgrat tot el patiment sembla que aquest cop la sort l’acompanyarà i que la podrà tornar abraçar. Altres companys seus no seguiran la mateixa sort i la seva sang restarà per sempre més a l’explotació número cinc de la mina Consolació. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto1: Joan Rodríguez amb la seva família. (Una família de Sant Cornèli).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Foto2: Entrada a la Mina Consolació.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Música: Eduard Canimas "Em trenco"</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/DOmwSdvhq2o?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;"><br />
</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-84829801326724482132011-12-07T13:24:00.000+01:002011-12-07T13:24:14.015+01:00Lignit de vida, lignit de mort.<div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><span a="undefined" c="4" closure_uid_sode6h="183" id="result_box" lang="fr" rc="null"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><span class="hps" closure_uid_sode6h="161" rc="null">"La mort ne</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="162" rc="null">nous dépouiller de</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="163" rc="null">leurs proches.</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="164" rc="null">Au lieu de cela</span><span closure_uid_sode6h="165" rc="null">,</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="166" rc="null">nous les gardons</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="167" rc="null">et nous</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="168" rc="null">immortalisé</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="169" rc="null">dans la mémoire</span><span closure_uid_sode6h="170" rc="null">.</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="171" rc="null">Vie elle-même</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="172" rc="null">nous prive</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="173" rc="null">de nombreuses fois</span> <span class="hps" closure_uid_sode6h="174" rc="null">pour toutes."</span></em></span></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><span a="undefined" c="4" closure_uid_sode6h="183" lang="fr" rc="null"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><span class="hps" closure_uid_sode6h="174" rc="null">(François Mauriac)</span></em></span></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Dimarts 11 de juliol de 1972. El matí es desperta càlid i trist, la notícia ja inunda tota la conca minera de Fígols de punta a punta. Aquesta nit, la mina s’ha ensorrat atrapant gelosament al seu interior a nou miners del torn de nit. La Maria, com la resta de gent, s’ha desplaçat fins a la boca de la mina “Consolació” on s’ha produït el fatídic accident. En arribar, veu la imatge habitual d’una boca de mina fosca i humida que tants esforços ha costat d’obrir i que tants diners ha donat als empresaris. En un primer moment, les notícies són confoses, no està massa clar què ha passat ni quin són els miners implicats en l’accident. La resta de miners dels tres torns estan a l’interior per treballar en les tasques de rescat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">A fora, les primeres escenes de dolor comencen a aflorar, algunes informacions falses fan que algunes dones es desmaïn deixant pas al caos i a les situacions d’angoixa. A l’interior el panorama es vén diferent. Els miners, acompanyats dels serveis sanitaris i d’alguns membres de la benemèrita, s’han obert pas fins a l’explotació número cinc on s’ha produït l’esfondrament. El panorama que es troben és d’una magnitud considerable i de difícil solució, malgrat tot, saben que han d’actuar el més ràpid possible desobeïnt les ordres d’alguns facultatius que recomanen anar poc a poc per evitar un segon ensorrament. Un munt de roques de carbó i de ferros s’entrelliguen entre sí dificultant la utilització de maquinària i obligant als miners a treballar pràcticament amb les seves pròpies mans. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">El Manuel ha començat la laboriosa tasca de retirar, pedra a pedra, la brossa caiguda del sostre i, així, amb pas lent però ferm, avançar en la recerca dels companys. La noció del temps va desapareixent poc a poc i l’aire, cada cop més carregat per l’absència de ventilació degut al conducte cedit amb el sostre, obliga els miners a treballar en un estat gairebé d’inconsciència i, a estones, de mareig.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-_qi07f1iE48/Tt9T3tcdtyI/AAAAAAAAALg/Q8l8O0culFk/s1600/MINAS_%257E1.JPG+consolacio" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="232px" mda="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-_qi07f1iE48/Tt9T3tcdtyI/AAAAAAAAALg/Q8l8O0culFk/s320/MINAS_%257E1.JPG+consolacio" width="320px" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Poc a poc la conca minera es va quedant a les fosques donant pas a la nit, però tot i això, cap de les persones congregades a les portes de la mina es mou del seu davant. Els primers voluntaris comencen a preparar una mica de menjar i duen algunes flassades per passar la nit al ras. La nit d’estiu els acarona suaument el rostre, però són molt pocs els que se n’adonen que un cel estrellat immens sembla cobrir-los en senyal d’ànim. Alguns dels miners que porten hores lluitant contra les pedres i el temps surten a l’exterior a recobrar una mica les forces, al cap de poc tornen de nou cap a les entranyes de la terra. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Gairebé sense adonar-se’n, el matí torna a omplir tota <personname productid="la vall. Encara" w:st="on">la vall. Encara</personname> no se sap res dels atrapats, però alguns dels noms ja comencen a ressonar amb molta prudència per no exaltar emocions. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">A l’interior, la lluita segueix constant i, a pic i puntona com havien fet els seus avis, avancen cap a la tragèdia que a cada hora que passa es fa més evident. No serà fins ben entrat el matí que els esforços comencen a donar fruit i els efectius de salvament troben els primers miners sepultats. Són moments d’alegria i d’esperança perquè el primer miner és viu. Per uns moments creuen que tots apareixeran amb vida i que l’accident es podrà recordar amb tots els companys. Però la mina no dóna concessions, et dóna el carbó tant preuat que et permet portar el pa a taula per als teus fills, però és dura i cruel; per una banda et dóna la vida i per altra, te la pren, tancant així un pacte ancestral entre mina i miner. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">El primer company mort apareix tornant en dolor i llàgrimes el trist treball dels companys que amb esforç segueixen traient runa. A fora, els serveis sanitaris i <personname productid="la Guàrdia Civil" w:st="on">la Guàrdia Civil</personname> fan un cordó de seguretat per evitar que els familiars s’amunteguin a la boca de la mina per veure els primers rescatats i els primers morts. La tensió es podria tallar amb un ganivet i ràpidament la primera família devastada pel dolor de la mort s’enfonsa en la més profunda desesperació. Per a ells, la llarga agonia de l’espera ha acabat, per a les altres famílies aquest fet no ha fet res més que accentuar-la.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-UiAn7ZjD45I/Tt9UGmu1faI/AAAAAAAAALo/Pa1Z9-Zpb_Q/s1600/1435028g+sant+josep.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240px" mda="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-UiAn7ZjD45I/Tt9UGmu1faI/AAAAAAAAALo/Pa1Z9-Zpb_Q/s320/1435028g+sant+josep.jpg" width="320px" /></a><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Passa a passa els miners, esgotats, van traient els companys atrapats fins ben entrada la tarda en què el darrer cos serà rescatat de les entranyes de <personname productid="la terra. El" w:st="on">la terra. El</personname> balanç del dramàtic accident va ser de nou miners atrapats, dels quals dos es creu que van morir a l’acte i els altres set van ser hospitalitzats. En els dies posteriors dos miners més perdien la vida a l'hospital. Un balanç massa dur per una gent acostumada a l’esforç i al treball, però no avesada a la mort.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Poc a poc la colònia minera es va enfosquint. La nit del 12 de juliol ha arribat, torna a ser una nit càlida i plàcida, però avui ningú no passeja pels corriols ni ningú fa conversa a les portes de les cases. Avui tots es recullen a casa sense ganes de res, a les mines sempre és present la mort, però ningú està preparat per a ella i menys per la mort de persones joves que només tenen el desig de tirar endavant una família amb l’esforç i <personname productid="la suor. Avui" w:st="on">la suor. Avui</personname>, algunes finestres de la colònia lluiran unes espelmes que faran llum tota la nit per fer companyia a les ànimes dels miners morts que per sempre més reposaran al costat del carbó, del pic i del martell. Per sempre més les seves vides, les seves històries, formaran part de la mina.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Foto1: Mina Consolació.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Foto2: Sortida de la mina Sant Josep.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">Enllaç: </span></span><a href="http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1933/03/12/040.html">Retall de diari de l'ABC</a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;">Vídeo: "EN LA PLANTA 14 (Víctor Manuel)"</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/dsxI1Rauw48?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-82779251636409099702011-11-08T15:50:00.000+01:002020-04-15T19:50:47.480+02:00Pantalons de campana, cabells llargs i sotanes.<div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;"><em>"Un pueblo puede tener piedras, garrotes, pistolas o cañones; aún así, si no tiene libros esta completamente desarmado."</em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">Dijous 28 d’abril de 1966. La forta pluja inunda la dolça vesprada i obliga les famílies mineres a reunir-se a les cuines econòmiques com havien fet generació rere generació. En els últims dies, les temperatures havien estat molt bones i els passejos al capvespre eren ja molt freqüents, però l’aigua d’avui a fet canviar la rutina.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">Són estones de converses a l’entorn de la ràdio o de les televisions dels més adinerats. A casa dels Caballol, el petit Martí s’entretén corrent pel terra irregular de la petita vivenda. Mentrestant, els adults allarguen les converses amb aquell bon cafè que prepara la cafetera<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’alumini envellida de la Margarida que havia heretat de la seva mare. Són dies de converses exaltades sobre la mina i les noves reclamacions, però sobretot són dies de converses sobre els moviments socials del món, de Barcelona i altre cop , com no, de la repressió estúpida d’un règim que es manté impassible davant qualsevol mena de retret a la seva manera de fer. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0pt; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-7WUxNn5OVMw/Trk_cAPQjUI/AAAAAAAAALQ/DeA38vBXhrw/s1600/images-1.jpeg+hipi" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ida="true" src="https://2.bp.blogspot.com/-7WUxNn5OVMw/Trk_cAPQjUI/AAAAAAAAALQ/DeA38vBXhrw/s1600/images-1.jpeg+hipi" /></a><span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">Al món, el moviment <i>hippie</i> nascut a principis de la dècada dels <metricconverter productid="60, ha" w:st="on">60, ha</metricconverter> començat una oposició pacífica, però sense aturador contra la política dels Estats Units i la seva intervenció a la guerra del Vietnam. Una guerra a l’altre punta del món i que molt poca gent entén perquè hi participa. Paral·lelament al moviment hippie, molts intel·lectuals de diferents disciplines també han començat a mostrar el seu desacord amb la participació a la guerra, com per exemple un jove anomenat Martin Scorssesse, que realitzà un any després un curt anomenat “The Big Shave” com a protesta per la mort de joves en una guerra estúpida i d’una forma estúpida. Són anys de moviments massius de joves en contra d’uns dirigents a qui veuen caducs i envellits i allunyats dels seus ideals.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">Mentrestant, a la Península, el règim franquista continua la seva política de mà dura i de fer veure que la gent viu en una societat idíl·lica. Però poc a poc l’oposició al règim és cada cop més evident i ja ho fa a cara descoberta. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-XYjIEa8KAGQ/Trk_VjMTaGI/AAAAAAAAAK8/IV0ceVqH4J8/s1600/Caputxinada1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="304" ida="true" src="https://4.bp.blogspot.com/-XYjIEa8KAGQ/Trk_VjMTaGI/AAAAAAAAAK8/IV0ceVqH4J8/s320/Caputxinada1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">El 26 d’abril un grup massiu d’estudiants es reuneix a la Universitat de Barcelona per celebrar una assemblea. El llavors rector Francisco García Valdecasas va demanar ajuda a la policia que al dia següent clausurà la Universitat i detingué a diferents estudiants. Tot aquest clima d’assemblees es produí com a conseqüència de la que és va realitzar del sis a l’onze de març al convent dels Caputxins de Sarrià pel sindicat democràtic d’estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). A la reunió hi van assistir trenta tres intel·lectuals, cinc cents estudiants, dos sacerdots, tres observadors internacionals, i set periodistes entre els quals es trobava l’holandès Robert Stephen Bosschart. Aquesta assemblea va acabar tenint una gran repercussió a nivell internacional i fins i tot la censura informativa va tenir greus problemes per tapar-la. És per aquest motiu que el règim no volia ni podia permetre cap altre intent similar de reunió. Així, la policia actuà de forma ràpida i contundent en l’intent de reunió a l’interior de la Universitat de Barcelona. Amb el què no contava el règim era que, aquest cop, les protestes serien evidents i de persones que mai s’haurien imaginat. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">Aviat, quatre sacerdots es reuniren a la catedral de Barcelona per redactar una carta de protesta dirigida al comandant de <personname productid="la “Brigada" w:st="on">la “Brigada</personname> de Investigación Política”, on demanaven que amb els detinguts se’ls atorgués un tracte de “Pacem in Terris”. Poc després, nombrosos grups de sacerdots amb sotana es dirigiren a <personname productid="la “Jefatura" w:st="on">la “Jefatura</personname> de policia” amb l’exigència de parlar amb Juan Creix. La festa va acabar amb la negativa de la policia i amb la resistència dels capellans a marxar. La imatge es va produir quan la policia va rebre l’ordre de carregar i els carrers de Barcelona es van omplir de capellans amb sotana perseguits per <personname productid="la policia. Fins" w:st="on">la policia. Fins</personname> i tot el “The New York Times “ se’n va fer ressò, deixant en una evidència mundial el règim del general Franco que, aliè a tota crítica, mantenia amb mà de ferro la dictadura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4A9H5balz6k/Trk_WPCvmgI/AAAAAAAAALE/auRtgZzr0BU/s1600/fotofisicas+grisos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" ida="true" src="https://1.bp.blogspot.com/-4A9H5balz6k/Trk_WPCvmgI/AAAAAAAAALE/auRtgZzr0BU/s320/fotofisicas+grisos.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">Aquests dos moviments estudiantils no varen ser res més que el primer germen revolucionari que, poc a poc, va anar aflorant a l’entorn de les facultats. A mesura que els anys van anar passant, es van anar fent més evidents i més constants, demostrant al règim i al món que les coses amb tenacitat, esforç i sacrifici es podien aconseguir. Molts van caure en el camí de la llibertat, però gràcies al seu sacrifici molts d’altres van continuar la lluita fins al final.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">La Maria, que escoltava atentament els fets ocorreguts a Barcelona no podia dissimular un somriure de felicitat. Poc a poc la societat començava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a plantar cara a aquells que li van prendre el pare i ,en aquest moments, començava a ser conscient que els senyors de Franco podien aguantar més o menys, però que tard o d’hora caurien i, aleshores, es faria justícia a tots aquells que van caure per la causa. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0pt; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14pt;">Les converses poc a poc s’apaguaren al mateix ritme que la brasa de la cuina; ja era l’hora d’anar a dormir. A l’endemà havien de treballar de valent com cada dia, però aquesta vegada amb la il·lusió d’un demà ple d’esperança. </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Foto1: Moviment hippie.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Foto2: Reunió al convent dels Caputxins.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Foto3: Els Grisos.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Música: <a href="http://www.goear.com/listen/6a92a78/que-volen-aquesta-gent-maria-del-mar-bonet">Què volen aquesta gent? Maria del Mar Bonet</a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Vídeo: Curtmetratge "The Big Shave" Martin Scorssesse.</div>
</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/N1T93rJ9p-s?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe> </div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9001099272142570009.post-84221707602601090822011-10-28T20:51:00.000+02:002011-10-28T20:51:17.960+02:00Bona nit capità Raymond<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><em>"Hay que seguir la lucha con lo que podamos hasta que no podamos" (Benito Juarez)</em></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">11 d’agost de 1963. Una calor asfixiant inunda cada racó de la conca minera de l’Alt Llobregat, fent que els miners desitgin endinsar-se a l’interior de les galeries per buscar una mica d’ombra i de fresca. Són dies llargs i nits curtes on la son costa de conciliar.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><personname productid="la Maria" w:st="on"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">La Maria</span></personname><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">, abatuda, resta estirada al llit i, amb molta suavitat, subjecta el Martí, el seu fill de tan sols un parell de dies. El pare, el Manuel, ja fa unes hores que, com cada matí, ha emprès el camí cap a la foscor de les galeries. Acaben de ser pares, però la mina no para i qui vols cobrar no pot deixar de furgar la terra. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Aquests dies són dies feliços a casa dels Caballol. <personname productid="La Margarida" w:st="on">La Margarida</personname> ja ha passejat exultant pels camins i corriols, sembla que amb aquest naixement, tot el patiment de la guerra queda més lluny i, per fi, creu que podrà ser feliç. En canvi a <personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</personname>, mare per primer cop, té, un sentiment de contradicció li envaeix el cor. Està molt contenta perquè a la fi té entre els seus braços el petit Martí, però per altra banda un sentiment de pena també li recorre les venes. I és que malgrat tot, ha sentit que fa uns dies havia caigut en Ramon Vila Capdevila a prop de Castell Nou de Bages i, tot mai l’havia conegut, les històries que li explicava el tiet Enric la feien somiar i el saber que era amic del seu avi encara l’omplien més d’orgull.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-gz-ROBn-G9U/Tqr1PyZHFbI/AAAAAAAAAKg/eWsf6yxarso/s1600/caracremada01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" ida="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-gz-ROBn-G9U/Tqr1PyZHFbI/AAAAAAAAAKg/eWsf6yxarso/s320/caracremada01.jpg" width="238" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">“ En Ramon Vila Capdevila més conegut com “Caracremada”, “Marotó”, o “Passos llargs” havia nascut l’1 d’abril de <metricconverter productid="1908 a" w:st="on">1908 a</metricconverter> Cal Peron, una masia actualment ensorrada del poble de Peguera. Va nèixer en el si d’una família humil i de ben petit ja va començar a saber el què era l’explotació infantil i el dolor. Va perdre una germana en un incendi i, amb només 12 anys, la seva mare morí a causa d’un llamp, el mateix que, segons diuen, li havia causat les cremades de la cara. Va treballar a l’indústria tèxtil de <personname productid="la Pobla" w:st="on">la Pobla</personname> de L’illet, on va cometre els seus primers sabotatges. Posteriorment, es va traslladar a les mines de Fígols, on l’any 1932 va participar a la revolta llibertaria del gener del 32, motiu pel qual va ser empresonat amb altres miners durant sis mesos. Un cop en llibertat va participar en la vaga de tramvies, motiu pel qual tornà a la presó fins el juliol de 1936, moment en que esclatà la guerra civil. Durant la guerra s’allistà a <personname productid="la Columna" w:st="on">la Columna</personname> de Ferro de València, lluità al front de Terol passant per la columna Terra i Llibertat fins els últims dies de guerra on, sense cap altre opció, va creuar la frontera. A França, en companyia de molts altres exiliats, va ser internat en el camp de Saint Cyprien i més endavant en el camp d’Argelers, d’on va aconseguir fugir. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Tornà a creuar la frontera per crear el primer grup de resistència contra el franquisme, però en una operació en busca de suministres a terres franceses,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va ser capturat per l’exèrcit Nazi i fou empresonat a Perpinyà. Al cap de poc va ser enviat a treballar forçadament a unes mines de bauxita (roca sedimentària). El seu caràcter fort i combatiu li va permetre escapar-se i, sense dubtar-ho, es va enrolar a la resistència francesa de Llemotges i, després, als maquis de Rochechouart, on se’l començà a conèixer amb el nom de Capità Raymond. Segurament és en aquesta època quan estem davant d’un personatge de magnituds inimaginables per a molts. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">A la resistència francesa participà en diferents saboteges a l’exèrcit alemany i destacà sobretot pel seu domini en la col·locació d’explosius i voladures d’infrastructures. Una de les accions més espectaculars en les que va participar, va ser durant l’estiu de 1944: al costat de molts companys procedents d’Espanya van assaltar el penal de Nortrón alliberant tots els presos polítics. També va participar en accions a prop de la costa nord just abans del desembarcament de Normandia. Un cop acabada la segona Guerra Mundial, les autoritats franceses van decidir atorgar-li <personname productid="la Legió" w:st="on">la Legió</personname> d’Honor, la distinció francesa més elevada per reconèixer els mèrits realitzats al servei de la nació. Aquesta distinció va ser creada l’any 1802 per Napoleó Bonaparte. En Ramon, fidel als seus ideals, va rebutjar tal distinció i va prosseguir amb el seu ritme de vida de combatent. Lluny de relaxar-se i començar una nova vida a l’exili, Ramon Vila es va posar al servei de la direcció anarquista per estendre la lluita de guerrilla que tant èxit havia donat a França cap a territori espanyol. De bon principi, la tasca que se li va encomanar va ser la de guia, ja que era un bon coneixedor de tots els passos, camins i corriols dels Pirineus, facilitant així l’entrada i sortida de companys de lluita com Quicó Sabaté o Facerías. Amb Marcel·lí Massana, maqui nascut a Berga, la seva relació sempre va ser cordial i en molts moments van col·laborar. Fins i tot anys després, el propi Massana reconeixia que va estar apunt de tornar a lluitar al costat de Vila en els seus darrers anys.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Durant aquest període de temps Ramon Vila va participar en moltes accions. Una d’elles fou a l’any 1946 quan, en companyia de Quicó Sabaté i José Gay entre d’altres, tenia l’encàrrec de recollir un carregament de material a Banyoles. Eren allà quan, de cop i volta, una parella de <personname productid="la Guàrdia Civil" w:st="on">la Guàrdia Civil</personname> els cridà l’alto. En Ramon Vila, sense dubtar-ho un moment, va disparar als guàrdies. Allò provocà un enrenou considerable en un dia de mercat a la petita població d’Osona i, aprofitant tot aquest desconcert, en Quicó va anar a l’hostal on havien fet nit per recollir la maleta. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Jm4pQE5DLRQ/Tqr1Q-YZYEI/AAAAAAAAAKo/95labb9AMcQ/s1600/Mas_de_la_Creueta_03.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" ida="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-Jm4pQE5DLRQ/Tqr1Q-YZYEI/AAAAAAAAAKo/95labb9AMcQ/s320/Mas_de_la_Creueta_03.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Amb els pas dels anys, l’abandonament de la causa armada per molts dels dirigents polítics i la caiguda de molts companys, van fer que molts dels resistents encara vius decidíssin deixar definitivament les armes i viure a l’exili. Aquest, però, no va ser el cas de Caracremada, qui va seguir la lluita gairebé tot sol i sense ajuda de cap tipus. Fou en aquest moment quan ens trobem davant del personatge més histriònic. Ramon Vila viu a les muntanyes entre Catalunya i França, pràcticament aïllat de la societat, realitzant, sobretot, sabotatges i voladures de torretes elèctriques. Cada dia que passava, el cercle cap a la seva persona s’anava estrenyent i <personname productid="la Guàrdia Civil" w:st="on">la Guàrdia Civil</personname> anava debilitat els pocs ajuts de què podia disposar.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Qjwo31tO7sc/Tqr1Rp2NjjI/AAAAAAAAAKs/5BvPaZcCcLQ/s1600/ramon_Vila_muerto.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" ida="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-Qjwo31tO7sc/Tqr1Rp2NjjI/AAAAAAAAAKs/5BvPaZcCcLQ/s320/ramon_Vila_muerto.jpg" width="182" /></a><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Finalment, la nit del 7 d’agost de 1963, Ramon Vila Capdevila va ser envoltat per <personname productid="la Guàrdia Civil" w:st="on">la Guàrdia Civil</personname> a prop de la masia de <personname productid="la Creu" w:st="on">la Creu</personname> del Perelló entre els termes municipals de Castell Nou de Bages i Balsareny. Sense pràcticament temps de defensar-se, va ser ferit de gravetat i restà arrupit darrera d’unes roques fins el matí següent. Durant totes les hores de foscor, cap dels membres de la benemèrita va tenir valor d’acostar-se per por de la seva força i agressivitat. Amb els primers rajos de sol i després d’assegurar-se molt, els civils comprovaren que el cos no mostrava cap senyal de vida i, en silenci, el van traslladar fins les portes del cementiri de Castell Nou. Va ser enterrat fora dels murs i sense caixa per tal de desprestigiar-lo i de que ningú li pogués retre homenatge. Amb tot, la notícia es va estendre ràpidament i fins arribar a tots els racons del país.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">Amb els anys, la figura de Caracremada ha despertat moltes controvèrsies. Per a alguns, fou un vulgar bandit que atemoria tothom i, per a molts, va ser un lluitador incansable que va portar uns ideals fins a les darreres conseqüències. El que és evident és que, encara, a dia d’avui, continua sent una figura injustament poc reconeguda i que només amb la memòria de la seva vida ens podríem acostar a fer-li la justícia que mereix.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: Arial;">La sirena de les mines retrona per tota la vall de Fígols. <personname productid="la Maria" w:st="on">La Maria</personname>, contenta perquè l’hora de retrobar-se amb el Manuel ha arribat, petoneja el front del petit Martí que, adormit, resta indiferent a totes les cabòries dels grans.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Foto1: Ramon Vila Capdevila.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Foto2: Masia de la Creu del Perelló.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Foto3: Mort de Ramon Vila Capdevila.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Música: <a href="http://www.goear.com/listen/065c0e6/fusil-contra-fusil-silvio-rodriguez">Silvio Rodríguez "Fusil contra fusil.</a><a href="http://www.blogger.com/"></a><span id="goog_2007865571"></span><span id="goog_2007865572"></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0