Museu de les Mines de Cercs

divendres, 28 de gener de 2011

Temps de canvis, temps de revoltes.

28 de gener de 1918. Aviat farà dos anys que l’Enric va morir de tuberculosis, o com no es cansa de repetir la Carme pel treball dur a la mina. Malgrat el record i la nostàlgia per aquelles persones que ja no hi son i que van esdevenir un tot a les seves vides, a casa dels Caballol es tira endavant. El petit Jaume, el fill del Joan i la Maria Rosa, els dona força i motius per seguir lluitant, per seguir traient tones i tones de carbó.

Aquest mes està sent especialment dur, el fred i les glaçades es succeeixen dia sí i dia també i les nevades dels últims dos dies han aconseguit que l’ambient sigui de ple hivern. Però malgrat aquestes temperatures a la mina, els miners estan exaltats i aspectants. Són temps de canvis, de saquejades socials. Tot just fa uns mesos es van viure moments d’incertesa política amb la creació de juntes militars, d’assemblees de parlamentaris (de caire catalanista) i la convocatòria d’una vaga general revolucionaria l’agost de 1917. Tot aquest esdeveniments van fer perillar l’odre polític espanyol i la restauració borbònica encapçalada en aquests moments pel rei Alfons XIII. Tot i la repressió duríssima efectuada per l’exèrcit als promotors de la vaga i el posterior empresonament d’alguns diputats, els ànims del proletariat continuen exaltats.
El triomf de la revolució d’octubre a Rússia, que ha fet que els bolxevics es facin amb el poder, obre una nova via política, obre una esperança de que un dia el proletariat pugui viure i treballar de manera lliure, i que siguin ells els qui controlin el poder.

A la Torre del comte de Fígols, el senyor Olano passeja per la sala amunt i avall. És una sala d’estar de grans dimensions. En una de les parets hi ha una gran llar de foc que permet que els dies freds d’hivern siguin més planers. El sostre esta decorat amb unes pintures d’estil victorià que li donen un cert aire de poder. Les seves sensacions són del tot contradictòries, per un costat la demanda de carbó segueix creixent, i l’empresa carbons de Berga fundada l’any 1911 té un futur prometedor, però per altre banda la conflictivitat social i el triomf de la revolució russa el preocupen. Sobretot el preocupa que el germen del socialisme que diu ell es pugui estendre per altres països i que arribi a la seva conca minera. 
Per evitar problemes a la colònia, l’amo ja ha promogut la creació del sometent, per controlar qualsevol tipus d’insurrecció, així com la construcció d’una escola, d’un economat i d’un cinema-teatre. I es que ja ho deien els emperadors romans, si vols tenir al poble content només els hi has de donar pa i circ.


Foto1: Vaga revolucionaria del 13 d'agost de 1917.
Foto2: Repressió policial a la vaga.

Si voleu saber més:
Revolució russa 1917
Vaga revolucionaria de 1917

1 comentari: