Matí del 8 de
novembre de 1982. El Martí mira per la finestra com la pluja cau sense
aturador. De fet fa moltes hores que aquesta fa acte de presencia i la majoria
de rieretes i torrents secs durant molts períodes brollen de forma contundent.
El noi sempre havia escoltat al seu tiet Enric que l’aigua era un regal del cel
fins que es convertia en una venjança. Una frase que durant molts anys no
acabava de comprendre però que en aquestes darreres hores entenia millor tot
veient com els camps de correu estaven abnegats d’aigua.
Malgrat el temporal,
avui és dilluns i la feina no s’atura encara que molts preferirien passar el
matí mandrejant entre els llençols tot escoltant com les gotes colpegen contra
les teulades i les fulles de tardor dels plataners. Com qualsevol matí el Martí
agafa el seu Renault 5 i després de recollir al Joan i al Federico empren la
carretera fins a les portes de la “Consolació”
que espera una nova tongada de miners. Però avui quelcom es diferent, al
arribar els joves veuen com els encarregats atrafegats van d’un cantó a l’altre
i com els enginyers i directius amb paraigües parlen nerviosos tot fumant les
seves cigarretes. Al entrar als vestidors altres miners més veterans els i
comenten que l’explotació esta inundada i que és impossible d’entrar a
treballar, com a mínim durant les properes hores. El Martí sorprès per la
situació li costa d’imaginar la situació sobretot tenint present les bombes
d’extracció d’aigua que treballen sense aturador a les diferents explotacions i
pensa per dins seu com es possible que hagi passat això.

Tot va començar la
nit del 6 de novembre quan va començar a ploure de forma normal a la part alta
del berguedà, fins aquí tot dins de la normalitat però a mesura que les hores
passaven les pluges s’anaven intensificant i sobretot no deixaven cap estona de
descans a una terra que amb prou feines podia absorbir més aigua. En total es
calcula que van caure de promig uns 400 l per m2 a tots els pobles de l’alt
berguedà provocant que tota la conca alta del Llobregat aportes una enorme
quantitat d’aigua a un riu poc acostumat aquest cabdal al seu naixement. Les
riuades més recordades de Catalunya daten de l’any 1962 a Terrassa i Sabadell
on varies persones van perdre la vida, però de totes maneres estem davant d’un
tram on el curs del riu ja es més ample i molt més abundant on totes les rieres
i rius han anat aportant ja grans quantitats d’aigua, per tant que aquest fet
es produís a la part alta no deixa de ser un fet poc habitual i fins i tot
extraordinari. Els habitants de la Pobla de Lillet o els de Guardiola de
Berguedà per exemple veien atonits com el seu riu omplia les seves ribes i
s’emportava camps de conreu, horts, ponts,carreteres i fins i tot omplia
diferents fàbriques de fang brossa i aigua. Només els més vells de la contrada
parlen de dues riuades similars que daten de 1910 i de 1936, però que de totes
formes no foren tants contundents com les viscudes al 1982.

Per sort no va fer
falta lamentar cap víctima mortal però a nivell econòmic les riuades si que van
causar un gran impacte a diferents poblacions berguedanes. A nivell de percentatges
el sector més afectat va ser la mineria amb un 49% de les pèrdues totals seguit
de la indústria amb un 41%, de l’agricultura amb 8% i del comerç amb un 2%.
Poden semblar uns percentatges sorprenents sobretot tenint present que a nivell
visual les coses més afectades van ser camps de conreu i les ribes del riu,
però s’ha de tenir present que a l’any 1982 al berguedà només el 10% de la
població activa es dedicava a l’agricultura degut a les condicions del terreny
i sobretot que estem davant d’una comarca de profund caràcter industrial. Pel
que fa a pèrdues econòmiques els municipis més afectats van ser Cercs amb 1500
milions de pessetes, Puig – Reig amb 737 milions, Gironella 180, Casserres amb
144.
Pel que fa a les
mines la més afectada va ser la “Consolació” que es trobava a la cota 707m i
que des del pla de Santa Isabel es constitueix l’autèntica columna vertebral
del conjunt miner. Entraven i sortien materials, minerals i persones. En el
moment de les inundacions funcionaven les ramals 015 i 016, l’extracció de
carbó es feia mitjançant el raspall en fronts de 250m i el sosteniment amb
estivacions hidràuliques autoavançables. El transport mitjançant els “panzers”
blindats fins a les galeries de nivell i d’aquí fins les galeries generals de transport
que portaven el preuat mineral fins a l’exterior. Hem de tenir present que
l’estructura de les mines es troba a l’interior d’un massís muntanyós partit
per una falla i ple de torrents, rieres i barrancs. Aquest fet va provocar que
les quaranta hores seguides de pluja així com la seva virulència fes que les
màquines d’extracció d’aigua no donessin a l’abast i que les explotacions
quedessin abnegades fent desaparèixer una gran part de la milionària
maquinaria.
A l’exterior el Martí
conversa tranquil·lament amb els companys aprofitant uns petits rajos de sol
que han decidit aparèixer després de tanta negror. La notícia ja esta
confirmada, impossible baixar a la mina, tot esta ple d’aigua i els llocs de
treball ara mateix reposen sota litres i litres d’aigua. Ara els dubtes són
clars, quan podran tornar a treballar, i sobretot com afectarà això a l’empresa
i per tant a ells mateixos.
Per culpa de les
inundacions l’empresa “Carbones de Berga S.A.” va perdre molts milions de
pessetes per la impossibilitat d’extreure carbó així com per la pèrdua de
maquinaria relativament nova. Això va provocar que durant més d’una setmana i
mitja la mina quedes tancada i només es treballava en l’extracció d’aigua i de
fang. Per aquest motiu l’empresa va decidir realitzar un expedient de regulació
de tres mesos i en torns rotatius fins que els comptes tornessin a quedar
regularitzats. En un primer moment aquesta mesura havia d’afectar a 776
treballadors però al final només va afectar a 300.

El Martí torna a casa
ja sense pluja, els aiguats han finalitzat, però les seves conseqüències no han
fet res més que començar. Les mines han patit grans destrosses però altres
punts del berguedà encara les estan patint. La presa de la Baells gran
reguladora del cabal del riu Llobregat a aconseguit frenar durant hores els
efectes devastadors de la pluja, però un embassament preparat per aguantar
l’entrada de 650m3 per segon i d’extreure la mateixa quantitat havia vist com
entraven 1400m3 per segon de manera que les comportes es van haver d’obrir de
bat a bat oferint un espectacle d’una bellesa extraordinària i d’una devastació
riu avall, en especial a Cal Rosal, Gironella, Puig – Reig etc, però que hagués
estat molt superior de no existir la presa.
Música: Bob Dylan "A Hard Rains Gonna Fall"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada