Museu de les Mines de Cercs

divendres, 4 de febrer de 2011

L'escola

“Probad de persuadir al pobre cuando sepa leer, al pobre a quien se les arenga cada día por medio de la prensa en las villas y ciudades; probad de persuadirle a este cuando posea las mismas luces que nosotros, que debe someterse a todas las privaciones; mientras que otro hombre, su vecino, sin trabajar, mil veces tenga lo superfluo. Vuestros esfuerzos serán inútiles; no pidáis a la multitud virtudes sobrenaturales.”
(Jeroni Bibiloni i Llaneres, Cristianos – Socialistas 1848).

2 de setembre de l'any 1922. El Joan com cada dia prepara els atuells per anar cap a la mina. La foscor de la nit encara embolcalla suaument els carrers humits de la colònia i només el miolar d’un gat trenca el silenci i la tranquil·litat. Res fa preveure que avui no és un dia com qualsevol altre a casa de la Maria Rosa i el Joan. Avui, és el primer dia que en Jaume, que ja té cinc anys, anirà a l’escola. Les ganes i la il·lusió de començar una nova aventura es barregen amb el neguit i la por de com serà tot plegat. El petit Jaume, com tants d'altres, viu en un pis petit al carrer "Porvenir". Només disposa d’una cuina menjador on pràcticament fa vida tota la família i dues habitacions on poder dormir. A l’exterior, a uns dos metres de l’habitatge, hi ha una latrina.
               
L’any 1901 el senyor Olano va fer edificar dues escoles ja que el Reial Decret obligava a les empreses de més de 150 treballadors a construir i mantenir una escola elemental. Aquestes, van ser construïdes a la colònia Sant Josep i a Sant Corneli. 
A Sant Corneli, es va situar a la plaça Sant Romà, molt a prop de l’obertura de la mina. Per axiò porta el mateix nom. La proximitat de l’escola i la mina permetia als infants veure com constantment i sense repòs el carbó sortia de l’interior. Era una visió quotidiana a les colònies mineres. En conseqüència,  que l'escola estigués tant a prop no era gratuït, sinó que era la visió del seu futur. Són infants fills de miners i el seu camí va traçat al carbó que diàriament surt del cor de la terra.

L’escola estava situada a la planta baixa d'un l’edifici multifuncional i compartia espai amb els menjadors comunitaris per als miners, la cuina i l’escorxador. A la segona planta des de l’any 1918 i per iniciativa del senyor Olano s’hi va instal·lar la comunitat de monges de la Sagrada Família. I és que l’educació, en aquells moments anava del tot lligada a la vida religiosa. A l’amo li interessava que els infants i els miners tinguessin un sentiment profundament religiós, espiritual i que el control moral regis les seves vides. Era una manera de combatre les ideologies obreristes que afloraven entre el proletariat de la colònia provocat per les dures condicions laborals i pels corrents provinents d’Europa.

El Jaume entra a la que serà la seva classe durant uns quants anys. És una sala gran i rectangular i el que més destaca són les fileres de pupitres de fusta per a dues persones encapçalats per una gran pissarra de color verdós. Ràpidament van arribant els altres nens. Les nenes van a una altra classe i per no compartir, no compartiran ni l’hora del pati. Amb aquests nous companys, com el Ramonet de “Cal Miqueló” o el Jaume, compartirà la seva infantesa. Quan encara siguin uns nens, compliran amb el seu destí i es convertiran en companys de feina a la mina.
Arriba l’hora de fer silenci. El pare Miquel entra a la classe. Els nens es posen drets per rebre’l. La classe comença.

Foto:  Inauguració de l'escola de la colònia Sant Corneli 
Cançó de la pel·lícula "Les Choristes"

2 comentaris:

  1. Els nens i nenes de la colònia encara estudiaven en aules separades durant l'època de la 2ª República?

    ResponSuprimeix
  2. Bones Silvia, primer de tot perdona el retard. La llei de la república va fer que tant nenes com nens compartissin el mateix espai educatiu així com de lleure, malgrat tot això va durar el que va durar. Si relament estàs interessada en aquest tema trobaràs un documental que crec recordar que és diu "Els mestres de la república" i si busques una mica més de distracció la pel·lícula "la lengua de las mariposas" també et servira.

    Merci

    ResponSuprimeix