Temps de canvis, temps de revoltes.

"Toda revolución parece imposible al comienzo y, tras su ocurrencia, era inevitable." (Bill Ayers)

28 de gener de 1918. Aviat farà dos anys que l’Enric va morir de tuberculosis, o com repeteix la Carme pel dur treball de la mina. A casa els Caballol es tira endavant malgrat el record i la nostàlgia per aquelles persones que ja no hi son i que van esdevenir un tot a les seves vides. El petit Jaume, el fill del Joan i la Maria Rosa, els dona força i motius per seguir lluitant, per seguir traient tones i tones de carbó.

Aquest mes està sent especialment dur. El fred i les glaçades succeeixen dia sí i dia també i les nevades dels últims dos dies han aconseguit que l’ambient sigui de ple hivern. Malgrat aquestes temperatures, a la mina els miners estan exaltats i aspectants. Són temps de canvis, de saquejades socials. Tot just fa uns mesos es van viure moments d’incertesa política amb la creació de juntes militars, d’assemblees de parlamentaris (de caire catalanista) i de la convocatòria d’una vaga general revolucionaria l’agost de 1917. Tots aquests esdeveniments van fer perillar l’odre polític espanyol i la restauració borbònica encapçalada en aquests moments pel rei Alfons XIII. Tot i la dura repressió efectuada per l’exèrcit, els promotors de la vaga i el posterior empresonament d’alguns diputats, fa que els ànims del proletariat continuïn exaltats.

El triomf de la Revolució d’Octubre a Rússia ha fet que els bolxevics es facin amb el poder. Així doncs, s'obre una nova via política, s'obre l'esperança de que un dia el proletariat pugui viure i treballar de manera lliure i que siguin ells els qui controlin el poder.

A la Torre del comte de Fígols, el senyor Olano passeja per la sala amunt i avall. És una sala d’estar de grans dimensions. En una de les parets hi ha una gran llar de foc que permet que els dies freds d’hivern siguin més planers. El sostre està decorat amb unes pintures d’estil victorià que li donen un cert aire de poder. Les seves sensacions són del tot contradictòries. D' una banda la demanda de carbó segueix creixent i l’empresa carbons de Berga, fundada l’any 1911, té un futur prometedor. D'altra banda la conflictivitat social i el triomf de la revolució russa el preocupen. Sobretot el preocupa tai i com ell anomena, que el germen del socialisme, es pugui estendre per altres països i que arribi a la seva conca minera. 

Per evitar problemes a la colònia, l’amo ja ha promogut la creació del sometent. Així  pot controlar qualsevol tipus d’insurrecció. També oredena la construcció d’una escola, d’un economat i d’un cinema-teatre. I és que ja ho deien els emperadors romans: << Si vols tenir al poble content només els hi has de donar pa i circ.>>

Foto1: Vaga revolucionaria del 13 d'agost de 1917.
Foto2: Repressió policial a la vaga.

Si voleu saber més:
Revolució russa 1917
Vaga revolucionaria de 1917