El curt somni de la revolució!

“La vida de una flor es tan breve como esos cinco dias de anarquía en Cardona, Berga, Fígols, Súria y Sallent” (Federica Montseny).

Matinada del diumenge 24 de gener de l'any 1932. El pare capcot, seu a la cuina sense articular cap paraula. Està abatut, trist i cansat. Aquesta nit no ha dormit. Darrera seu la seva dona i els seus fills, el Jaume que ja té setze anys, la Rosa i el petit Enric, de tan sols quatre. Se’l miren amb cara de preocupació. Aquesta matinada freda de gener totes les esperances dipositades, tots els somnis d’igualtat i de justícia, s’han desfet, com es desfà el glaç amb els primers rajos de sol.

Tot plegat va començar uns dies abans a l’empresa tèxtil Carme, on les dones i filles de miners es negaven a treballar per demanar millors condicions laborals i salarials. Les dones demanaven solidaritat obrera als miners que el 19 de gener de 1932 proclamaran consignes a favor de la vaga general revolucionaria. Així, comença un dels moviments socials més extraordinaris a la conca minera de Fígols. Els miners prenen el poder, s’organitzen i alcen la bandera vermella i negre de la CNT. Durant cinc dies els amos de les seves vides seran ells mateixos, col·lectivitzaran l’economat i tothom podrà consumir segons les seves necessitats. Això sí, tots els miners implicats en la revolta tenen molt clar que cal mantenir la producció de carbó perquè una revolució sense diners difícilment triomfaria! Ràpidament la revolta s’expandeix per tota la conca del Llobregat, arribant a Berga, Cardona, Súria i Sallent.

Són dies de canvis profunds a les vides dels miners que cansats de promeses que no arriben i amb el desencís que els provoca la naixent República i a la qual consideren de caire burgès i allunyada de les necessitats de la classe obrera, decideixen tots sols fer la revolució, la seva revolució! Una revolució que no serà secundada ni tant sols pels dirigents de la CNT a Barcelona. Malgrat tot, les ganes de millorar i de viure en una societat més justa, els porta a la implantació del “Comunisme llibertari”.

El Jaume, que tot just fa uns dos anys que treballa de pintor emblanquinant amb calç les cases i pisos de les colònies, resta dret a la cuina, temorós per les represàlies cap aquells miners que havien gosat plantar cara a l’Estat. Igual que la resta de la família té por de que li passarà al seu pare.

El president de la República, Maunel Azaña, reacciona ràpidament i amb el compliment de la “Ley de defensa de la República” decideix enviar l’exèrcit a la conca del Llobregat per sufocar la revolta. Al cap davant de l’exèrcit es troba el general Batet, que conduirà les tropes riu amunt. El dia 22, ja havien arribat a Manresa, Cardona i Súria. El dia 23 ja són a Berga. I finalment el diumenge 24 arriben a Sant Corneli. S’ha de dir que malgrat el caire de la revolta, l’exèrcit troba cap oposició i que les accions dels miners revoltats van ser majoritàriament pacífiques, només algunes explosions a Berga ,de poca importància, i la voladura del polvorí a Sant Corneli van tenir un petit caire violent.

El petit Enric no entén perquè aquells homes estranys ràpidament van ocupant la colònia i es van emportant miners cap a l’edifici del cine – teatre, on seran empresonats em primera instància. Els militars van casa per casa fent preguntes i detenint a qualsevol persona sospitosa de participar a la revolta. Al matí següent els miners entre els quals troben el Joan Caballol i el Miguel Prieto (dirigent de la CNT a la conca minera de Fígols), són emmanillats de dos en de dos i escortats fins arribar al costat de la Torre de l’amo on seran carregats en camions.

La família Caballol veu com el Joan poc a poc va marxant al costat d’altres companys per uns camins plens de fang i de gel que el sol del matí encara no ha tingut temps de fondre. La incertesa i la buidor omple el cor de totes les persones que resten immòbils a la colònia de Sant Corneli veient com els seus pares, marits i fills marxen camí d’un demà incert.

Foto1: Detenció de Miquel Bueno Gil.

Foto2 i 3: Miners detinguts baixant de Sant Corneli acompanyats de la Guàrdia Civil.

Música: "A las barricadas"