Museu de les Mines de Cercs

divendres, 25 de febrer del 2011

El llarg viatge de l'absurd

 “Toda revolución se evapora y deja atrás sólo el limo de una nueva burocracia”. Franz Kafka


Era la nit del diumenge 24 de gener quan el Joan Caballol juntament amb companys de Fígols, de la conca del Llobregat i del Cardener baixaven dels camions que els havien transportat fins a Barcelona. Allà, van ser portats directament a la presó Model, una presó que per aquella època estava envellida i obsoleta. Entre els revoltats hi havia contrastos importants. Per una banda, hi havia un grup del qual en destacava Joan Farriols, convençuts que la F.A.I no els deixaria a l’estacada i que convocarien una vaga general permanent fins que el govern proclamés una amnistia universal per tots els imputats en els fets revolucionaris, i per l’altra, els que veien que el seu futur es complicava i que no tenien gens clar què en seria d’ells.

En Joan, en un racó de la cel·la seia al terra, abatut i cansat. No es podia treure els seus fills del cap i en especial aquella mirada del petit Enric que encara no tenia prou edat com per entendre perquè el seu pare havia marxat amb uns homes estranys camí avall.

Els dies anaven passant i les nits es barrejaven amb el dia fins al punt que es perdia la noció del temps. La cel·la, cada vegada estava més bruta i la sensació d’ofec augmentava cada minut que els revoltats estaven allà dins. Un matí però, arribà la notícia: tots ells, sense excepció seran portats al “Buenos Aires”, un vaixell ancorat al port de Barcelona. En aquell moment les visions més pessimistes parlen de deportació. “Ens volen deportar!” criden alguns. Altres però, creuen que els sindicats no ho permetran i la vaga general inundarà els carrers de Barcelona, i si més no, els diputats d’esquerres no aprovarien mai una mesura tan estricta com l’expulsió del país. 

Al arribar al port, en Joan es troba de sobte amb un transatlàntic en el qual hi destaca una gran xemeneia a la part central. El vaixell dona sensació d’inseguretat, està envellit i ja fa masses anys que recorre la mar. Els presos són pujats per una passarel·la de fusta que espetega amb cada passa que fan els homes. Un cop a l’interior s’adonen que les condicions no seran pas millor que les de la Model, la única comoditat de la que disposaran és la de uns matalassos de llana a compartir, estesos al terra del petits habitacles. A mesura que recorren els passadissos s’adonen que no són els únics presos del vaixell. El govern de la República havia aprofitat la revolta de l’alt Llobregat per fer una purga dels sindicats anarquistes a les ciutats i detenir els personatges que ells consideraven més perillosos pel bon esdevenir de la república. Així, es troben empresonats també els germans Ascaso i Buenaventura Durruti.

10 de febrer de 1932. El matí es lleva fred i humit. Una boirina fina cobreix el port de Barcelona, la tristor envaeix la seva rutina. El vaixell arrenca els motors, el que semblava impossible s’ha complert. Ni els sindicats, ni els diputats d’esquerres han impedit que els revolucionaris siguin deportats. El congrés dels Diputats havia aprovat per 162 vots a favor i 16 en contra que els detinguts fossin expulsats del país. D’aquesta manera s’aplicava estrictament “la Ley de la defensa de la República”.

En Joan mira per un dels ulls de bou del vaixell com uns quants companys dels sindicats s’agrupen al port amb banderes vermelles i negres i criden fort a la vaga general. Els més optimistes encara confien que el govern es retractarà i els farà baixar al port de València. Alguns estan convençuts de nou que els sindicats no ho permetran. En Joan en canvi, ho veu diferent. La ciutat cada vegada es fa més petita fins a desaparèixer per complet darrera de la boirina. L’horitzó s’obre ara als seus passos, alguns parlen de Bata, altres de Villa Cisneros, però molts pensen, on es Villa Cisneros? i què lluny deu quedar això de Sant Corneli i de les seves famílies.

El curt somni de la revolució a tocat fi, però la gran marxa cap a la llibertat no ha fet res més que començar.


Foto 1: La model de Barcelona.
Foto 2: Vaixell Buenos Aires.
Foto 3: Villa Cisneros.

Si voleu saber més:  
 


   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada