Museu de les Mines de Cercs

divendres, 4 de març del 2011

El darrer viatge del Comte!

Dimarts 4 de desembre de l'any 1934. El matí es lleva fred i en silenci. Els primer rajos de sol toquen suaument les parts més altes de les muntanyes amb delicadesa. Sembla que no vulguin despertar a les persones que entre elles hi habiten. El Jaume ja ha emprès el camí cap a la mina al costat del seu amic d’infantesa el Ramonet de cal Miqueló. Tot just fa unes setmanes que hi treballen. Cap dels dos tenien massa clar això d’endinsar-se en la terra, la duresa del treball i el record dels pares presos per la república, per reclamar millores socials, els hi frenaven les ganes. Un bon dia la decisió es convertí en qüestió de supervivència, o cap a la mina o cap al servei militar, i mal per mal com a mínim millor estar a prop de casa. En aquella època tota persona que treballés a la mina quedava absent del servei militar al considerar el carbó com una matèria imprescindible pel bon esdevenir del país.

Al arribar a la boca de la mina, es troben amb la resta de companys que esvalotats encara no han entrat al interior. Ha arribat la noticia des de Barcelona!, els hi comenta un. El senyor José Enrique de Olano va morir ahir. En un primer moment la incertesa s’apodera dels dos amics, però poc a poc van recuperant la cordura, el senyor Olano pare ha mort, però qui era aquest senyor, qui era realment?. Ells només l’havien vist en contades ocasions i la majoria de coses que en saben són gràcies a les xafarderies de la gent de la colònia que per certesa o per fer-se els interessants deien coneixe’l.

José Enrique de Olano Loyzaga va néixer a Liverpool al 1858 en el si d’una família d’empresaris bascos. Va estudiar Enginyeria de mines, i el fet de néixer a Anglaterra li donà una visió privilegiada de la revolució industrial i del sistema de treball a les colònies angleses. A l’any 1895 es fa amb els drets d’explotació de la conca minera de l’Alt Llobregat. Ràpidament, el senyor Olano comença l’explotació de les mines i la construcció d’edificis adjacents a elles, com les cases dels miners. També se li pot atribuir l’encert de fer arribar el ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà l’any 1904, un fet que li va permetre fer arribar el carbó fins als principals centres de consum. L’any 1911 constitueix l’empresa “Carbones de Berga S.A”. A nivell polític el senyor Olano a diferència del seu pare, que era de caire liberal, sempre va estar al costat del partit conservador. Tot i esdevenir diputat i senador a les Corts, mai va arribar a tenir el mateix poder i la mateixa transcendència com en l’àmbit industrial on va esdevenir un referent i un model per a molts. Un dels fet més destacats en la seva vida, segurament, va ser la visita que va rebre a la conca minera de Fígols l’any 1908 per part del rei Alfons XIII i el president del govern espanyol, el senyor Maura. En el transcorre de la visita el rei decidí concedir el títol de “Conde de Fígols” al senyor José Enrique de Olano.

A Barcelona el matí es lleva humit, la temperatura no és molt baixa però la humitat fa que una sensació de fred et recorri els óssos, sense tenir cap possibilitat de treure-te-la del damunt. Alguns joves benestants de Barcelona aprofiten els matins d’hivern per fer cap al carrer Petrixol per gaudir d’una xocolata amb melindros en les diverses granges que en ell s’hi troben.

La comitiva mortuòria arriba fins a la parròquia de la Bonanova a l’església de Sant Antoni. L’enterrament està presidit pels fills i hereus del senyor Olano, però a l’interior del temple destaquen diverses autoritats polítiques, socials i de la noblesa, com els comtes de Güell, els marquesos del Masnou, el comte Godó, etc. L’enterrament transcorre en el dolor fins que el cos és portat cap el cementiri nou on descansaran les seves restes per  l’eternitat.
A Sant Corneli el matí segueix el seu curs. Els dos joves ja fa hores que a l’interior de la mina es barallen a pic i puntona amb les vetes de carbó. El xoc inicial de la mort de l’amo ja s’ha esvaït, el senyor Olano ha mort, però les seves vides segueixen igual de dures que abans d’ahir i els seus pares segueixen presos per la defensa d’uns ideals. Les seves preocupacions no es poden permetre el luxe de perdre el temps en altres coses, ells han de procurar per la seva família i per sí mateixos, que ja es prou dur treballar en una mina, com per a sobre preocupar-se pel què passa a Barcelona.


Foto 1: José Enrique de Olano.
Foto 2: Acció de "Carbones de Berga S.A.
Esquela de l'enterrament del senyor Olano:

Don José Enrique de Olano
y Loyzaga
CONDE DE FIGOLS
VIUDO DE DOÑA NATAUA BARANDIARAN Y BARCENA
Caballero Gran Cruz de la Orden de San Gregorio ©1 Magno y de la Corona de
Italia, etc.; Ingeniero de Minas, ex Senador, ex Diputado, Terciario Franciscano
ocurrido el día 3 de diciembre de 1934
habiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica
(E. P. D.)
Sus afligidos hijos, hijos políticos, nietos, hermanos, hermanos políticos,
sobrinos, sobrinos políticos, primos y demás familia;, al recordar a sus amigos y
conocidos tan sensible pérdida, les ruegan le tengan presente en sus oraciones y
se sirvan asistir a los funerales y misas que, para el eterno descanso de su alma,
se celebrarán el próximo martes, día1 3 de los corrientes, a las diez y media, en la
iglesia de San Antonio de Padua de los RR. PP. Franciscanos, calle de Calaf, número
16 (San Gervasio), por cuyo favor les quedarán sumamente agradecidos.
NO SE INVITA PARTICULARMENTE
El Emmo. y Rvdmo. señor cardenal arzobispo de Tarragona y los Excmos. y reverendísimos
señores arzobispo de Toledo, obispo de Barcelona y Administrador
Apostólico de Lérida y obispo dé Solsonaj se dignaron conceder Indulgencia en


Enllaços:
Vanguardia dimarts 4 de desembre de 1934

2 comentaris:

  1. Hola Ivan,

    En primer lloc, moltes gràcies per haver-me facilitat tan ràpidament els teus aclariments sobre la revolta del '32. En segon lloc, voldria saber si existeix alguna biografia disponible sobre els comtes de Fígols. He estat buscant arreu, però tota la informació que he trobat és molt escassa.

    Gràcies anticipades.

    ResponElimina
  2. Hola Silvia.

    De nou un plaer poder-te respondre. El tema dels comtes de Fígols igual que la revolta del 32 és un d'aquells temes molt poc estudiats per la historiografia en general. Tot el que he pogut trobar sobre ells bàsicament està tret de l'hemeroteca de la Vanguardia (en ellà es pot trobar l'enterrament del Jose Enrique, asistens, i fins i tot el menú que va menjar el rei Alfons XIII quan es va allotjar a la torre). Per altre banda els llibres del Karol Hausmann és possible que faci algunes referències als comtes però tampoc t'ho puc assegurar. Si et fa falta quelcom més o vols aprofundir en qualsevol tema, no dubtis en escriure o el que creguis convenient.

    Un plaer.

    ResponElimina