Museu de les Mines de Cercs

divendres, 10 de desembre de 2010

Vida quotidiana

Són les sis del matí. Comença el dia d’un miner, comença un nou dia de treball. A fora fa fred, molt fred. Estem a mig gener i a Sant Corneli esta sent un hivern molt dur. El miner es vesteix ràpid, amb pantalons de pana foscos, una camisa i una boina per cobrir-se el cap. Els seus dos fills grans el Joan i l’Eusebi es vesteixen com el seu pare, ells també són miners. De fet no tenien gaires més camins que recórrer.

La dona a la cuina prepara una carmanyola per el seu home i els seus fills. És en aquell moment que cada matí li corre un calfred per tot el cos. Sempre en el seu interior es pregunta si serà el darrer menjar que els prepararà. La incertesa del treball a la mina sempre esta present i l’accident de fa uns dies on dos nois joves van perdre la vida no ajuden gaire a aixecar el ànims de la Maria. Però la dona no mostra por, la por està prohibida a casa de l’Enric el nostre miner. La por no ajuda afrontar dotze hores de jornal.

Un cop tot enllestit el pare i els dos fills s’acomiaden fredament de la mare i surten de casa seguint un camí ple de fang glaçat, que el sol tènue de gener encara no ha tingut temps de fondre. És el mateix camí que cada dia sense excepció els porta fins a les portes de la mina Sant Josep, una petita obertura fosca que els transporta a la seva realitat quotidiana, són miners i s’han de guanyar la vida!

Al entrar es troben amb companys que ja són com germans i junts recorren els sis cents metres que els separen del seu front d’explotació. Al arribar, la mula, el pic i la puntona els esperen, estan davant de dotze hores de treball dur. Però ells no es queixen, són miners i estan orgullosos de ser-ho al igual que els seus pares i avis ho van ser.

1 comentari:

  1. Si, una vida "dura", em tot el sentit de la paraula, época de precarietats, de patiments, d´angoixes mai confessades, de lluita constant i esperant i demanant, tenir sort, de no tenir cap accident que et deixi inval.lid, o mort, las garantias de seguretat dins la mina, eran minsas i l´horari de treball pessat i llarg, es bo saber, de les petites, humils, histories d´uns erois anonims, per poguer subsistir, companys i amics, tots esteu presents em els nostres records.

    ResponElimina