"La democracia es una forma de gobierno en la que cada cuatro años se cambia de tirano" (Vladimir llitx Uliànov "Lenin")
Dimarts 3
d’abril de 1979. Fa ja unes quantes hores que el Martí mig ajupit batalla en la
reparació d’unes piles russes que fa dies que estan donant problemes. És un
sistema que l’empresa “Carbones de Berga S.A.” havia importat cap a principis
de la dècada dels setanta després d’enviar diferents enginyers de mines i
directius a Rússia i Alemanya a la recerca de noves formes d’extracció més
econòmiques i eficaces que fessin més rendibles les explotacions mineres
berguedanes.

Avui per a
molts suposa una victòria, per altres una experiència totalment nova. I és que
avui la gent de la colònia al igual que els milions que habiten la resta del
territori podran escollir els seus representants mitjançant el sistema de
sufragi universal limitat a partir dels divuit anys. Un fet tant quotidià que
no tenia lloc des de abans del 18 de juliol de 1936 amb “El Alzamiento
Nacional” . Durant tots els anys de la dictadura franquista la representació
municipal era corporativa i l’alcalde era nomenat pel govern en el cas de les
capitals de provincia o bé pel governador civil o el cap provincial del
“movimento” en la resta dels municipis.
La sirena
retrona en força per tota la vall. El Martí corre amb presa cap als vestidors.
Un espai rectangular envoltat de rajoles blanques precedit per diferents bancs
coronats amb uns ganxos que serveixen de penjadors. Després de penjar la
granota blava de l’empresa i de posar la llum de bateria a carregar, el Martí
s’endinsa en un dels extrems on és troben les dutxes comunitàries. Tot net i
polit, amb uns pantalons de pana acampanats i amb un jersei de “paleta” de
color blau marí surt amb dos companys més direcció a Sant Corneli amb un
Renault 5. L’espai escollit per albergar el col·legi electoral esta situat a
les escoles de la colònia a la plaça Sant Romà i al costat de la mina del
mateix nom. Una sola mesa presideix l’espai que malgrat només tenir tres
titulars esta ple de bat a bat per l’expectativa generada al llarg de dies. A
nivell general el partit més votat seria la “UCD” que ja havia guanyat les
eleccions generals del mateix any. Malgrat tot algunes de les ciutats
importants de l’estat espanyol havien vist com els candidats del partit
majoritari perdien les alcaldies a favor dels candidats del PSOE i del PCE. A
nivell català el partit més votat va esdevindré el PSOE seguit del PSUC, però
curiosament el partit amb més regidors a nivell nacional va ser CIU amb un
total de 1782.

Barcelona. D’aquesta manera l’any 1971 es donava per inaugurada la nova central Tèrmica que substituïa a una de més petita de l’any

Foto1: Propaganda sobre les eleccions.
Foto2: La Vanguardia.
Foto 3 i 4: Vistes de la central tèrmica de Cercs, on podem observar la Torre de refrigeració, la xemeneia, així com l'edifici de la turbina.
Música: Le meteque "George Moustaki"