"La democracia es una forma de gobierno en la que cada cuatro años se cambia de tirano" (Vladimir llitx Uliànov "Lenin")
Dimarts 3
d’abril de 1979. Fa ja unes quantes hores que el Martí mig ajupit batalla en la
reparació d’unes piles russes que fa dies que estan donant problemes. És un
sistema que l’empresa “Carbones de Berga S.A.” havia importat cap a principis
de la dècada dels setanta després d’enviar diferents enginyers de mines i
directius a Rússia i Alemanya a la recerca de noves formes d’extracció més
econòmiques i eficaces que fessin més rendibles les explotacions mineres
berguedanes.
La jornada
transcorre sense massa entrebancs. La mateixa humitat de sempre, el mateix aire fresquet del sistema de
ventilació que jornal rere jornal els i acarona la pell. Però en les converses
es nota que avui malgrat tot és un dia diferent. Un cert neguit acompanya als
miners que tenen més ganes que de costum d’escoltar la sirena que els allibera
de les entranyes de la muntanya.
Avui per a
molts suposa una victòria, per altres una experiència totalment nova. I és que
avui la gent de la colònia al igual que els milions que habiten la resta del
territori podran escollir els seus representants mitjançant el sistema de
sufragi universal limitat a partir dels divuit anys. Un fet tant quotidià que
no tenia lloc des de abans del 18 de juliol de 1936 amb “El Alzamiento
Nacional” . Durant tots els anys de la dictadura franquista la representació
municipal era corporativa i l’alcalde era nomenat pel govern en el cas de les
capitals de provincia o bé pel governador civil o el cap provincial del
“movimento” en la resta dels municipis.
La sirena
retrona en força per tota la vall. El Martí corre amb presa cap als vestidors.
Un espai rectangular envoltat de rajoles blanques precedit per diferents bancs
coronats amb uns ganxos que serveixen de penjadors. Després de penjar la
granota blava de l’empresa i de posar la llum de bateria a carregar, el Martí
s’endinsa en un dels extrems on és troben les dutxes comunitàries. Tot net i
polit, amb uns pantalons de pana acampanats i amb un jersei de “paleta” de
color blau marí surt amb dos companys més direcció a Sant Corneli amb un
Renault 5. L’espai escollit per albergar el col·legi electoral esta situat a
les escoles de la colònia a la plaça Sant Romà i al costat de la mina del
mateix nom. Una sola mesa presideix l’espai que malgrat només tenir tres
titulars esta ple de bat a bat per l’expectativa generada al llarg de dies. A
nivell general el partit més votat seria la “UCD” que ja havia guanyat les
eleccions generals del mateix any. Malgrat tot algunes de les ciutats
importants de l’estat espanyol havien vist com els candidats del partit
majoritari perdien les alcaldies a favor dels candidats del PSOE i del PCE. A
nivell català el partit més votat va esdevindré el PSOE seguit del PSUC, però
curiosament el partit amb més regidors a nivell nacional va ser CIU amb un
total de 1782.
En el cas del municipi de Cercs només van
transcorre a les eleccions dos dels partits anteriorment esmentats,
Convergència i el partit dels socialistes. Els electors cridats a les urnes amb dret a vot eren 1911
dels quals al final varen votar el 67’2 % (1284) produint-se així un 32’8%
d’abstenció. Després del recompte exhaustiu de les paperetes el resultat va
donar que la força més votada amb un total de 844 vots fos CIU i que el PSC
quedes amb un total de 423 vots. De totes les butlletes escrutades 2 varen
quedar en blanc i 15 van ser considerades com a nul·les. D’aquesta manera el
primer alcalde democràtic de Cercs des de la segona república seria l’ Ignasi
Camps i Reverter que destacava per ser durant molts anys el director de la
central Tèrmica de Cercs construïda a la falda de la muntanya de Sant Corneli.
La seva construcció va finalitzar l’any 1971 després de tres anys on van
participar més de nou cents treballadors. La seva ubicació no va ser casual. La
proximitat amb el lignit berguedà i sobretot els grans afluents d’aigua feien
de la zona el lloc idoni. Durant uns anys la gent de la conca minera havia
conviscut amb la construcció que per als més grans de la zona semblava una obra
faraònica. Va ser necessari excavar part de la muntanya, aplanar el terreny,
desviar el canal industrial de Berga (promogut per diferents empresaris però
amb un ideòleg clar com va ser el senyor Boixader), canalitzar tota l’aigua de
la font de la Vedella i del torrent de la “Garganta”. Però la imatge que va
quedar en la retina de tots els berguedans de l’època va ser el transport de
peces gegantines que van obligar a desmuntar cantonades i balcons d’alguns dels
petits pobles de la comarca per on passava la carretera que portava a
El Martí
espera impacient l’escrutini que la seva mare, el Joan de “cal Menut” i la
Roser havien de fer amb l’atenta mirada del jutge de pau i d’una parella de
guàrdia civils. Al cap i a la fi el resultat acabaria sent el de menys, per a
molts dels assistents aquell dia quedaria marcat en vermell al calendari per
ser el primer en que en “democràcia” podien escollir qui els representava a nivell
local. Internament però la Maria pensa que allò no significa massa i que encara
queda molt camí per recórrer en la recuperació de les llibertats perdudes en
anys passats.
Foto1: Propaganda sobre les eleccions.
Foto2: La Vanguardia.
Foto 3 i 4: Vistes de la central tèrmica de Cercs, on podem observar la Torre de refrigeració, la xemeneia, així com l'edifici de la turbina.
Música: Le meteque "George Moustaki"
Sweet Habanero Pepper - Shootercasino 188bet 188bet dafabet dafabet 968royal ace casino review
ResponElimina