Con la vergüenza de lo que el hombre, creado a imagen y semejanza de Dios, fue capaz de hacer. Con la vergüenza de que el hombre se haya hecho dueño del mal. Con la vergüenza de que el hombre, creyéndose Dios, haya sacrificado, así, a sus hermanos. Nunca más, nunca más. ( escrit del Papa francesc al museu de l'holocaust).
Dimecres 26 de gener de
1983. Tot i la intensa nevada que fa hores que cau el Martí recorre els carrers
direcció el cafè. Fa fred però des de petit sempre s’ha sentit atret per la
lleugeresa de la neu i la seva bellesa. Les tardes d’hivern a la colònia són
poc actives i després de treballar dur durant el torn de matí l’hi agrada
gaudir d’una tassa de cafè o de te tot llegint la premsa. Com sempre els
parroquians habituals jugant al domino tot fumant aquells “caliquenyos” que
omplen l’espai d’un aroma carregat però alhora quotidià. Entre noticies
nacionals, i algunes d’esports una breu notícia que crida l’atenció: “Detenido
en Bolívia Klaus Barbie, conocido com el carnizero de Lion”.
Per uns moments algun dubte
sobre el sobrenom, ràpidament descobrint la veritat. Carnisser no era la
professió, sinó el sobrenom que el poble francès i europeu havia atorgat aquest
alemany durant la seva estada a Lió en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Però qui era aquest personatge i sobretot perquè havia trigat tant a ser jutjat
a diferència d’altres monstres que ho havien estat durant els judicis de
Nuremberg.
Klaus Barbie havia nascut en
un poblet, fill d’un mestre autoritari. De profund caràcter religiós tenia
l’objectiu de dedicar-se a una vida eclesiàstica però la mort prematura del seu
pare l’hi va fer canviar el rumb. Poc a poc es va anar acostant al Partit
Nacional Socialista dels treballadors Alemanys (NSDAP) entrant definitivament
al finalitzar els estudis universitaris. L’any 1934 va entrar a les
Schutzstaffel més conegudes com les “SS”. Durant la guerra va ser destinat a
l’oficina d’assumptes jueus i primer va ser enviat a Amsterdam a la seva caça.
L’any 1942 arribava a Lió on només arribar segons les cròniques va dir “Ich
kam, um zu töten” (he vingut a matar). Va ser el període de màxima crueltat de
Barbie sembrant el terror al seu pas. Segons és calcula va enviar unes 7500
persones als camps de concentració, va fer matar unes 4.432 persones i va fer
practicar més de 14.000 tortures. Entre totes les bestieses però destaquen la
captura de 44 nens jueus i la tortura i assassinat de Jean Moulin un dels
membres destacats de la resistència francesa. Per aquests motius i d’altres va
rebre el sobrenom de “Carnisser de Lió”. De totes formes fins aquí res de
diferent que molts dels seus companys de partit, les diferencies però comencen
a la fi de la Segona Guerra Mundial. Mentre d’altres eren jutjats, altres
fugien, però ell va ser protegit i reclutat per l’agència d’intel·ligència
britànica i per la CIA que van veure amb ell un geni policial. Amb la seva
ajuda van reprimir la resistència d’esquerres a l’entrada dels americans i
britànics a Alemanya. Un cop acabada la feina a Europa va fugir en un dels vols
de “Rat lines” traduït literalment com vols de rates. Eren vols organitzats des
de la fi de la Segona Guerra Mundial per facilitar la fugida a criminals de
guerra nacionalsocialistes i feixistes per evitar de ser jutjats. El que
segurament es més greu que el seu i d’altres van ser organitzats pel Vaticà.
Primer de tot es va
instal·lar a l’Argentina però poc després va passar a Bolívia i més
concretament fins a la Paz. Allà i sota el nom de Klaus Altmann es va dedicar
al narcotràfic i fins i tot va participar i ser un dels promotors del cop
d’estat de Luis Garcia Meza.
Segons algunes informacions
parlen de que la captura i posterior assassinat de Ernesto Guevara el “Che” en
mans de la CIA va ser possible gràcies a un pla ideat per Barbie. Cal recordar
que el Che Guevara un cop consolidada la revolució cubana va renunciar a tots
els seus càrrecs i havia intentat traslladar l’experiència positiva primer
l’any 1965 al Congo i posteriorment a Bolívia l’any 1966. Allà tot i els seus
intents l’èxit revolucionari no va quallar tant ràpid com a Cuba i l’exèrcit
bolivià amb ajuda de la CIA el van capturar l’any
L’any 1971 Klaus Barbie va
ser descobert pels “caça – nazis” Seger i Beate Klarsfeld com ja havien fet amb
altres però no van aconseguir l’extradició fins l’any 1983. Durant el judici el
seu advocat defensor va fer servir l’argument de que Barbie no havia fet res
diferent que molts colonitzadors europeus com per exemple els francesos en
molts països africans i que com ells no havien estat jutjats ell tampoc ho
havia de ser. Finalment però el jutge si que el va aconseguir jutjar i va ser
condemnat a cadena perpetua. Després d’uns anys a la presó l’any 1991 moria de
càncer.
En els anys posteriors i
encara avui en l’actualitat la cacera i descobriment d’ex membres del partit
nacionalsocialisme continua i encara que
molts ja no puguin ser jutjats per edat o pel simple fet d’haver mort
tranquil·lament com a mínim amb el seu descobriment es posa en evidencia un
munt de governs col·laboracionistes amb el feixisme i amb la barbàrie humana
així com la recuperació moral i històrica de totes les seves víctimes. 
El Martí s’aixeca
tranquil·lament de la taula i després d’acomiadar amigablement a tots els
presents empren el camí de casa. A fora fa fred, molt fred. És la fredor de
després de la nevada intensa. Amb els peus mig congelats i sense deixar de
pensar en la notícia no pot deixar d’imaginar-se el dolor i el patiment que van
haver de sofrir milers de persones en els camps glaçats de Mauthausen,
Ravensbrück, Treblinka etc.
Foto1: Klaus Barbie
Foto2: Cadàver d'Ernesto Guevara.
Foto3: Imatges de camps de concentració.
Foto4: Entrada al camp de concentració Auschwitz.
Música: Balderrama de Mercedes Sosa.
