Museu de les Mines de Cercs

divendres, 10 de desembre del 2010

Vida quotidiana

“Pobres no son los que tienen poco. Son los que quieren mucho. Yo no vivo con pobreza, vivo con austeridad, con renunciamiento. Preciso poco para vivir” (Pepe Mujica)


Són les sis del matí. Comença el dia d’un miner. Comença un nou dia de treball. A fora fa fred, molt fred. Estem a mig gener i a Sant Corneli està sent un hivern molt dur. El miner es vesteix ràpid, amb pantalons de pana foscos, una camisa i una boina per cobrir-se el cap. Els seus dos fills grans el Joan i l’Eusebi es vesteixen com el seu pare. Ells també són miners. De fet no tenien gaires més camins per recórrer.


La dona a la cuina prepara una carmanyola pel seu home i els seus fills. És en aquell moment que cada matí li corre un calfred per tot el cos. En el seu interior sempre es pregunta si serà el darrer menjar que els prepararà. La incertesa del treball a la mina sempre està present i l’accident de fa uns dies on dos nois joves van perdre la vida, no ajuda gaire a aixecar el ànims de la Maria. Però la dona no mostra por. La por està prohibida a casa de l’Enric el nostre miner. La por no ajuda a afrontar dotze hores de jornal.

Un cop tot enllestit el pare i els dos fills s’acomiaden fredament de la mare i surten de casa seguint un camí ple de fang glaçat que el sol tènue de gener encara no ha tingut temps de fondre. És el mateix camí que cada dia ,sense excepció, els porta fins a les portes de la mina Sant Josep. Una petita obertura fosca que els transporta a la seva realitat quotidiana. Són miners i s’han de guanyar la vida!

A l'entrar es troben amb els companys que ja són com germans i junts recorren els sis-cents metres que els separen del seu front d’explotació. En arribar, la mula, el pic i la puntona els esperen. Estan davant de dotze hores de treball dur. Ells no es queixen. Són miners i estan orgullosos de ser-ho!



Música: A Miguel Hernández (Cesk Freixes)




4 comentaris:

  1. Si, una vida "dura", em tot el sentit de la paraula, época de precarietats, de patiments, d´angoixes mai confessades, de lluita constant i esperant i demanant, tenir sort, de no tenir cap accident que et deixi inval.lid, o mort, las garantias de seguretat dins la mina, eran minsas i l´horari de treball pessat i llarg, es bo saber, de les petites, humils, histories d´uns erois anonims, per poguer subsistir, companys i amics, tots esteu presents em els nostres records.

    ResponElimina
  2. Mira els miners treballant a la mina

    ResponElimina