Museu de les Mines de Cercs

divendres, 19 d’agost de 2011

Matins de tèxtil, tardes de Cuba!



"Déjenme decirles, a riesgo de parecer ridículo, que el revolucionario verdadero está guiado por grandes sentimientos de amor. Es imposible pensar en un revolucionario auténtico sin esta cualidad. Quizá sea uno de los grandes dramas del dirigente; éste debe unir a un espíritu apasionado, una mente fría y tomar decisiones dolorosas sin que se contraiga un músculo. Nuestros revolucionarios de vanguardia tienen que idealizar ese amor a los pueblos. No puede descender con su pequeña dosis de cariño cotidiano hacia los lugares donde el hombre común lo ejercita."  (Ernesto Guevara "Che")

Dimecres 5 de desembre de 1956. El sol encara no despunta per damunt de les muntanyes de Sant Corneli quan la Maria empren els camins  glaçats de la colònia. La petita Maria ha deixat de ser una nena per convertir-se en una noieta de setze anys que porta de bòlit a més d’un jove del poble, que veu en ella la viva imatge d’un àngel. La Maria ja fa un parell d’anys que amb companyia d’unes amigues treballen a l’empresa tèxtil Carme, al igual que havien fet les seves mares. L’empresa pertany a Carbons de Berga S.A i està situada a la colònia de Sant Salvador de la Vedella al costat del riu Llobregat. Aquest fet implica que les joves que viuen a Sant Corneli tinguin un bon desnivell a superar. La Maria decidida com ella sola, sempre intenta convèncer alguna de les seves amigues per baixar pels plans inclinats amb una pedra al cul. És una pràctica freqüent entre el habitants de la zona, al igual que una pràctica perillosa a causa del desnivell pronunciat, a més, a les primeres hores del matí les vies estan completament glaçades i una mala traçada pot provocar un accident amb conseqüències greus. Malgrat tots els avisos dels pares i dels miners les joves sempre acaben baixant convertint la baixada cap a la feina amb una petita aventura. Al arribar al peu de la fabrica, les fileres de dones els hi donen la benvinguda i a toc de sirena entren amb una processó silenciosa cap al laberint de telers. La Maria es col·loca al costat de la Consol, la seva amiga d’infantessa. És una noia grassoneta i extremadament simpàtica. Els seus pares van arribar procedents de Múrcia un cop acabada la guerra i al cap de poc d’arribar va néixer la Consol. Les dues noies tenen per davant una jornada laboral de deu hores, durant les quals només faran que filar i filar. És una feina molt monòtona i avorrida, però és el que toca. La Maria sempre aprofita aquestes hores per pensar i somiar desperta. Normalment pensa amb el seu pare i com deu ser la vida de resistent, però ja fa un parell de dies que el seu cap esta distret amb altres assumptes. Fa dues nits sopant a casa del seu tiet Enric, va escoltar com aquest parlava amb un amic d’un esclat revolucionari a Cuba, portat de la mà per uns germans anomenats Castro i un tal Che Guevara. La noia passa les hores filant i imaginant-se com deu ser una revolució i com deu ser aquest tal Che Guevara i com és que sent metge s’ha embrancat en una revolució.

El fet és que a la colònia pràcticament no arriben notícies i les poques que arriben sense censura les escolten a les ràdios clandestines que emeten des de l’exili i que de fet, només escolten els homes a la intimitat i amb prudència de no ser descoberts. La revolta cubana va començar el 25 de novembre, quan els germans Castro, Ernesto Guevara “Che” i vuitanta dos homes més van salpar de Txupan a bord del Granma direcció Cuba. El 2 de desembre només aconsegueixen desembarcar a “Playa Girón” i internar-se cap a Sierra Maestra vint homes dels vuitanta dos que van sortir de Mèxic. El fet d’internar-se a Sierra Maestra no va ser casual. En paraules de Fidel Castro “Qui controli Sierra Maestra controlarà Cuba”. Es tracta d’una serralada de difícil accés i ideal per a practicar la lluita de guerrilles. Aquest era l’objectiu principal del “Movimiento 26 de julio”. Plantar cara al règim de Flugencio Batista amb la guerra de guerrilla i que poc a poc s’anessin incorporant a la causa camperols i gent cansada del règim.

Aquest intent revolucionari cubà, queda molt lluny de Sant Corneli i de les seves mines, però per la gent d’esquerres que encara manté viva la flama de la resistència encara que sigui de forma residual aquests intents revolucionaris són vistos amb nostàlgia i amb il·lusió. Res tenen a veure els miners de la colònia amb Fidel Castro o amb Ernesto Guevara, però el simple fet de que aquests lluitin contra un règim opressor i per la igualtat de classes ja els hi suposa un respecte i una admiració. Molts d’ells encara no saben res d’aquests dos personatges que la història acabarà convertint en símbols, com a molt, els més entesos saben que Fidel és un advocat que un tal 26 de juliol  va intentar un cop d’estat que va fracassar i que en el judici va pronunciar la frase “La história me absolverá” i que Ernesto Guevara un argentí que va estudiar medicina després de fer un viatge amb moto per tota sud-amèrica va entendre que les injustícies socials s’havien de combatre s’hi feia falta amb el fusell.
La sirena de la fabrica torna a retronar per la vall de Llobregat, és un so estrident que espanta a més d’un ocell que distret es perfila les plomes en un pomer, però sobretot és un so alliberador per les dones que al seu interior consumeixen les hores i les seves vides. La Maria surt lleugera i amb rapidesa. Nomes fa un parell de setmanes que passejant amb les seves amigues pels plans del “Jou” va conèixer el “Manuel” un noi de divuit anys procedent del País Basc. En un primer moment la noieta no l’hi va fer massa cas i es va fer la dura, però en el fons no era res més que no voler reconèixer  que el seu cor ja no bategaria mai més al mateix ritme. Després d’uns primers dies de resistència, els dos joves s’han convertit en parella, una parella encara no oficial i que sobretot aprofita qualsevol moment per estar junts i amagats de les mirades curioses de la gent comencen a explorar les zones més sensibles dels rostres. Petons i carantoines acostumen a ser habituals i malgrat l’intens fred de les curtes tardes d’hivern, cap dels dos desitja l’hora de tornar a casa.

La vida a la colònia segueix el seu bategar lent i monòton, cada dia surt carbó de la terra, cada dia les dones van al safareig a rentar la roba, cada dia una nova fornada de miners venen al món i com no pot ser d’altra manera una fornada de gent es va consumint en el lent descansar de la mort, tornant a la terra el que amb l’esforç de les seves mans l’hi havia extret. La vida a la colònia per a molts dels seus habitants fa molts anys que no ha canviat, i vist les condicions socials i polítiques no sembla que ho vagi a fer en breu. Només el record d’aquelles persones que van desaparèixer en una trinxera o d’aquelles que perdudes per les muntanyes segueixen una lluita oblidada, recorden a les persones que no fa massa una il·lusió d’igualtat omplia les seves vides i que l’esperança d’un dia millor es compliria. 

Foto1: Sant Salvador de la Vedella.
Foto2: Fidel Castro, Che Guevara i altres guerrillers cubans.
Foto3: Cartell del "Movimiento 26 de julio.

Vídeo: Silvio Rodriguez "Playa Girón"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada